L'elixir de l'eterna joventut
Fórmula 1. Pedro M. de la Rosa arriba amb una il·lusió desbordada al primer gran premi que disputarà com a pilot del renovat equip HRT
Concentrat al 100% en la feina i amb moltes ganes d'estrenar el cotxe. Així és com viu Pedro Martínez de la Rosa les hores prèvies al seu primer gran premi com a pilot d'HRT. Un equip que, en paraules de Lluís Pérez-Sala, el director, es trobarà a partir d'ara “amb el més dur”, “Sabem on som, però també on volem arribar i amb l'esperit de treball i sacrifici que hem demostrat els últims mesos estic convençut que ho podrem aconseguir”, diu el barceloní. Uns requisits, treball i sacrifici, que des de fa uns quants anys ha quedat prou clar que són presents en el codi genètic de De la Rosa. “L'ambient que es viu aquí és brutal. Encara fa venir més ganes de treballar que quan estava en altres equips”, afirma.
De la Rosa podria haver seguit a McLaren, en què ha deixat uns quants amics i, que no ho dubti ningú, un futur esplèndid. Però com que al seu cap continua manant la idea de competir, la proposta d'HRT i el canvi de rumb que des de fa uns mesos va iniciar aquest equip el van seduir. I si més endavant se li proposa ocupar un càrrec directiu –seria un procés lògic– ja decidirà.
Tot és nou
Ara és hora de tornar a prémer l'accelerador i prendre la sortida del que serà el seu 87è gran premi. “He viatjat a Austràlia amb una il·lusió desbordada, però no puc oblidar que ara més que mai cal tenir la tranquil·litat necessària per poder acumular el màxim nombre de quilòmetres tant divendres com dissabte”, comenta el vallesà, que demà rodarà per primera vegada amb l'HRT F112, el cotxe que va ser expedit cap a Melbourne amb només la quarantena de quilòmetres que Narain Karthikeyan hi va fer dilluns de la setmana passada al Circuit de Catalunya. “Ens hauria agradat venir amb més quilometratge, però crec que és un èxit arribar amb un cotxe cent per cent nou i un equip gairebé nou”, opina De la Rosa, que insisteix que “l'objectiu és fer les coses bé, amb seriositat i paciència”. Una responsabilitat –si HRT ha confiat en ell és per això– que no li impedeix sentir-se tranquil: “Estem en un equip molt petit i que vol créixer, i serà difícil, perquè els grans intentaran que no creixem, però estic molt tranquil.”
