Tots menys un

“Som més d'un que vam començar que encara hi continuem”, explica Lluís Ball-llosera (Vilobí d'Onyar, 1949). Té el número 279 en el llistat d'oficials que han passat pel circuit, “i ara ja s'acosten als 5.000”. Aquest any en farà 40 que té llicència. Bé, llicències, perquè les té totes, malgrat que de comissari tècnic no se'l veu gaire “perquè has d'estar molt al dia”.

Ball-llosera ha estat en tots els grans premis de F-1 al Circuit de Catalunya, menys en un perquè el seu fill “feia la comunió”. Tots, per afició –aquestes feines no estan remunerades i tan sols reben una petita compensació pel menjar–. L'1 de maig, la mateixa passió el portava a supervisar un eslàlom a Olot. Quin contrast, en dotze dies. “Però hi ha una cosa que no canvia: sempre has d'actuar amb criteris de seguretat i respecte a la normativa, independentment de la qualitat dels participants”.

Cada dia de gran premi, a les 8 del matí l'equip d'oficials és al seu punt de control. “A les 9 sempre hi ha motors a la pista.” Així, fins a les 6 de la tarda, faci sol, plogui o nevi. “Anem ben equipats, amb granota i casc els que estem a boxs i els que treballen més exposats a la pista.” Cada any, pels volts de març, l'equip d'oficials rep la visita del director de cursa, Xavier Boné, per fer el reciclatge i explicar la normativa de l'any vigent: “Ve i ens diu: «Ho vull exactament així, tot i que en els altres grans premis hàgiu vist que es fa diferent.» Estem ben instruïts, però ja ens avisen que alguna de les normatives que s'estrenen poden canviar entre març i maig!”

Imposa, per la contundència amb què parla i per aquesta barba de Karl Marx que, amb els anys, ha anat retallant. Però al darrere hi un comissari dialogant que no té cap gran historial de sancions: “Els de la F-1 són més disciplinats que els de motociclisme. Mantenir l'ordre en un box de motos a vegades és problemàtic fins i tot per al seu cap d'equip. Però en tots els casos, si gastes dos minuts a deixar les normes clares abans de començar, després no sol haver-hi cap problema. Com a molt, toca fer algun recordatori.”

Ball-llosera remarca que hi ha hagut més d'un informe favorable per la competència dels oficials del circuit, però recorda que un cop els van posar a prova: “Era l'època que en els entrenaments se sortia de la graella, tots formats, i amb un sistema d'arrencada automàtica. Una de les feines principals dels oficials de sortida és detectar instantàniament si un cotxe té un problema i no arrenca, perquè és una situació d'alt risc i s'ha de senyalitzar. Doncs es veu que un pilot va arrencar tard a propòsit, per si estàvem atents. I vam reaccionar ràpid.” Ball-llosera admet que no ha patit mai, però que va viure un gran estrès “un any que hi va haver un canvi notable en el procediment de sortida, invisible per al públic però amb molta transcendència per a nosaltres. No hi havia electrònica i direcció de cursa es refiava de les nostres banderes per donar la sortida per bona. Si t'equivocaves o actuaves tard, tenia un gran repercussió.” I sí, s'ha mullat, ha tornat xop com un ànec: “Però qualsevol afició té incomoditats.”

Tot pel glamur i la imatge

Quaranta anys a les curses i vint en la fórmula 1 li donen una idea molt exacta del que ha estat i és la disciplina reina. I en parla amb un punt d'enyorança: “S'ha deshumanitzat. El problema és el muntatge. S'ha convertit en una maquinària bàsicament econòmica i enfocada a la imatge. Tot el que pot sortir per la TV es cuida al mil·límetre. El que no es pot veure, és igual. Jo he vist gent reparant màquines de combustible en un box tancat, fumant. No feien la feina malament, però la imatge no hauria estat la mateixa si hagués pogut sortir per televisió.”

“Jo ja coneixia la F-1 de Montjuïc i havia vist com Jack Brabham indicava al mecànic com havia de fer manualment uns talls a les rodes”, explica Ball-llosera, que recorda haver fet relació amb gent dels equips de F-1. “Per exemple, amb Footwork. Vint anys enrere cada comissari tenia adjudicat un equip els tres dies. Arribava un moment que ja t'avisaven: ara farem això, posa't aquí que ho veuràs... I fins i tot un director d'equip em va invitar a casa seva. Ara és diferent, has de demanar permís per tot. Si no, no pots fer res. I als pilots no els pots dir més d'una paraula.”

Ball-llosera té un moment especial, que no surt a la televisió, però que considera igual d'espectacular que les curses. És el desmuntatge dels boxs, després de la cursa. “És com un exèrcit de formigues perfectament ordenades que ho tenen tot endreçat en un tres i no res.”