Records feliços

“El primer títol és el que et deixa més bon record. A més, Grimmialp era un lloc preciós, digne de ser recordat. I la gent que va venir de Catalunya per acompanyar-me no s'oblida”, feia memòria ahir el set cops campió del món, que recorda que aquell èxit va tenir un impacte molt gran: “És que mai ningú d'aquí havia guanyat un títol mundial fora de carretera, i per això se li va donar molta importància i va tenir molt ressò mediàtic. Fins aquell moment els que guanyaven eren vistos com gent d'un altre planeta, però aquell títol va fer que guanyar es percebés com a factible.”

És bo el monopoli?

Tarrés no va ser el primer català que brillava en el mundial. De fet, Manel Soler havia guanyat quatre proves entre el 1979 i el 1981 i també tenien victòries Toni Gorgot (una, el 1981) i aquell mateix any 1987 en van obtenir Gabino Renales i Lluís Gallach. A més, pilots com Ignasi Bultó, Jaume Subirà, Joan Freixas o Andreu Codina havien fet incursions en els primers llocs.

Però sí que va ser Tarrés qui va acostumar Catalunya a les victòries: “Va donar lloc a una inèrcia de domini que s'ha allargat fins avui, tot i els condicionants econòmics i les restriccions d'accés al medi natural.” Aquest domini té dues cares. La bona: “És el reflex que aquí s'ha treballat bé, tant les federacions com les marques.” La contrapartida: “Per nosaltres pot haver estat bo, però per a l'esport és molt negatiu que, amb el parèntesi de Lampkin, el campió hagi estat d'allà mateix. I no només el campió; el segon, el tercer i el quart també són d'aquí. Quan jo vaig començar hi havia més varietat, però en els últims anys el trial s'ha concentrat en els països del sud d'Europa i Anglaterra. No és gaire normal.”

Signes dels temps

A conseqüència de tot plegat, Tarrés admet que el trial no viu “el moment esplèndid dels anys vuitanta”. I apunta alguns arguments: “També és cert que ara hi ha més especialitats. Abans tot era velocitat, trial, motocròs i enduro. Ara hi ha supercròs, freestyle i tot un món indoor molt espectacular que fa que el jovent s'hi decanti. A més, el trial requereix un aprenentatge tècnic molt important i hi ha altres modalitats que són més de donar gas. I al jovent, quan una cosa li surt amb facilitat li agrada. També hi ajudava el fet que abans amb la moto de trial podies fer moltes coses, des d'anar al bar fins a sortir a buscar bolets. Avui són tan especialitzades que només valen per al trial i si la vols fer servir ja necessites el cotxe i un remolc.”