Les coses al seu lloc
Loeb desbanca Ostberg i només un imprevist el pot privar de dir adéu al mundial de ral·lis guanyat el vuitè Ral·li Catalunya consecutiu
Latvala persegueix el líder i Hirvonen, Tänak i Ostberg lluitaran per la tercera posició
Una llegenda ha de marxar per la porta gran i Sébastien Loeb està disposat a fer-ho. Després d'un divendres veient-les venir sota la pluja i sobre el fang, l'alsacià de Citroën en va fer prou aplicant el talent que posseeix sobre l'asfalt i esperant els errors dels rivals, que no van trigar a arribar, per situar-se líder del Ral·li Catalunya-Costa Daurada. Només un imprevist –dels que, d'altra banda, sovintegen en els ral·lis– pot fer que els 27 segons d'avantatge que té sobre Jari-Matti Latvala (Ford) no siguin prou per endur-se el vuitè triomf consecutiu a Salou.
Mads Ostberg va comprovar aviat que el lideratge no li duraria. En el primer tram encara va aguantar (2.3 segons més lent que Loeb), però en el segon, el llarguíssim el Priorat (46 km), una sortida de pista li va fer cedir més d'un minut a Loeb i va perdre no només el primer lloc, sinó també el segon a mans de Jari-Matti Latvala (Ford). El noruec, mal calçat per als trams del matí –mullats, requerien el compost tou i ell va posar el dur– encara va cedir 50 segons més entre el tram de Riba-roja i les repeticions de la tarda i es va enfonsar fins al cinquè lloc, darrere Mikko Hirvonen i Ott Tänak (Ford), entre protestes pel que considerava un baix rendiment del seu cotxe.
Latvala resisteix
L'altra cara del dia va ser el líder de l'equip Ford. Va guanyar el primer tram del dia i es va situar a 12.7 de Loeb i en els cinc trams restants de la jornada (160 km) només va cedir 15 segons a l'alsacià. Això sí, sempre va fer la sensació que Loeb el controlava –els copilots saben els temps intermedis dels rivals més propers durant el tram– i el guanyava pel mínim imprescindible. Això no li treu cap mèrit al finlandès, que l'any passat ja va posar de manifest els seus progressos sobre l'asfalt –li va passar la mà per la cara al seu cap de files, Mikko Hirvonen, però les ordres d'equip el van fer acabar tercer– i el 2013 aspirarà definitivament al títol amb permís de VW i Ogier.
L'altre home del dia va ser l'estonià Ott Tänak, un pilot jove (25 anys) que amb un Ford de l'equip B es va permetre fer un escratx sobre asfalt, més meritori que el de divendres a Pesells, sobre terra. Hirvonen, Tänak i Ostberg afronten l'última etapa separats de 17 segons, en lluita per l'últim graó del podi. Encara que l'estonià acabi quart, serà un resultat més rellevant que el tercer de Sardenya, sense Loeb i Latvala en cursa.
Sordo, creu i cara
Dani Sordo, encara sense volant per al 2013, volia fer-ho bé en aquest ral·li i divendres va fallar. Ahir va ser el cotxe. Una avaria en un injector el va mantenir en tres cilindres i en l'anonimat en els trams del matí, però a la tarda el cantàbric es va refer guanyant els dos trams llargs i cedint set dècimes en l'últim. Canviar l'injector, però, va requerir molt de temps i Sordo va penalitzar 4:40 a la sortida de l'assistència. Sense cap possibilitat en la general, l'objectiu per avui és continuar destacant. Amb un cotxe un pas per darrere dels Citroën i els Ford, guanyar trams, per molt que Loeb no anés al límit, té un mèrit inqüestionable.
Banderes que vénen i se'n van
Dijous, alguns participants catalans van decidir substituir la senyera que els identifica al costat dels noms per una bandera espanyola després de ser advertits que “amb això no es pot córrer”, sembla que per un pilot espanyol. El campió català, Josep Maria Membrado, manté la senyera. I ahir, el president de la federació espanyola, l'aragonès Carlos Gracia –28 anys en el càrrec i vol repetir–, quan va ser advertit que a la zona del parc d'assistència on es renten els cotxes onejaven una estelada i un ikurrin, també va fer una “observació” a la direcció de cursa, que va optar per fer-les retirar per evitar una polèmica que únicament Gracia i qui el va informar buscaven. Als trams, contrast entre estelades i nombroses banderes espanyoles. Molta afició i molta paciència.
SWRC i PWRC, vistos per a sentència
Si res no es torç, Craig Breen (Ford Fiesta S2000) i Benito Guerra (Mitsubishi Lancer Evo X) es proclamaran avui campions del món de ral·lis en les categories SWRC i PWRC, respectivament. L'irlandès va mantenir les distàncies amb el seu màxim rival, Per-Gunnar Andersson (Proton Satria Neo S2000), que amb prou feines li va retallar un grapat de segons. L'home del dia va ser Hayden Paddon (Skoda Fabia S2000), que es va reenganxar ahir i va marcar el millor temps en els sis trams de la jornada. Tot i això, Paddon sols és sisè, davant d'Albert Llovera (Abarth Grande Punto S2000), que va patir força però va acabar l'etapa.
Pel que fa al mundial de producció, Guerra té sis minuts d'avantatge sobre el segon. El mexicà va elogiar la prova catalana –“molt difícil, només hi ha faltat la neu; està sent un ral·li força complet”– i avui es limitarà a conduir “pel mig de la carretera” per tal d'assegurar-se el títol. Amb el mateix model de cotxe, Josep M. Membrado va gaudir més que no pas divendres passat, i va marcar el millor temps de la categoria en la segona passada pels 46 quilòmetres del Priorat. El d'Olost de Lluçanès va pujar fins a la cinquena posició entre els PWRC.
