Què hi ha del suggeriment que els va fer Luis Moya, un tram urbà a Barcelona?

Ara per ara, Salou, Port Aventura i la Costa Daurada són el nostre lloc pel que fa als trams. Sí que necessitàvem incorporar una gran capital, perquè això ens fa diferents i fa el ral·li més gran. A partir d'aquí, es poden fer més coses si hi ha disposició, però no ens hem de precipitar. El ral·li ha d'anar creixent a mesura que ho vagi necessitant.

I es plantegen cobrar entrada per accedir als trams, com ja es fa en altres països?

Això seria una solució òptima en un moment en què els patrocinadors són escassos. El que passa és que als ral·lis el públic no està acostumat a pagar i hem anat aguantant, però és possible que algun dia no tinguem cap més remei que fer-ho, per a la supervivència del ral·li. No vull dir que l'any que ve es faci, però si algun dia veiéssim que és l'única solució per aguantar el ral·li, ho hauríem de fer.

La falta d'un patrocinador principal gran fa mal, oi?

Sí, això es nota. Si tinguéssim un gran patrocinador i totes les institucions que ja tenim del territori, ja aniríem bé.

Ens pot donar una xifra global del pressupost de la prova?

Estem una mica per sobre de dos milions d'euros, però n'hi ha de més de quatre, com Portugal i Finlàndia. Per això procurem introduir novetats que ens desmarquin, però que no ens penalitzin econòmicament.

Quina és la paraula que millor defineix la seva tasca: ‘bomber', ‘home orquestra'...?

En el ral·li es treballa d'un any per l'altre. L'únic secret és comptar amb un gran equip de professionals que treballa amb mi durant l'any, i després tots els milers de voluntaris que vénen a treballar els dies del ral·li. Aquest és el secret. Una vegada engegada la prova, es tracta de fer una mica de bomber.

I quan començarà la feina per al ral·li de l'any que ve?

Ja ha començat!