Més motor

Joves pilots, vells somnis

Motor. Malgrat la crisi, el Programa Joves Pilots del Circuit de Catalunya mirarà de continuar la seva tasca de promoció i acostar els millors corredors catalans al professionalisme

El 1999, Catalunya va tornar a la F-1 amb Pedro de la Rosa i Marc Gené, deu anys després de Lluís Pérez-Sala. Tots dos van fer carrera en la categoria reina, i el 2013 són companys a can Ferrari, com a pilots de proves.

S'ho han ben guanyat, però el seu èxit professional amaga un fet desolador: rere seu hi ha força jovent desocupat, amb programes precaris o que, en el millor dels casos, ha hagut de dir adéu al somni de la F-1 i mirar d'arribar al professionalisme per altres camins.

Catalans cap a la F-1

Jaume Alguersuari és el català que a priori es troba més a prop de la F-1. Malgrat tot, després d'haver sortit de Toro Rosso a les acaballes del 2011, les seves negociacions per tornar a la F-1 el 2013 amb un equip “per estar entre els deu primers” no han arribat a bon port.

Jaume seguirà com a provador de Pirelli i, encara amb 22 anys, és prou jove per mirar de fer un Grosjean i tornar amb garanties. Però cada any creix la llista de joves famolencs amb credencials, i pot ben bé ser que el seu ja sigui un nom cremat. Amb raó o sense, la resta d'equips poden pensar que, si fos tan bo, Red Bull no l'hauria pas despatxat.

Al seu dia, Alguersuari va ser el primer membre del Programa Joves Pilots del Circuit de Catalunya que arribava a córrer en la F-1. El 2005, juntament amb Miquel Molina i Dani Clos, va formar part de la seva primera tongada, i a finals d'aquell any es va guanyar un lloc dins el Red Bull Junior Team.

Mai va deixar del tot el programa català, però el prematur debut del barceloní a la F-1, el 2009, no es pot atribuir a la tasca del Circuit de Catalunya, el RACC i les institucions: tant l'arribada com la sortida d'Alguersuari de la F-1 van ser fruit dels capricis de Red Bull. Això sí, l'exemple d'Alguersuari va refermar la raó de ser del Programa Joves Pilots.

Aquest any, però, la continuïtat del programa va estar a punt de ser víctima de les retallades, i que els seus promotors l'hagin salvat –encara que sigui a costa de redimensionar-lo un cop més a la baixa– és un motiu d'optimisme. Hi haurà menys aportació econòmica (a anys llum dels 750.000 euros amb què es va començar el 2005) i programes més de formació que d'elit, però es manté viva la flama.

Molina, el professional

A banda d'Alguersuari, el pilot de mes projecció sorgit de les files del programa ha estat Miquel Molina, que el 2010 en va sortir per fer el salt al DTM (campionat alemany de turismes), amb Audi.

D'aquesta manera, el de Lloret es va convertir en el primer –i, de moment, únic– Jove Pilot que va poder posar en pràctica el que havia de ser un dels pilars del mateix: tornar les subvencions amb els guanys del primer volant professional. Dit d'una altra manera, el contracte de Jove Pilot és com una beca, que els pilots han de tornar si arriben a professionals, per tal que aquests diners puguin servir tot seguit per donar suport a d'altres.

Molina, com dèiem, és l'únic que ho ha fet i, per tant, l'hem de considerar el producte més reeixit del programa. És ben cert, però, que és un dels pilots en què s'hi va invertir més.

Per la seva banda, Clos va deixar els Joves Pilots el 2007 per a entrar en el Renault Driver Development de la marca francesa a la F-1, i el 2008 va provar un Williams de F-1. Després de tres anys a la GP2, la temporada passada va disputar sis sessions d'entrenaments lliures del divendres amb HRT, però la fallida de l'equip ha deixat la seva carrera en punt mort.

Pilots amb futur

Altres dos joves del programa que semblen ben encarrilats són Daniel Juncadella, de 21 anys, i Àlex Riberas, de 19. El primer encara ha de concretar el seu proper pas, GP2 o DTM (amb Mercedes), però en qualsevol cas el programa ha contribuït a la seva maduresa com a pilot. Riberas, Jove Pilot els dos últims anys, ha fitxat pel Programa Júnior Porsche: enguany disputarà la Porsche Supercup alemanya i, si es guanya la renovació, d'aquí a dos anys podria formar part de l'equip oficial Porsche en el retorn de la marca a les 24 Hores de Le Mans.

Altres no han tingut tanta sort, o no l'han sabut trobar: Albert Costa va ser membre del programa el 2006 i hi va tornar el 2010 com a vigent campió de la FR 2.0, però ara com ara es troba a l'atur, tot i que amb el títol de l'Eurocup Mégane Trophy 2012 sota el braç confiava a fer-se un lloc en el WEC (mundial de resistència) o en el DTM.

El Programa Joves Pilots ha donat fruits i fa una feina meritòria i necessària. Amb la inversió de recursos minvada, però, la tasca de dur un altre català a la F-1 es podria fer molt costeruda. Això sí, sempre ens quedaran De la Rosa i Gené, de vermell.

EL MODEL

El contracte amb Audi va permetre Molina tornar la beca i fer que la roda seguís girant

PEL BON CAMÍ

El Programa Joves Pilots ha fet créixer Daniel Juncadella i Àlex Riberas

Barrabeig, punta de llança dels Joves Pilots

Gerard Barrabeig, de 18 anys, és un exemple paradigmàtic de la tasca de promoció del Programa Joves Pilots del Circuit de Catalunya. Ras i curt, sense l'aportació econòmica del programa, aquest jove de l'Espluga de Francolí no hauria pogut fer el salt als monoplaces l'any 2011, malgrat haver guanyat tot el que es podia guanyar en el món del kàrting durant els 12 anys que va competir en aquesta modalitat, bressol de futurs pilots d'automobilisme.

Els responsables del programa estan fent mans i mànigues per mantenir-hi Barrabeig. El 2013, el tarragoní vol repetir en l'F-3 Open, però amb un cotxe dels nous, que exigeix més pressupost. Per això ha endegat una campanya de crowdfunding a internet (projeggt.com/project/gerardbarrabeig/summary/), i busca mecenes que l'ajudin. Perquè ser un bon pilot no serveix de gaire si no hi ha capital al darrere.

Oriola o el camí dels turismes

Si molts dels que no aconsegueixen fer-se un forat en el feixuc món de la F-1 acaben buscant una sortida en les curses de turismes o de resistència, per què no enfilar directament cap aquí? És el que al seu dia va fer Pepe Oriola, de 18 anys, que ja en fa dos que corre en el mundial de turismes (WTCC), en què la temporada passada va ser subcampió entre els pilots independents, amb un Seat León. Fernando Monje, de 19 anys, després de tres temporades en els monoplaces, també ha optat per aquest camí, i l'any passat va vèncer la copa europea de turismes, abans de fer el salt al WTCC amb un altre Seat León. El petit dels Oriola, Jordi (de 16 anys), també vol seguir les passes del seu germà, i l'any passat va fer la supercopa León francesa. No somien en la fórmula 1, sinó en el WTCC o el DTM. I, ben mirat, potser fan bé.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)