Entre l'esport i la nostàlgia
Ral·lis 2.0
Quan els ral·lis de velocitat pateixen per tenir una inscripció digna, els de vehicles històrics empenyen per conservar l'essència de la disciplina
La competició de velocitat és cara, però la regularitat es pot afrontar amb una inversió mínima i amb la satisfacció de poder divertir-se i poder fer bons resultats amb un vehicle poc potent
Ja fa anys que als ral·lis convencionals els costa tenir llistes d'inscrits no ja amb 100 equips, sinó amb 60. La solució ha vingut amb la categoria d'històrics. Ja sigui en velocitat –guanya el més ràpid– com en regularitat –guanya qui manté millor una mitjana prefixada– la recuperació de cotxes mítics i el component nostàlgic que aporta als més grans tornar a veure en carretera els protagonistes dels ral·lis dels anys 60, 70 i 80 han convertit la categoria d'històrics en una fórmula d'èxit tot i les dificultats del moment.
Per pocs diners
Desgraciadament, no és l'esport del motor apte per a la gent que ho passa pitjor, però les economies familiars que encara es poden permetre vacances i sortides de cap de setmana poden abordar tranquil·lament l'adquisició, preparació i manteniment d'un cotxe senzill però competent per competir en regularitat. Des d'un senzill Seat 127 a un Ford Fiesta 1.3 o 1.6 a un VW Golf de primera generació. No cal gastar 30.000 euros en un Porsche 911 o un Ford Escort RS per guanyar o fer un gran resultat en el ral·li Costa Brava Històric –prova de l'europeu–. Amb un senzill Autobianchi Abarth o un Seat Fura Crono n'hi ha prou. Un cotxe que, en perfecte estat de revista i amb la preparació necessària, no supera els 5.000 euros. El motor és el menys important. Un canvi de cinc marxes, frens, amortidors i pneumàtics –que amb l'exigència a què se'ls sotmet duren anys– són els elements bàsics. Si es vol, la factura es pot enfilar, però la gràcia d'aquesta modalitat és que més cavalls i més diners no garanteixen res.
L'altra part bàsica són els aparells de mesura. Aquí també es pot competir amb molt pocs diners o deixar-s'hi el sou. Amb un cronòmetre, un terratrip (comptaquilòmetres de precisió amb altres funcions), i unes taules n'hi ha prou. No es fila tan prim com amb un aparell d'última generació (el català Blunik és el fabricant que acapara el mercat), però es poden fer resultats més que dignes. I amb la satisfacció d'haver treballat molt més que amb l'última tecnologia.
A partir de 150 euros
Per disputar proves de regularitat a una mitjana de 50 km/h –sembla poc, però quan la carretera es recargola no és fàcil, i no es pot retallar als revolts perquè els aparells de mesura mentiran–, no cal ni grans mesures de seguretat. Arc de seguretat, casc i vestimenta ignífuga són opcionals i només es demana un extintor, però els seients i cinturons de competició són molt recomanables. Per iniciar-se i prendre contacte amb els aparells de mesura va bé participar en alguna concentració (a partir de 50 euros). Una prova de regularitat a carretera oberta –respectant el codi de circulació– pot sortir per uns 150 euros d'inscripció. Però la tendència és anar a carretera tancada. Inscriure's en un ral·li del campionat de Catalunya en regularitat costa uns 250 euros. En el campionat d'Espanya hi ha un límit de 400 euros per inscripció. Les llicències també són més barates que en velocitat. Per als qui volen més i disposen d'un cotxe més potent i preparat, hi ha la modalitat de regularitat esport, on les mitjanes poden arribar als 70 km/h i s'exigeixen més mesures de seguretat.
L'exemple de Seat
La divisió de cotxes històrics de Seat fa un gran esforç per donar relleu a la competició de clàssics, digne de ser imitat per altres marques. Participa en grans esdeveniments (el Seat Ibiza bimotor va causar admiració en el Goodwood Festival de fa dos anys). També en ral·lis de Catalunya (Costa Brava), Espanya (Madrid, Pravia) i sobretot Alemanya. Té sis vehicles a punt, un Seat 124 Sport 1600 (1971), un 127 (1972), un 1200 Sport (1976), un 124-2000 (1980), un Fura Crono (1982) i un Ibiza 1.5 (1984) i no els posa en mans de pilots de notorietat a la recerca de les victòries. L'objectiu és enllustrar aquesta disciplina de futur. Amb Isidre López al capdavant, manté els estàndards de professionalitat d'aquell Seat Sport que va disputar el mundial de ral·lis i de turismes, malgrat que l'exigència és molt menor i la sofisticació mecànica, mínima. Haver pogut compartir amb ells el ral·li de Pravia a bord del modest 127 –el cotxe menys potent de la cursa–, al costat de Josep Casanovas, permet assegurar-ho.