El ‘Tro de Cervera' completa la feina i fa les Amèriques
GP d'Indianapolis. Moto GP. Tercer triomf consecutiu de Marc Márquez, que venç amb absoluta autoritat i enforteix el seu lideratge. Pedrosa supera Lorenzo al final i ara és segon
L'últim que apagui el llum. Així estan les coses al campionat del món de Moto GP, girat de cap per avall per desig de Marc Márquez.
No té sentit enumerar els registres de millor debutant que va deixant pel camí perquè, llançat com va, en cada nova cursa els torna a batre. L'explosió del Tro de Cervera ha coincidit amb la precarietat física del campió del món vigent i de qui era líder fins que va caure als entrenaments de Sachsenring. Lorenzo i Pedrosa, Pedrosa i Lorenzo saben bé que, se sentin com se sentin, o ho donen tot o aviat no hi haurà campionat.
El de Yamaha va apostar fort des de la sortida, buscant una pista lliure que li permetés trobar el ritme. Però no es va escapar i, després de dotze voltes, Márquez el va superar. Amb suficiència. Quatre girs abans havia fet el mateix amb el seu company d'equip, el cerverí. També sense complicacions. Lorenzo va arriscar al principi i Pedrosa ho va intentar al final. A dues voltes de la meta, va poder avançar Lorenzo i mantenir-se a menys de 25 punts de Márquez.
Primer Lorenzo i després Pedrosa. Tots dos estan obligats per un Márquez que enllaça tres victòries, que va obtenir el seu tercer triomf als Estats Units i que, per tercer any seguit, va guanyar a Indianapolis. “Què s'ha de canviar del circuit?”, li van preguntar a la roda de premsa, en referència a les queixes dels pilots pels tres asfalts diferents del traçat. “Res, per mi està bé”, va contestar ell, amb aquell somriure contagiós.
Amb paciència
Volia sortir bé –“el meu punt feble són les sortides”–, però tant Lorenzo com Pedrosa el van superar. Si hagués arribat primer al revolt inicial probablement no l'haurien vist. Sense poder escapar-se, va esperar fins que el dipòsit perdés pes per avançar rivals. Sense pressa: després de vuit voltes, Pedrosa; quatre més tard, Lorenzo. I entre ell i la victòria, l'horitzó i 15 voltes al davant. Primer, amb Lorenzo i Pedrosa a roda. A continuació, després de fer quatre girs en 1:39.0 –el ritme era dels mitjans alts–, se'n va anar definitivament cap al quart triomf de la temporada, el novè podi en deu curses.
El sisè triplet
Amb el triomf de Márquez es va completar el sisè triplet català de la història, el tercer del curs després del de Jerez (Pedrosa, Tito i Maverick) i de Sachsenring (Márquez, Torres i Rins). Amb els sis podis assolits, iguala la millor marca en un mateix cap de setmana, obtinguda per primer cop aquest any a Montmeló (Pedrosa, Márquez, Pol, Tito, Rins i Viñales).