Cursa de veritat

Siguem sincers: a Indianapolis, Márquez es va passejar. Ahir, no. Perquè en un circuit sense grans frenades, sense grans acceleracions, de deixar que la moto flueixi entre revolt i revolt, Yamaha i Lorenzo són molt competitius. Perquè el mallorquí i Pedrosa cada dia estan més bé. Márquez tenia una carta guardada des de dissabte, però quan la va posar sobre la pista hi va haver dret de rèplica.

D'inici el llampec es va avançar al tro. Lorenzo va sortir com mai des del cinquè lloc i al cap d'una volta tenia un segon de marge sobre Márquez, Pedrosa, Crutchlow, Bautista i Rossi. En la segona volta el grup es va desfer producte de l'1:56.359 del mallorquí, a qui ja només seguien les dues Honda oficials. Márquez va detectar ràpid que la cursa no era una broma i en la volta tres ja es va oblidar del dipòsit ple i va marcar el nou rècord del circuit (1:56.135). Rere seu, sempre Pedrosa, amb la sensació de tenir més ritme que Márquez, que creixia cada cop que les traçades diferents del cerverí l'obligaven a tallar gas i li impedien deixar córrer la moto pels revolts com a ell –vuit anys en la categoria serveixen per això– li agrada.

Els 1.3 segons de diferència de Lorenzo van caure a 0.6 en un tres i no res. També va caure –literalment– Cal Crutchlow (volta 7) en una cursa decebedora després del seu dissabte de glòria. A davant, cap novetat fins a la volta 13. Un cop estudiat Lorenzo, Márquez va iniciar la pressió, amb Pedrosa prudentment a l'expectativa. Després d'un primer avançament (volta 15) amb devolució de Lorenzo, el català el va superar netament i Pedrosa gairebé ho aprofita. Dues voltes més tard, Lorenzo s'hi va tornar en un sobreesforç extrem, però el lideratge li va durar mitja volta.

Márquez va decidir que no hi hauria més avançaments i va escapar-se, amb la moto botant de tot arreu. És igual. Està per sobre de tot. Pedrosa se'n va adonar, però li va faltar el punt d'agressivitat que té el seu jove company i l'avançament a Lorenzo –que tot seguit es va rendir– va arribar tard com per discutir-li el triomf a Márquez, que havia fet un coixí de mig segon que va administrar en les tres voltes que faltaven. I feia tota la sensació que Pedrosa, ahir, podia. Fora del podi, Rossi va avançar Bautista en l'última volta.

Aleix, una més

Sense la brillantor de la primera meitat de curs però amb solvència, Aleix Espargaró va tornar a guanyar entre les CRT. Lluny dels prototips, perquè Ducati s'ha anat espavilant, però mantenint a ratlla Colin Edwards. El català es manté imbatut en totes les curses que ha finalitzat (10 d'11).