Sis curses sense vèncer

Salom va ser ahir el més decidit de tots, que en les seves circumstàncies i amb qui tenia al voltant ja és dir molt. Dos revolts després de la sortida ja era primer, el mallorquí, avisant els navegants. Va ser un miratge –només va passar al davant en el primer gir–, però el missatge havia calat: Salom era allà. I, com és habitual, tot seguit va deixar pas. Superats els primers girs, qui primer va agafar el pes de la cursa va ser Rins, que va provar el que encara ningú ha aconseguit en tota la temporada: imposar un ritme que, dècima a dècima, el deixés sol al capdavant. Després de tres voltes ho va deixar córrer. I va agafar-li el relleu Maverick Viñales.

El pilot de Roses ha acabat totes les curses i les ha acabat totes al podi. Però ja en fa sis que no venç. Tres mesos en què sembla que ha perdut aquella espurna que el feia salvatge i diferent. O qui sap si és precaució, analitzat el fet que enguany més penalitza un zero que no pas beneficia una victòria.

Fins a sis girs de la fi va tibar el rosinc. Va passar-lo i va treure els seus recentment descoberts dots de rematador Rins, però sense fruits perquè el grup era ahir nombrós –aleshores encara aguantava fins i tot Masbou– i, ample com és Brno, amb una traçada bona per a tothom. I quedaven poc més de tres voltes quan Salom va tornar a cavalcar.

Era en la plenitud de la batalla. Quan Maverick volia guanyar, quan Rins volia guanyar i quan Márquez volia guanyar. Pel germà petit de la saga, s'han acabat els dies de veure-les venir. La lluita pel mundial no li pertany, però amb propietat demana pas en el fragor per la victòria parcial. I va ser en un d'aquests moments, en l'última recta abans de la xicana d'arribada, que un teva meva amb Rins va donar vida tant a Maverick com a Folguer. Per fer segon i tercer, per deixar sense podi als companys d'equip. Per entrar per darrere el líder.