Ara l'un i ara l'altre, però al final sempre guanya Salom
GP de la Gran Bretanya. Moto 3. Sisena victòria de la temporada per a Luis Salom, que novament supera Àlex Rins, Àlex Márquez i Maverick Viñales en els darrers metres
És un campionat de tres que ballen quatre distingits, l'única categoria que permet veure el mateix pilot sortint quart d'un revolt i entrant primer en el següent. Passades i repassades a discreció que, malgrat tota la incertesa que descriuen, solen tenir sempre el mateix final, el que corona Luis Salom.
El pilot mallorquí passarà avui per la sala d'operacions per posar fi d'una vegada a la molesta fractura que té al taló des d'Indianapolis. Però ho farà revitalitzat, el de l'equip oficial KTM. Després del cinquè lloc assolit en el gran premi disputat als Estats Units, encara amb la lesió cremant, ha enllaçat dues victòries que l'han propulsat al campionat i l'han situat per primera vegada amb una cursa de marge respecte al segon classificat. Ho intenten Maverick Viñales, Àlex Rins i Àlex Márquez, però generalment no hi ha res a fer, perquè, tot i que la distància a la meta és mínima, és també suficient.
L'últim canvi
Havia estat el més constant i el millor en els entrenaments, i també ho va ser en la primera meitat de cursa. De fet, per moments va semblar que Maverick Viñales aconseguiria el que aquest any encara no ha passat, escapar-se. Però aquell segon que va agafar en la quarta volta va quedar en una il·lusió. El rosinc havia d'atacar per afrontar el títol, però la mecànica obliga a jugar-s'ho tot a l'última carta.
Reagrupat el pilot de quatre, Maverick va deixar de portar el pes, segons va revelar al final, també perquè la moto no anava igual. I la cursa va canviar de mans a la mateixa velocitat que es feien les traçades. Rins i Márquez van liderar la prova, i també Salom, atent a un intent del barceloní per tibar el grup a tres voltes.
Sense perdre la posició, el pilot del KTM Red Bull va llançar l'atac a una volta i mitja, amb un canvi de ritme que va obligar els rivals a treure el ganxo per seguir-lo. Ho van fer, li trepitjaven l'ombra, però no li van poder atacar el primer lloc. De fet, cap dels quatre va poder superar el pilot que el precedia en l'última volta.
Més enrere, Isaac Viñales va aconseguir acabar una cursa després de dues en què la mecànica l'havia deixat a l'estacada. En el grup més nombrós, el que lluitava pel novè lloc i s'allargava fins al dissetè, el de Llançà es va defensar fins a ser tercer, onzè final.
‘Mack', primera cursa sense podi
Maverick Viñales tenia a Silverstone l'oportunitat d'apropiar-se en solitari d'un rècord de la categoria petita. El de Roses, que des de la cursa de Qatar havia acabat sempre al podi, hauria superat Fausto Gresini com el pilot amb més podis consecutius comptant des de la primera cursa del campionat. El pilot italià va aconseguir l'efemèride el 1987, guanyant les deu primeres curses d'aquell campionat del món, deu podis seguits que eren els que acumulava fins ahir Maverick. Al gironí, a més, la quarta plaça el va situar per primera vegada a més d'una cursa de distància (26 punts) del lideratge.