Que n'aprenguin
Trial. Els pilots catalans ja han guanyat més títols i més proves del mundial que els anglesos, els inventors de la modalitat a principis del segle XX i grans dominadors fins fa tres dècades
El títol mundial de Toni Bou és el 17è per als pilots catalans en la història del mundial de trial. Els anglesos en tenen 15. I gràcies a les 12 victòries d'aquesta temporada (7 de Bou i 5 de Raga), el palmarès català s'enfila fins als 195, per 190 dels pilots anglesos, que tampoc tenen arguments de present per al domini d'aquesta especialitat, que van inventar ells a principis del segle XX i van liderar fins que Jordi Tarrés va guanyar el títol del 1986 amb el revolucionari pilotatge importat del trial en bici.
Comptant des de l'inici del campionat (1964, encara assimilat a l'europeu) van haver de passar quinze anys fins que Manuel Soler guanyés el primer trial (Finlàndia, 1979). Toni Gorgot, Lluís Gallach o Gabino Renales també van guanyar alguna prova, però fins que no va arribar Tarrés el trial no es va popularitzar, ni aquí ni –a nivell mediàtic– enlloc. Va ser aquell xicot d'esquena ampla que movia la moto de costat fent saltets el que va portar el trial a la televisió. I va crear escola, sobretot a Catalunya.
En canvi, les Illes Britàniques han viscut sobretot del cognom Lampkin: 9 títols i 119 victòries entre fill (Dougie), pare (Martin), oncle (Alan) i cosí (John). També el nord-irlandès Sammy Miller va guanyar dos mundials i 13 proves. Això sí, el rècord de victòries de Dougie Lampkin (99) no corre perill. Però les 61 de Tarrés sí que estaran a l'abast de Bou el 2014.
VA COSTAR
El primer triomf català va ser el 1979, i el primer títol va arribar set anys desprésBou: “Ha estat ajustat pels pilots, no pel reglament”
“Tot ha estat tan ajustat en cada prova que l'emoció ha estat encara més gran”, admetia ahir Toni Bou, que, tot i carregar contra el canvi reglamentari, admet que no ha condicionat el resultat final del mundial: “Vaig ser crític perquè he hagut de canviar el meu estil de pilotatge i m'he hagut d'entrenar a un nivell més fàcil, cosa que a qualsevol pilot d'alt nivell no li agrada. I esperar en cada zona que els jutges diguin em sembla molt poc professional. Però crec que amb el reglament del 2012 les diferències també haurien estat mínimes. Tot ha estat tan ajustat pel nivell dels pilots, no pels canvis en el reglament.”
D'Adam Raga, el seu gran rival, diu que “ha fet un grandíssim mundial, ha forçat molt i ha estat molt fi en moltes curses. Quan el nivell de les zones no és gaire alt, és un rival fortíssim perquè mai no comet errors”. Bou assegura que manté la motivació “intacta”. “Tinc set títols, que són molts, però tinc 26 anys, sóc jove i competitiu, i tinc ganes de guanyar-ne més.”