Fa setmanes que no té gaire sentit qualificar cada nova entrega de la història del motociclisme que ha començat a reescriure Marc Márquez. Fer-ho porta a quedar-se sense paraules, perquè el que passi avui, demà ho tornarà a superar.

En aquesta ocasió, ahir, el pilot de Cervera va tancar els dos dies d'entrenaments sent el més ràpid en les quatre sessions i en la qualificació per segon gran premi consecutiu. La pole va ser la sisena de la temporada –Austin, Le Mans, Sachsenring, Indianapolis, Silverstone i Misano–, la tercera consecutiva. I com en les dues anteriors, com sempre des que s'ha reprès el campionat després de l'aturada de vacances, Márquez va batre rècord del circuit. “La veritat és que m'he sentit còmode”, va dir tot just baixar de la moto. Amb un somriure, és clar.

I això que en la darrera sessió lliure havia anat per terra, en una caiguda al tercer revolt ràpid enllaçat per la part final del circuit. Sense conseqüències físiques ni anímiques, com es va veure a l'hora de la veritat. Una qualificació en què, com sempre, Lorenzo –excel·lent ritme per a la cursa, el seu– va sortir el primer, per feina. Va marcar un 1:33.797, temps que pocs segons després Márquez deixava en 1:33.404. Encara va baixar-lo més, el mallorquí –va haver-ho de fer per no quedar darrere del seu company Rossi–. Però qui el va trencar va ser una altra vegada el pilot d'Honda, en l'última volta, deixant el nou rècord del circuit Marco Simoncelli en un 1:32.915, esborrant l'1:33.138 que tenia Casey Stoner del 2011.

Molts més problemes va tenir, tot el dia, Dani Pedrosa, a qui se'l va veure molt molest, tant a la pista com arribant al box, perquè no podia entrar la moto als revolts com ell volia. El de Castellar sempre creix en cursa, però ja en fa dues que no sortir a la velocitat de Lorenzo i Márquez el condemna al tercer lloc, una posició que ara per ara no li serveix per a res. Si tant ell com Rossi no perden el tren capdavanter en els dos primers girs, el d'avui pot ser un gran migdia.