En l'última aspiració bona
GP de San Marino. Moto 3. Àlex Rins supera Maverick Viñales en el darrer gir i tots dos s'acosten a Luis Salom, quart, que ara només té 19 i 21 punts de marge en el mundial
Encara hi ha mundial a Moto 3. Molt. Luis Salom manté un bon marge respecte a Maverick Viñales i Àlex Rins, però ja no té el flotador dels 25 punts del guanyador que de mica en mica havia emmagatzemat.
Tant el pilot barceloní com el de Roses sabien que ahir era el dia per reenganxar-se de ple en la lluita pel títol, després dels problemes de Salom en la qualificació de dissabte, masegat per la caiguda de divendres –“després de caure, sabia que seria un cap de setmana complicat. Per això donem per bo el quart lloc”, deia al final–. I no van deixar passar el tren.
Estudiar amb calma
Incisius des del primer revolt, seguint un Jonas Folguer que va sortir disparat i que els va fer de llebre en els primers girs –l'alemany va ser fortament fuetejat per la seva moto quan anava tercer, en la quarta volta, amb una fractura de peu i la clavícula malmesa com a resultat–, Rins i Mack van obrir forat tot just començar. El més difícil de fer en aquesta categoria, procurar-se una cursa sense tensions innecessàries.
Uns maldecaps que van ser per a Salom, sense ritme per seguir els seus rivals i abocat a lluitar amb Khairudin, Miller, Oliveira i Antonelli per la quarta posició. Entre els dos escapats i el seu grup, un Àlex Márquez que va remuntar des de la novena posició de la graella de sortida però a qui la goma no li va donar prou adherència per afegir-se a la pugna per la victòria.
Una esfera, la del triomf, que va quedar acotada en Mack i Rins. El nou pilot de Sito Pons va portar el pes de la cursa, i va pagar el desgast. No pas des d'un punt de vista físic, però sí des del de l'anàlisi. Rins, còmode marcant-li el pas, va estudiar-lo amb la tranquil·litat del qui no té ningú al darrere.
I va ser al pas per meta a tres girs del final que va veure-ho clar. Va testar què en podia treure de l'aspiració i ho va programar. No pas en aquell punt, sinó en la successió d'enllaçades de la part final del circuit, l'aspiració li havia de donar el primer lloc. I va ser sortint del revolt 11 quan va executar el pla, una idea guanyadora a la qual va acabar donant forma tancant tota les escletxes en els cinc revolts que quedaven fins a la meta.
Salom, Mack i Rins, 31 podis de 36 possibles
S'han disputat fins ara dotze curses i els tres pilots capdavanters s'ho continuen menjant tot.
Cert que Àlex Márquez és un assidu en la lluita pel podi, però tant com això ho és que dels 36 podis possibles, 31 han estat per a Luis Salom (10), Maverick Viñales (11) i Àlex Rins (10). Si per podis el que mana és Viñales, per victòries el que més n'acumula és el seu company d'equip l'any vinent a Moto 2, Salom, que en té sis (Qatar, Mugello, Montmeló, Assen, Brno i Silverstone), per les quatre de Rins (Austin, Sachsenring, Indy i ahir) i les dues del mateix Mack (Jerez i Le Mans). En el seu cas, té un valor afegit el fet que el seu pitjor resultat és un quart lloc, al costat del cinquè de Salom i del zero de Rins.