Velocitat immediata
Cinquena victòria de la temporada per a Jorge Lorenzo, segona de consecutiva. Va superar les Honda amb molta solvència i des de la primera volta
Una altra cosa no, però Jorge Lorenzo les coses les té molt clares. Guanyar com ho va fer a Silverstone està molt bé. L'explosió d'adrenalina és fenomenal i l'aficionat balla d'un peu, però tenir Marc Márquez enganxat en els últims revolts no és l'aposta més segura per ser feliç. Per això, fins allà on pugui, el dibuix de les seves curses serà el mateix: trencar el rellotge en les primeres voltes i qui pugui, que vingui. I, es va veure ahir, si l'M1 li respecta les intencions, és dificilíssim.
Va sortir el primer –ningú reacciona al semàfor com ell, avui dia–, va tancar els ulls i va prémer l'accelerador com un endimoniat. I després de tres voltes ja tenia la victòria enfocada. En faltaven encara 25, però la concentració, l'autopista cap a l'èxit, era cosa només seva –llevat de la primera volta i la darrera, tota la resta les va fer en 1:34 baixos, irrebatible–. Primer, Dani Pedrosa i, ja al final, Marc Márquez van provar d'aturar-lo, però el seu esforç va ser del tot inútil.
Amb prismàtics
El pilot de Castellar va recuperar les grans arrencades de temps passats i es va situar segon. Davant del seu company d'equip i d'un Aleix Espargaró que havia sortit abans d'hora –ho va pagar amb un pas pel pit line i, des de la 22a posició, va haver de remuntar fins a la 13a–. Però Pedrosa, tot i intentar-ho, no podia seguir Lorenzo, que va fer els quatre primers girs llançats en 1:34.1 i en 1:34.0, al costat dels 1:34.5 del català. En la seva determinació, mig segon per volta va ser el botí del mallorquí, que de seguida va estabilitzar el marge al voltant dels dos segons i mig –i a l'alça.
Al darrere, Márquez, amb problemes per dominar la moto amb el dipòsit ple, va estar a punt d'emportar-se Pedrosa en una frenada.Va haver de sortir llarg d'un revolt i es va veure superat per Rossi. L'italià ho volia fer bé, a casa, però només va sortir a la foto quan Márquez el va superar en la dotzena volta.
L'objectiu següent del cerverí era Pedrosa, molt millorat respecte als entrenaments, però que mai es va sentir del tot còmode –des de la caiguda de Sachsenring que no s'hi troba i, fa tota la pinta, sembla que ha tornat el Dani cohibit de fa un parell d'anys–. Tot i això, quan Márquez el va superar, encara va tenir caràcter per tornar-li l'avançament quatre girs després. Un foc de canyes, perquè dos revolts més tard Márquez li replicava l'acció. Encara amb intenció d'arribar a Lorenzo, aleshores a 3,8 segons. Però el mallorquí era inabastable, amb una moto que frenava amb precisió quirúrgica i que no es desviava cap mil·límetre de la traçada ideal.
Com a Silverstone, Lorenzo va guanyar, Márquez va eixamplar distància amb el segon classificat en el mundial i Pedrosa va fer un altre pas enrere. Tot és possible encara –el recital de Pedrosa l'any passat a Alcanyís va ser notable i Lorenzo es torna a sentir fort–, però el debutant no para de créixer, fins i tot en els mals dies.
Set podis catalans, nou sostre del país
El matí va començar amb el triplet a Moto 3, amb Àlex Rins, Maverick Viñales i Àlex Márquez al podi. Tot seguit, Pol Espargaró i Tito Rabat feien primer i segon a Moto 2 i, finalment, eren Marc Márquez i Dani Pedrosa els que pujaven a la tarima. Set podis de pilots catalans de nou possibles, un sostre en la història del motociclisme del país. Fins ahir, el màxim eren sis, un registre assolit enguany en dues ocasions, a Montmeló i Brno. Pensar a anar més enllà és enormement complicat i només passaria si Jordi Torres, guanyador enguany d'un gran premi, fes podi juntament amb Pol i Tito, mantenint el trio de Moto 3 i el duo de l'equip Repsol Honda en Moto GP. El rècord s'elevaria així a vuit podis de nou possibles.
La collita d'aquest mundial està sent la millor de la història i, fins ara, a banda d'aspirar als tres títols, ja hi ha hagut 20 victòries i 57 podis catalans. Pel que fa als podis, ja s'ha batut el rècord (49), mentre que, quant a les victòries, el registre a batre són 25, totes dues dades del mundial de l'any passat. Per fer-ho, queden encara quinze curses.