El mundial s'aclareix
Marc Márquez, que involuntàriament provoca la caiguda de Pedrosa, venç al Motorland i eixampla el marge en la classificació general, que ara és de 39 punts respecte a Lorenzo
Quan es van tocar els pilots d'Honda, Pedrosa era el més ràpid de la cursa
Comença a ser un fet: el títol de Moto GP del 2013 ja només el pot perdre Marc Márquez. Quan falten quatre curses per acabar el campionat, la calculadora s'imposa, i amb menys de la meitat del que és la seva mitjana en l'any de debutant en farà ben bé prou.
La d'ahir, amb regust amarg perquè involuntàriament va provocar la caiguda de Dani Pedrosa, va ser la sisena victòria de l'any i la cinquena en les últimes set curses. El tretzè podi en catorze grans premis. Sense Pedrosa en la pugna –és a 59 punts de Márquez–, ja només queda la determinació de Lorenzo per, en uns circuits marcadament adequats per a les Honda, frenar el de Cervera en la consecució del seu primer títol mundial. Una determinació inqüestionable, però que sembla insuficient atès el tarannà i el talent del 93, que ha de defensar 39 dels 100 que queden en joc.
Aniversari infeliç
No era convicció, aquesta vegada. Era necessitat i també en va fer virtut, Lorenzo, tornant a sortir millor que ningú i obrint un forat d'un segon respecte a Márquez en el primer pas per meta.
Tant ell com el cerverí calçaven goma tova al davant, mentre que Pedrosa havia sortit amb la dura. Una tria que, sense una temperatura gaire elevada, en un primer moment semblava que havia de penalitzar el de Castellar. Va ser una falsa impressió, perquè, ja en la segona volta, va marcar un nou rècord del circuit (1:48565). I va continuar prement l'accelerador, fins al punt de ser el més ràpid de tots tres en la segona volta, en la tercera, en la quarta i en la cinquena.
Era el més veloç, i en el transcurs de la sisena, per l'interior, va superar Márquez abans d'enfilar el tirabuixó. I anava a buscar Lorenzo, encara lleugerament al davant. En la frenada del dotzè revolt se li va enganxar i, al seu torn, Márquez es va tirar sobre seu. Per evitar el xoc, el líder va sortir recte, fregant lleugerament el company d'equip. Un toc imperceptible i absolutament infortunat, perquè va trencar el sensor del control de tracció a Pedrosa. I va ser instantani: obrir gas i entregar de cop els 250 cavalls de potència. La caiguda del 26 va ser com als anys noranta amb les velles 500 cc.: fuetejada del darrere i vol al cel. El mundial s'havia acabat per a ell i, encara bo, sort va tenir de no fer-se gaire mal. Començava una altra cursa.
Era amb Lorenzo un parell de segons davant de Márquez. Un marge ínfim vist el comportament de les Honda i la inestabilitat de l'M1 en les frenades. En tres girs el tenia i, sense esperar, sense pensar –el va passar a la mateixa frenada del revolt número 12–, el català va superar el vigent campió del món, per a eixordadora joia dels seus nombrosíssims seguidors. I va marxar cap al triomf.
Primer, amb la connivència de Lorenzo, que va reposar un moment. I després, quan el de Yamaha va intentar retallar el marge, amb la confiança que dóna veure el títol mundial pintat en l'horitzó.
Pedrosa buida el pap i la direcció de cursa investiga
La tarda va ser llarga, un cop acabada la cursa. Havent passat per la clínica del circuit per descartar qualsevol lesió seriosa, Dani Pedrosa, que tenia molt adolorida la zona de la pelvis, va buidar el pap als micròfons de Mediaset, encara amb la cerimònia del podi en marxa: “La situació es resumeix ràpidament: Marc pilota molt al límit quan té pilots al davant. Aquest cop gairebé em fa caure, m'ha tocat i m'ha trencat el control de tracció. I, quan he tocat el gas, s'ha acabat la meva cursa.” I va afegir: “Ja sé que, com que he caigut per culpa d'això, el que jo digui serà igual perquè només s'escolta el que guanya. Però la direcció de cursa ja fa anys que deixa passar coses. Alguns pilots hem intentat calmar els que tenen menys experiència, però en aquest cas han mirat cap a un altre costat, com gairebé sempre.” I rematava, el dia del seu 28è aniversari. “Jorge i jo també sabem córrer passats de frenada, però no tot s'hi val.” Més tard, en la roda de premsa que va oferir al centre d'HRC, va canviar les paraules, però va insistir en el mateix. “En aquella frenada no es podia guanyar més metres a Lorenzo del que he fet jo. Tot i això, ell [Márquez] ha arribat passat. Qui ha corregut en motos m'entén. I qui no, o m'entén o no em vol entendre.”
La resposta de la direcció de cursa va ser obrir una investigació de l'incident i, si bé en un primer moment va anunciar que donaria un veredicte tan aviat com fos possible, el va ajornar per avui, i va informar que havia demanat informes tècnics a Honda. Márquez, que en tot moment va remarcar la mala sort de l'incident, va demanar disculpes a Pedrosa hores més tard, ja al capvespre, i el de Castellar les va acceptar. En tot cas, abans, quan se li va preguntar per les paraules del damnificat, el 93 havia estat clar: “Si vaig massa al límit o no, no ho sé. És el meu estil de pilotatge.”
Notícies
Dimecres,3 juliol 2024