Distinció compartida
Dani Pedrosa torna a somriure, cinc mesos després de la seva última victòria, en una cursa que serà recordada per un cos a cos de tres voltes entre Márquez i Lorenzo
a Austràlia
Ja està bé que si es dispara en roda de premsa sigui per després superar-se en la cursa.
En un seguit d'imatges en què cada una era més animada que l'anterior, la cursa de Sepang va redoblar el protagonisme dels tres millors pilots del món. Dani Pedrosa va tornar a guanyar –no ho feia des del 19 de maig, a Le Mans–, però la cursa senyorial que va fer, com la seva veu dijous en l'audició amb la premsa, va quedar en un segon pla. Els focus, també com en la cridòria generada per l'apel·lació de Jorge Lorenzo al circ romà, es van quedar en el vigent campió i Marc Márquez. De la sisena a la vuitena volta, quan els avançaments entre l'un i l'altre van elevar la competitivitat a una altra cosa.
La vida en tres voltes
De la segona fila, tant el mallorquí com Pedrosa en van sortir amb tota la determinació. Semblava que el català faria primer la serpentina inicial, però Lorenzo va frenar més tard i es va fer valer. Va ser un tastet del que havia d'arribar. Márquez, tercer, no perdia dècima.
La trajectòria del pilot de Yamaha era més oberta, en enfocar i sortir dels revolts, mentre que les Honda eren més rectes en el dibuix dels angles. En tots tres, la velocitat era endimoniada –nou rècord del circuit en la segona volta, de Márquez (2:01.4)–. I Dani, es veia, tenia ganes d'assaltar el primer lloc. Perquè tenia ritme i perquè, si no vols problemes amb el que ve darrere (Márquez), posa-hi pilots pel mig. Un avançament incontestable en la contrarecta, una metxa encesa que van recollir tant Lorenzo com Márquez.
El de Cervera veia Pedrosa i sabia qui era el rival per al triomf; per això, immediatament va atacar Lorenzo. Era en la sisena volta, inici de dos minuts estridents amb la banda sonora de les declaracions de dijous sonant de fons. Lorenzo li va tornar la passada a l'instant i Márquez el va repassar. I Lorenzo hi va tornar. I Márquez, també. Colze contra colze. Roda contra roda. Una volta i mitja després, l'epíleg va ser en la frenada per entrar a la contrarecta: Lorenzo es va obrir un pèl i Márquez no va badar. Havien estat tres voltes marcades a foc en la memòria. Més prosaic, el 93 sabia que també havien estat les que li havien fet perdre la cursa.
Perquè Pedrosa ja superava el segon de marge, aleshores, una distància que en el nivell de pilotatge que té aquesta gent és, en circumstàncies normals, gairebé insalvable. Márquez ho va intentar, és clar –faltava encara mitja cursa–, però ahir el seu rival d'equip era senzillament més ràpid i, en comptes d'escurçar-se, els marges no van fer sinó augmentar.
Els comptes de Márquez
El mundial s'haurà acabat després de la cursa de Phillip Island si Marc Márquez és capaç de guanyar i si Jorge Lorenzo no pot acabar segon. Serà així perquè, en aquest escenari, el pilot de Cervera sumaria 323 punts, en comparació dels 271 de Lorenzo –en el millor dels casos; és a dir, un tercer lloc del pilot de Yamaha–, fet que donaria una diferència de 52 punts amb només 50 per disputar-se. Si el podi que es produís al circuit australià fos el mateix d'ahir a Sepang, la consecució matemàtica s'ajornaria com a mínim fins a Motegi, perquè aleshores Márquez tindria 318 punts; Lorenzo, 271, i Pedrosa, 269, una diferència de 49 punts entre tots tres pilots.
Quant al campionat de les CRT, Aleix Espargaró ho té fet. Amb el novè lloc d'ahir, lluitant una vegada més contra les Ducati, el de Granollers, que segons va confirmar ell mateix fins a València no serà oficialment pilot de Forward Racing per pilotar una Yamaha la temporada que ve, suma 83 punts, 51 més que Edwards. “No era un circuit propici per a nosaltres. Tot i això, i malgrat acabar les últimes voltes sense pneumàtic, hem estat capaços d'acabar novens. Ara l'objectiu és tancar de manera matemàtica el campionat de CRT a Austràlia.”
