El club de les mil·lèsimes
GP de Malàisia. Moto 3. Salom supera Rins en l'últim revolt i eixampla fins a catorze punts el marge en el mundial, classificació en què Maverick Viñales, cinquè ahir, perd pistonada
Si no plou, Sepang és una alegria compartida. Aficionats i pilots gaudeixen perquè, especialment en la categoria petita, els 25 metres d'amplada del circuit donen una profunditat de traçada fenomenal. A Sepang, especialment en la categoria petita, tothom té una aspiració on amagar-se, tothom troba una trajectòria per on deixar-se veure.
Trobar el forat
Aquesta va ser la simfonia de la primera carrera del dia. Una cursa en grup, com marquen els cànons de Moto 3, però en aquesta ocasió, amb els quatre fantàstics acompanyats per Oliveira, Masbou, Folguer i Miller. Gens malament, un eixam de vuit pilots que passada mitja cursa estava separat per menys d'un segon i que en les últimes 3 voltes, després de trencar-se momentàniament, tornava a estar agrupat.
Inicialment, amb Salom, però generalment, amb Rins marcant el ritme. Puntualment, també amb Márquez però mai amb Maverick, que després de fer una molt bona sortida –del novè al quart lloc–, va malviure atrapat en la part posterior del grup. De fet, quan faltaven 4 voltes i després d'un intent de Rins per espolsar-se els rivals de sobre, el de Roses havia quedat tallat a més d'un segon del pilot de Monlau. Va saber refer-se, volant i arriscant, i va donar a entendre que encara tenia alguna cosa guardada per lluitar per al triomf, per continuar ben viu en la pugna per al títol. Però va ser a penes un miratge i, de fet, ja es llegeix com un dels últims crits de l'au fènix.
Per contra, al davant, la vitalitat del guanyador pertanyia a parts iguals a Salom i Rins. Tenien Oliveira i Márquez enganxats, encara –en l'últim gir–, però tant el portuguès com el cerverí, cohibit per un ensurt en la penúltima volta, sabien que per ells només hi havia el tercer graó a repartir.
No arribaven al nivell dels dos primers, que van avançar-se un parell de vegades, van tocar-se un parell (o tres) més, es van tornar a passar i que, dient bon dia al personal, van entrar separats de no res (0.069 mil·lèsimes). Amb Salom primer, líder reforçat que en l'últim revolt va trobar la trajectòria per deixar-se veure, per dins, aprofitant que Rins s'havia obert lleugerament.
Sanció a Maverick
El rosinc va rebre un punt de sanció al carnet –n'acumula dos– per una maniobra perillosa amb Miller, interceptant a propòsit la trajectòria de l'australià per evitar que el passés.
Set victòries per un marge acumulat d'1,474 segons
La inqualificable igualtat de la categoria petita del mundial esdevé astoradora quan es fa un repàs de les diferències que hi ha hagut entre el primer i el segon classificat en les catorze proves disputades. Per exemple, les 0,069 mil·lèsimes d'ahir no són el marge més petit sinó tan sols el tercer més esquifit rere les 0,049 de Silverstone i les 0,050 de Misano. De fet, llevat de Le Mans en què, en condicions de pluja, Maverick va guanyar amb 1,264 segons respecte a Rins, cap carrera no ha superat el mig segon (0,507) de Brno. Encara més demolidor resulta sumar les diferències en les victòries assolides. Així, Salom suma 1,474 segons en el conjunt dels set triomfs que té, Rins 1,129 en cinc, i Mack 1,527 en dos.
