Circumstàncies a dojo
La mala qualitat dels pneumàtics imposa fer una cursa de Moto GP en què es prohibeix usar la goma tova i s'obliga al canvi de moto entre les voltes 12 i 14
Sense el lesionat Scott Redding, oportunitat d'or per a Pol i Tito en una carrera que queda fixada únicament a 13 voltes
És raonable que, en l'antepenúltima cursa, una carrera que pot decidir matemàticament un títol i deixar-ne gairebé sentenciats dos més, es canviï l'asfalt d'una pista i els tècnics de les cases de pneumàtics (Bridgestone i Dunlop) no facin cap test previ de control?
Qui avui pugi al podi en dirà bé, i qui no, traurà foc pels queixals, però el cert és que les curses de Moto GP i Moto 2 del Gran Premi d'Austràlia hauran estat totalment condicionades per la mala qualitat dels neumàtics que s'han posat a disposició dels pilots.
A canviar la moto
En el cas de la categoria gran, la cursa passarà de 27 a 26 voltes i serà una flag-to-flag en sec. És a dir, direcció de cursa va decidir ahir que com que no hi ha garanties de seguretat que els pneumàtics Bridgestone aguantin més de 14 voltes, cap pilot podrà fer més d'aquest nombre de girs amb les mateixes gomes. El resultat, entre les voltes 12 i 14 tots hauran d'entrar al box a canviar de moto. Una segona màquina que portarà pneumàtics nous i que, en el cas dels pilots de fàbrica i d'equips satèl·lits, és obligatori que siguin el compost més dur. I el detall és important.
Perquè si bé Jorge Lorenzo va ser el més ràpid en la qualificació i també en els entrenaments del divendres, el seu ritme de cursa ha estat amb goma tova, mentre que el que va demostrar Dani Pedrosa ahir va ser amb la goma dura. El mallorquí, que va batre un nou rècord del circuit –l'anterior, del 2008, era de Casey Stoner (1:28.665)–, no estava gens d'acord amb la imposició del tipus de goma, encara més un cop la cursa ha estat declarada flag-to-flag. En qualsevol cas, tant ell com Marc Márquez –nova caiguda sense conseqüències, ahir–, com Pedrosa com fins i tot Valentino Rossi –els seus problemes per pilotar ràpid en les primeres voltes per culpa del dipòsit ple desapareixen–, tenen molt a dir en la lluita per una victòria que, sota l'imposat format de cursa, demana una estratègia de partida particular.
Tot plegat, no s'ha d'oblidar, amb un podi ordenat de Marc a Jorge passant per un segon lloc de Dani que donaria matemàticament el títol al de Cervera.
Sense Redding
A Moto 2, la inexistent qualitat dels pneumàtics Dunlop haurà deixat una cursa a només 13 voltes, la meitat més una –tot i això, es donaran els mateixos punts que si fos sencera.
Escapçada en l'allargada i en la quantitat de contendents al títol. Malauradament, Scott Redding no hi serà després de caure en la sessió de qualificació d'ahir i trencar-se el canell esquerre –va ser operat a Melbourne per mirar de ser a punt per al Japó, diumenge vinent–, fet que deixa en la més franca disposició tant a Pol Espargaró com a Tito Rabat per assaltar el lideratge de la categoria –el de Granollers és a 9 punts i el barceloní, a 26–. Atents a Jordi Torres, magnífic tot el cap de setmana en una pista que l'any passat ja li va entrar com un guant de seda.
Finalment, en la categoria petita, la de Moto 3, res anormal més enllà del fet que ni Maverick Viñales ni Àlex Rins hauran sortit de la primera línia. Per ells, la cursa és a les 23 voltes programades inicialment i tindrà en el líder del mundial, el pilot de les Illes Luis Salom, el gran favorit, vist el ritme que va acreditar en els entrenaments d'ahir.
De les bombolles a les paraules de Pedrosa
Així com els pneumàtics Dunlop directament perden trossos un cop han fet unes 15 voltes, el problema amb els Bridgestone és, segons com, més seriós, perquè, com revelava Marc Márquez, “tu no notes que estan degradats”. I és que els de Moto GP van comprovar ahir que, fins i tot usant-los a la pressió marcada per la fàbrica de gomes i no al gust del pilot i del seu equip, a partir d'un moment, a l'interior del pneumàtic es formen unes bombolletes d'aire que, en cas de continuar rodant, acabaria explotant en plena cursa.
Per tot plegat, també perquè el model de cursa adoptat no era del gust de cap dels pilots principals, Dani Pedrosa no es va tallar: “Aquí els pilots no comptem per a res: ens donen uns pneumàtics, ens diuen la pressió i després ens canvien les condicions de carrera. I, és clar, si no funciona, nosaltres ho pagarem.”