Nerviosisme constant

De les poques coses habituals que va tenir la cursa van ser els primers compassos, amb Lorenzo sortint al capdavant i amb els dos pilots d'Honda rere seu –Pedrosa, que era cinquè a la graella, va arribar a situar-se primer–. I també com ha estat la tònica dels últims grans premis, el mallorquí va cargolar sense por el puny del gas. Marc el seguia relativament còmode, mentre Pedrosa, mig segon més lent, semblava perdre el fil. Per poc temps, però, perquè de seguida va enganxar-se tant a Márquez com a Lorenzo, que havia patit un ensurt. Era la vuitena volta, tots tres anaven de la roda i Rossi, quart, era ja a més de cinc segons. I va començar el ball, el caos.

Primer va entrar Pedrosa, excedint-se en la velocitat permesa al pit line –un màxim de 60 quilòmetres per hora– i que, quan va tornar, havia de perdre una posició. En el següent gir, havien d'entrar Lorenzo i Márquez, però només va fer-ho el mallorquí, que quan va reincorporar-se va situar-se just al davant de Pedrosa. Una volta després, l'acció la portava a terme Márquez, però ja en una situació il·legal que se li comunicaria poc després de fer la volta ràpida en cursa, quan era segon després de superar Pedrosa. En tornar a la pista, afegint més pebre a l'estofat, Márquez i Lorenzo s'havien tocat i van evitar per poc una caiguda. Amb Márquez fora, la tranquil·litat dels quasi dos segons que separaven Lorenzo de Pedrosa va quedar en suspens per unes gotes de pluja que, faltant a les estranyes circumstàncies que havien marcat el cap de setmana, no van anar a més.

A Motegi, el circuit Honda per excel·lència, un stop and go paradigmàtic, nova oportunitat per a Márquez, que serà campió si venç i Lorenzo no és segon. A diferència d'ahir, però, amb moltes més coses a dir per part de Pedrosa.