LA CRÒNICA
Barcelona té un cercle per tancar
Viure a Barcelona és un privilegi per als devots del cosmopolitisme i una opressió per als addictes al ruralisme. Més o menys, com passa en totes les grans capitals d'Europa. Entre aquestes grans conurbacions, però, Barcelona té una capacitat d'atracció com poques. Londres té la City; París, el glamur, i Roma, una història bimil·lenària. I Barcelona? Doncs una mica (o molt) de tot això i un indescriptible però patent aire de modernitat que actua com un potentíssim imant.
La realitat és que tothom que veu una oportunitat de treballar o visitar una ciutat mediterrània pensa en Barcelona. Pensant en termes de país, sort n'hi ha que el motor de la capital no s'hagi aturat. Portar esdeveniments a Barcelona forma part de les carpetes dels executius.
Encara que sigui a través d'una associació nominal –el rebatejat Circuit de Barcelona-Catalunya– la capital catalana és de les poques que té un gran premi de F-1 i un de motociclisme. I en això que el RACC, que organitza un ral·li del mundial des del 1991 i que fa anys que combat amb imaginació l'atonia de l'especialitat i en lidera l'avantguarda, va decidir portar la sortida a Barcelona. L'any passat, simbòlica, protocol·lària. La d'ahir va ser ben real perquè, sortint de la catedral, els equips van enfilar cap a Querol en comptes d'anar a endreçar el cotxe al parc tancat de Salou.
Els ral·lis necessiten recuperar el gran públic que van tenir entre els anys vuitanta del segle passat i els primers d'aquest mil·leni. Però el gran públic és, avui, un públic acomodat. L'aficionat de voral està esdevenint una elit –ser als trams exigeix voluntat i diners–, però si li acosten el ral·li a prop de casa, s'hi acosta. Es va veure l'any passat; i ahir –divendres–, encara més que aquella sortida postissa del 2012.
El pas següent és disputar un tram urbà. El RACC ho té tot a punt –“ens entendrem en dos dies”, diu Aman Barfull, el director de cursa– per proposar diverses alternatives a l'Ajuntament. Com tot el que es fa a Barcelona, la repercussió que tindria un tram urbà faria créixer l'impacte global del ral·li a uns nivells impossibles d'assolir fora de Barcelona.
Però aquest potencial benefici comú topa, de moment, amb l'acord municipal de no autoritzar competicions de motor en la via pública. No ho era el Montjuïc Revival –una exhibició de cotxes clàssics– del desembre passat i prou polseguera que va aixecar un desafortunat accident que va acabar amb un controlador mort. Caldria derogar la norma, i per això cal un acord polític. I els acords polítics són complicats, perquè sempre hi ha qui vol erosionar l'adversari. “Fer una especial en la trama urbana de Barcelona seria el proper pas. Pel que fa a nosaltres, no veiem cap inconvenient per fer-ho”, admet Barfull. El RACC ja en fa un a Salou –el que tanca l'etapa d'avui–, curt, espectacular però amb velocitats màximes baixes i amb mesures de seguretat excepcionals. “Va ser l'Ajuntament de Salou el que ens ho va demanar.” No serà una especial tipus ral·li fórmula a l'Estadi Olímpic –per exemple–, que permetria cobrar entrada però que requereix una gran despesa en moviment de terres. La idea és fer-ho popular perquè les evocacions al circuit de Montjuïc i a l'Arrabassada que proferien ahir els més vells al davant de la catedral deixin de ser pura nostàlgia.