Un dissabte inservible
GP del Japó de motociclisme. La qualificació se salva, però es disputa sobre pista mullada i la sessió lliure d'avui serà clau per saber si Márquez i Pol Espargaró s'asseguren el títol
El desenllaç del mundial de motociclisme no para d'afegir incerteses. Serà difícil trobar un dissabte tan absurd, tan improductiu com el d'ahir. Sí, es va disputar la qualificació –i llarga, de 55 minuts en Moto 3, 60 en Moto 2 i 75 en Moto GP–, però sense cap tanda prèvia per posar a punt les motos. Tampoc hauria servit de gran cosa, perquè totes les voltes d'ahir van ser sobre asfalt mullat –negat en Moto 3, simplement mullat en Moto GP i eixugant-se en Moto 2– i, atès que per a les curses que s'hauran disputat la matinada passada farà sol i calor, no valdrà cap referència i serà la sessió lliure prèvia a les curses la que permetrà fer la posada al punt i la que determinarà si Marc Márquez i Pol Espargaró són campions o s'han d'esperar a Xest.
Res de bo per fer
Perquè, si ens haguéssim de guiar per la qualificació, és evident que no. En Moto GP, perquè Jorge Lorenzo (Yamaha) va trobar un compromís millor que al final es va concretar en mig segon i Marc Márquez no se li va poder acostar –dues sortides de pista temptejant els límits– i Dani Pedrosa –necessari perquè Márquez sigui campió– ni tan sols es va situar en primera fila, superat per Nicky Hayden. Lorenzo i Hayden (Yamaha i Ducati) imploraven pluja. Márquez patia rebots del tren posterior i, en el cas de Pedrosa, va quedar la sospita que s'havia arriscat el mínim, tot i que en l'últim intent va cometre una errada. Aleix Espargaró, tot i els dèficits d'electrònica –vital amb l'asfalt mullat– de les CRT respecte a una Moto GP, va deixar a un segon i mig la següent CRT i es va classificar novè, davant de les dues Pramac Ducati i les dues Yamaha Tech 3.
Tan atípica va ser la jornada, que l'indonesi Rafic Sucipto, que en tot l'any gairebé no s'ha mogut de l'última fila de la graella i que no s'ha acostat als punts ni per casualitat, ahir va estar molts minuts segon i sortirà cinquè, des de la segona fila, davant de Tito Rabat i Pol Espargaró. La mala notícia per als catalans és que van quedar a gairebé un segon de la pole de Mika Kallio. La bona, que Scott Redding, tot i competir dignament quan l'asfalt era moll, es va anar enfonsant a mesura que s'eixugava i havia d'exigir més al seu braç operat fa una setmana. Redding va ser 15è, a vuit dècimes d'Espargaró.
De Moto 3 –amb molta aigua en la pista– va quedar el dubte de si el gran avantatge d'Àlex Rins –que va fer la volta bona a 20 minuts del final i va tenir una sortida quan provava d'acostar-s'hi– és una referència vàlida (Maverick i Márquez a 9 dècimes, Salom, a 1.2– o el resultat d'haver fet una bona volta just abans que tornés a ploure. Remarcable també el sisè lloc d'Isaac Viñales, que mai no havia aconseguit situar-se en segona línia d'una graella.
En definitiva, si ahir s'havia de voltar es podrien haver programat sessions lliures i deixar la qualificació just abans de la cursa, amb asfalt sec. Ahir no hi havia res a guanyar, només prendre mal.
Les lesions forcen la retirada de Ben Spies
Ben Spies ha dit prou i deixarà el mundial de motociclisme per culpa de les lesions a les espatlles que l'han martiritzat l'últim any. El pilot de Texas tenia contracte amb Pramac Ducati per al 2014, però l'ha rescindit de mutu acord amb l'equip. Spies va arribar al mundial per la porta gran, avalat per un títol mundial de superbikes (2009). Els èxits i les grans actuacions com a invitat li van obrir la porta de l'equip satèl·lit de Yamaha, Tech 3 (dos podis i una pole el 2010, uns resultats menys brillants que la velocitat que va demostrar molt sovint) i de l'equip oficial l'any següent. Victòria, dos podis i cinquè lloc al final de l'últim any consistent. El 2012 va començar amb decepcions i va acabar amb la primera de les lesions que l'han portat a la cirurgia més d'un cop, sense una recuperació plena.