Qui guanyi serà el campió
GP del Japó de Moto 3. Isaac tira Salom, Rins cau, Márquez guanya el seu primer gran premi superant Mack en l'última volta i els tres primers del mundial, separats per cinc punts, depenen d'ells per aixecar el títol a Xest
Poques vegades una cursa serà recordada amb tanta intensitat i tanta duració en el temps pels seus protagonistes com la d'enguany a Motegi. De Luis Salom a Maverick Viñales i d'Àlex Rins a Àlex Márquez passant per Isaac VIñales, les vint voltes al traçat japonès van quedar petites per donar cabuda a tot el que havia de succeir.
Salom tenia el mundial a la mà en la sortida, va perdre'l en la primera volta i va tornar-lo a recuperar a quatre del final, quan Rins, que es va veure campió durant molta estona, va caure. I Maverick, que havia començat la cursa sense possibilitats pel títol, va creuar la meta circumstancialment derrotat però depenent d'ell per ser campió del món. Els déus són generosos, els tres pilots que s'han disputat el podi durant setze curses a canvi d'imperceptibles mil·lèsimes, amb exactament les mateixes possibilitats de ser campions del món en la darrera cursa.
D'errada a errada
Rins va sortir bé però una badada el va portar al sisè lloc. Això hauria estat el més rellevant de la volta inicial si no fos que Isaac Viñales, que havia sortit de la segona fila i anava quart, va entrar molt passat en un revolt de dretes, la moto se'l va treure de sobre i va arrossegar Salom en la caiguda. El mallorquí va aconseguir arrencar la moto i tornar a quasi mig minut de l'últim pilot. I va intentar l'impossible, però a nou voltes, sent el 27è i el més ràpid en cursa, va caure definitivament perquè la moto, amb desperfectes, no el podia seguir.
Això enfocava l'atenció en Àlex Rins. El barceloní era aleshores segon, rere Maverick, i se les tenia amb el seu company Márquez, que havia recuperat més d'un segon i mig des del tercer lloc. A tots dos se'ls veia nerviosos, en algun moment van tocar-se –Márquez va acabar amb el carenat mig penjant– i va ser Rins qui obrint gas va perdre tracció al tren posterior a quatre voltes del final, quan era tercer, i va ser escopit per la KTM. Salom tornava a somriure al box. Li era igual que guanyés Maverick o no, sabia que a Xest el futur era seu.
El pilot de Roses, que va ser avançat pel petit de Cervera en l'inici de la penúltima volta, tenia el triomf a la butxaca malgrat la insistència d'un Márquez que cercava el seu primer podi gran al mundial. Però al revolt previ a la recta del darrere va entrar un pèl obert i va haver de conformar-se, de nou, amb un segon lloc –vuit n'acumula en el campionat–. Mal regust per a ell però insuperable per a Rins i especialment per als aficionats, que amb el triomf de Márquez tenien el que volien: un títol decidit entre tres pilots en els últims 96.100 metres de la temporada.
Àlex Márquez, el vuitè
El comptador de victòries i podis del motociclisme del país continua al seu ritme imparable, i després de les tres curses d'ahir a Motegi el balanç és ja de 28 victòries i 78 podis, en totes dues variables, més de la meitat del botí possible. A més, ahir va afegir-se a la llista de guanyadors diferents l'únic que faltava d'entre els que han tingut possibilitats de fer-ho, Àlex Márquez. Amb ell, ja són vuit els pilots catalans que han guanyat com a mínim un gran premi aquesta temporada: Marc (6), Pol (6), Rins (6), Pedrosa (3), Rabat (3), Maverick (2), Torres (1) i Àlex (1).
El major nombre de segons llocs
Luis Salom té 300 punts, Maverick Viñales 298 i Àlex Rins 295. En el cas dels dos primers, és evident, que un triomf els dóna el títol salta a la vista. No passa el mateix amb Rins, perquè si venç i Salom és segon tots dos pilots quedarien empatats amb 320 punts. Ara bé, el campió seria el pilot de Monlau, l'únic dels tres que l'any vinent seguiran en la categoria, pel major nombre de segones places aconseguides. Ara mateix Salom té set victòries per sis de Rins, però quant a segons llocs, Rins en posseeix cinc per només dos del mallorquí.