La traca final
El circuit de Xest serà diumenge l'escenari que podria situar Marc Márquez com el campió del món més jove de la història de Moto GP
De l'avançament de Márquez a Lorenzo en el darrer revolt de Jerez, en la tercera cursa, al de Lorenzo a Márquez en l'última xicana de Silverstone passant per les repassades de l'un a l'altre a Sepang. Metre a metre, cos a cos, el campió del món i el millor debutant de la història han arribat fins a les últimes 30 voltes del campionat amb el títol en joc. L'emoció, l'angoixa i la joia a la màxima potència.
Pressió o no pressió
Encara més perquè qui té la paella pel mànec és Marc Márquez.
El pilot de Cervera serà aquest diumenge el campió del món més jove de la categoria gran acabant entre els quatre primers. És a dir, sense circumstàncies que depassin la normalitat, el títol és seu. Ara bé, també ho era fa dues curses a Austràlia. Fa 50 punts, els que ha guanyat Jorge Lorenzo.
El mallorquí és qui ho tenia tot perdut i, després de l'heroïcitat d'Assen, de recuperar el que semblava impossible i haver-ho fet en terreny enemic –com fa 15 dies a Motegi, la casa d'Honda–, juga amb l'aliat de la no pressió. A diferència de Márquez, ell només pot guanyar.
Tant l'un com l'altre ja saben el que és proclamar-se campió a Xest. Al 2006, el de Yamaha va fer-ho dels 250 cc després d'acabar justament quart, el resultat que necessitava per fer impossible el títol de Dovizioso. Aquell mateix any, Nicky Hayden va assolir l'últim títol de Moto GP decidit en la darrera cursa des del 1992 –al 1993, tot i que tant Wayne Rainey i Kevin Schwantz tenien possibilitats, Rainey no va córrer perquè dues curses abans havia quedat fatalment assegut en una cadira de rodes–. Pel que fa a Márquez, el seu campionat de 125 cc al 2010 també va assegurar-se amb un quart lloc, posició que, tot i tenir ritme per vèncer, no va abandonar. Com diumenge? És difícil pensar-ho. La mecànica és implacable i encara que no ho vulgui l'Honda del cerverí el portarà com a mínim al tercer lloc. Rossi vol ajudar Lorenzo, però avui per avui sembla impossible que pugui seguir-los el ritme.
Pel que fa a Pedrosa, és indiferent a qui vulgui ajudar, perquè encara que s'interposi entre l'un i l'altre els comptes continuarien estant de la banda de Márquez. El pilot debutant, el gran favorit.
A Moto 3, el que guanyi serà el que aixecarà el títol
Els tres pilots que per mil·lèsimes s'han repartit els podis durant la temporada separats per cinc punts amb una cursa per córrer. Luis Salom, Maverick Viñales i Àlex Rins, per primera vegada des que hi ha l'actual sistema de puntuació (1993), tres pilots que arriben a la darrera carrera amb possibilitats de ser el campió del món de la categoria petita. El desenllaç de Moto GP serà apassionant, però el de Moto 3 té prou ingredients per igualar-ho. Serà a partir de les 11 del matí quan comenci l'acció. Per Salom, el líder (300), “la cursa serà única, si bé sabem què hem de fer perquè tot l'any hem estat igual. El més important és que Xest m'agrada molt”. En aquest punt coincideix amb Maverick Viñales, que arriba revitalitzat –abans de la carrera de Motegi i dels zeros dels seus rivals les seves possibilitats eren pràcticament nul·les–, “molt motivat i ben preparat”. Pel de Roses, “la posada a punt serà més cabdal que mai”. El tercer home en la taula és Àlex Rins, el barceloní de Monlau que s'ho ha de jugar en un traçat “que no s'adapta al meu estil, amb massa revolts lents”. Tot i això, sap que no té alternativa: “Sempre m'ha costat anar ràpid aquí, però és igual: només compta fer-ho bé i guanyar.”