Els divendres aporten molta informació als equips i poca als seguidors, perquè els registres no són rellevants i perquè hi ha temps per corregir plantejaments erronis. Però ahir a Xest va quedar clar que Marc Márquez i Jorge Lorenzo –els dos aspirants al títol de Moto GP– i Dani Pedrosa, han tocat la tecla bona d'inici.

Márquez necessita ser quart diumenge, però és probable que no jugui a ser conservador. Ni en sap, ni és fàcil mantenir la concentració. Les sessions d'ahir, amb les derrapades i els petits ensurts habituals en el seu pilotatge, en són més que indicis. A més, és gairebé impossible que, en condicions normals –sense pluja, sense caigudes, sense avaries– hi hagi quatre pilots davant seu. Perquè fos creïble, Valentino Rossi i Cal Crutchlow –caiguda sense conseqüències– haurien d'haver acreditat un ritme d'1:31 mig, i aquest no va ser el seu ritme, sinó la seva prestació màxima.

Que Márquez va per feina ho acredita el seu temps d'ahir, a menys de quatre dècimes de la posició preferent de Pedrosa el 2012. L'altre català d'Honda gairebé va calcar els temps i els ritmes de Márquez, però Lorenzo va cedir una dècima i mitja en la segona sessió. Res que no es pugui corregir. De tota manera, les Yamaha (Lorenzo, Rossi i Crutchlow) ja són més ràpides que les Honda en els sectors 2 i 3 –els dels revolts enllaçats– i no és fàcil pensar que en el ràpid sector 4 –la finesa dePedrosa marca la pauta en la llarguíssima esquerra d'abans de meta– i en l'1 (recta i dues frenades) puguin recuperar els 5 km/h de velocitat punta favorable a les Honda.

No va passar per alt –però tampoc cal buscar tres peus al gat– el toc de Lorenzo a Márquez quan, amb les motos parades al final de la primera sessió, es disposaven a fer el ritual de l'assaig de sortida.

Pel que fa al món CRT, mana el de sempre, Aleix Espargaró, tot i una caiguda al final de la segona sessió. El campió de la categoria estrena un xassís que prefigura la versió 2014, que ell ja no pilotarà perquè pilotarà una Yamaha de NGM Forward.