Avui serà un gran dia
Marc Márquez sortirà des de la posició preferent en la cursa més important de la seva carrera. El de Cervera en té prou amb un quart lloc per ser campió
Jorge Lorenzo, tot i no poder lluitar per la ‘pole' per un problema en l'M1, acredita un ritme sensacional
El gran dia ha arribat i el gran dia era avui.
Marc Márquez ho té tot a favor per ser, quan faltin pocs minuts per tres quarts de tres de la tarda, campió del món de Moto GP. No necessita vèncer, ni ser segon ni tampoc tercer. Com el 2010 en 125cc, també aquí a Xest, en farà prou amb un quart lloc, i això –es va veure divendres i també en l'entrenament oficial– li dóna un afegit de confiança que el fa gairebé imbatible.
Jorge Lorenzo, se sap, farà tot el que estigui al seu abast per vèncer i, si la cursa dóna joc, per intentar posar nerviós el cerverí. Però també té molt clar que els 13 punts que el separen del líder del campionat fan gairebé impossible pensar en la remuntada.
Lluita escapçada
El primer tast de la funció que es pot veure avui va quedar a mitges en els entrenaments oficials per culpa d'un problema al motor de l'M1. Després de fer una primera volta llançada en 1:30.577, que ja era la més ràpida del cap de setmana i un nou rècord del traçat, el vigent campió va entrar al box en el següent gir, tot i que després dels tres primers parcials millorava el temps. La causa, una pèrdua de potència en la Yamaha. Els mecànics van intentar solucionar-ho, no va ser possible, i amb la segona moto, poc reglada i amb un motor “més agressiu”, ja no va poder contestar l'1:30.237 que havia fet Márquez.
En el seu cas, la volta ràpida –novena de la temporada i setè rècord d'un circuit– havia arribat en la segona sortida. Després de perdre molt en l'últim parcial, Márquez va entrar al box per canviar el pneumàtic i llegir en els apunts de Santi Hernández on s'escapaven les dècimes. Processada la informació, va tornar a pista i en la primera volta bona va sotmetre el cronòmetre fins a deixar-lo en aquell punt que separa el límit de la caiguda. Encara va provar de qüestionar-se ell mateix, però un ensurt encarant un revolt li va fer dir prou.
A una volta, com els tres primers lliures, va ser el més ràpid. A 19, com en la quarta sessió, Lorenzo va espantar: totes entre 1:31.313 i 1:31.981.
O el campió més jove o entrar en un club selecte
Es proclami campió del món Marc Márquez o ho faci Jorge Lorenzo, en tots dos casos l'efemèride serà d'una volada extraordinària. En el del pilot d'Honda, perquè a banda de ser campió en el seu primer any –en aquest sentit igualaria Kenny Roberts, fins avui, únic debutant en proclamar-se campió en la categoria gran (1978)– ho faria sent el més jove de la història. Fins al moment, aquest honor està en possessió de Freddie Spencer, campió del 1983 amb 21 anys i 258 dies. Avui, 10 de novembre de 2013, Marc, que seria el segon campió del món català després d'Àlex Crivillé, té 20 anys, 8 mesos i 24 dies. Si qui, en canvi, aconsegueix el títol és Lorenzo, el seu tercer ceptre mundial el situarà a l'altura de dues llegendes de la velocitat, com són Kenny Roberts (1978, 1979 i 1980) i Wayne Rainey (1990, 1991 i 1992). Davant seu, quedarien Giacomo Agostini (8 títols), Valentino Rossi (7), Mike Doohan (5) i Geoff Duke, John Surtees, Mike Hailwood i Eddie Lawson, tots ells amb quatre.
La distància dels 10 segons
Per ser campió, Jorge Lorenzo necessita vèncer i que Marc Márquez entri cinquè. Pensar que això passi sense que hi hagi incidències com ara caigudes és, veient quin ha estat el tarannà del campionat, ciència-ficció. Perquè, en les catorze curses en què com avui han sortit tots els pilots en plenitud de condicions, el cinquè classificat que ha entrat a menys distància del vencedor va ser Álvaro Bautista, a Brno, a 10.178 segons. Una diferència absolutament impensable entre el mallorquí i el català.
Notícies
Divendres,5 juliol 2024