Les eines ben esmolades
Nani Roma i Marc Coma afronten el Dakar amb més arguments que mai per fer el primer doblet català de la història de la cursa
Desprès, ara a Yamaha, i Peterhansel, com a líder del potent l'equip Mini, seran els màxims rivals
Fa deu anys (2004) que Nani Roma va convertir-se en el primer català que guanyava el Dakar. En fa tres de l'últim triomf, el de Marc Coma (2011). Els protagonistes són els mateixos, però les circumstàncies no. Mai com ara hi havia hagut tants arguments per pensar en un doblet català. Quan hi ha 9.000 quilòmetres pel mig errar el pronòstic és probable, però Nani (41 anys i 17 Dakar a l'esquena) i Marc (37 i 10) en són més conscients que ningú.
En el millor lloc possible
El Dakar no es guanya, sinó que es perd. I per no perdre'l és bàsic tenir equip humà i tècnic. La qualitat de tots dos com a pilot està fora de tot dubte. Nani Roma ha guanyat els quatre raids que ha disputat el 2013 i ha incrementat la seva velocitat disputant ral·lis de terra. Sí, no té els onze Dakar de Stéphane Peterhansel (6 en moto) però monsieur Dakar (49 anys) no s'ha preparat igual que el català.
Els rivals de Roma, però, continuen a casa. A l'equip Mini ha evolucionat el cotxe pel que fa a xassís, repartiment de pesos i suspensions i es manté fidel al gasoil. A més del campió de la copa del món de raids, el polonès Holowczyc i el ràpid argentí Orlando Terranova, ara s'hi ha afegit el qatarià Nasser Al-Attiyah, i aquest sí que és un adversari de pes al qual no li cal un gran coneixement del cotxer per fer-lo anar de pressa. L'exguanyador del Dakar ve del món dels buguis i no té fama de ser gaire curós amb la mecànica.
Fora de Mini, hi ha expectativa per veure què és capaç de fer el sud-africà De Villiers, amb un Toyota V8 de gasolina molt evolucionat –menys pes, centre de gravetat més baix– però de prestacions no contrastades en cursa. El tercer equip oficial és Ford, amb un Ranger V8 de gasolina de nova construcció però que tampoc ha competit. Més enllà hi ha els buguis, encapçalats pel Hummer de Robby Gordon i l'SMG de Carlos Sainz. En pista ràpida i en grans sots, seran imbatibles. En la sorra tova i quan calgui tracció, els 4x4 són superiors. Tot depèn de què predomini més en el recorregut.
Coma, líder de KTM,
Marc Coma i Cyril Desprès ja competien en equips diferents, però compartien tecnologia KTM. Això s'ha acabat amb el pas de l'andorrà a Yamaha. Ara Coma és la referència indiscutible de KTM –i Jordi Viladoms, una alternativa de luxe en cas de necessitat– i això s'ha de notar. També la nova moto, més lleugera i amb injecció de gasolina (una ajuda en altitud). Però Honda i Yamaha s'estan posant les piles i són gegants industrials amb capacitat infinita. Un motiu de preocupació.
Per feina des del primer dia
El Dakar 2014 té un dia menys de competició, però gairebé 1.000 km més que ara fa un any. Per tant s'entra en matèria des del primer dia (180 km d'especial), desert des del segon dia, cinc etapes de més de 500 km –la més llarga, la quarta, amb 657 km d'especial, com no es veia des del 2005–, moltes dunes i quilòmetres en alçada. La cursa no es podrà donar per resolta abans del desert d'Atacama, d'on se surt a tres dies del final.
Foj, Llovera, Farrés, Pedrero, Laia Sanz...
Fora dels aspirants al podi (Coma, Viladoms, Roma i Lucas Cruz, el copilot de Nasser Al-Attiyah) hi ha vida entre la representació catalana. En cotxes, poca, perquè tan sols Xavi Foj i l'andorrà Albert Llovera hi prendran part. Foj intentarà revalidar el triomf en la categoria de sèrie (T2) en el seu 24è Dakar, el tercer seguit amb el mateix Toyota, mentre l'equip de fàbrica n'ha construït dos de nous per al francès Gibon i el japonès Mitsuhashi. Però Foj té ara un patrocinador (Coopertires) que li fa veure el mitjà termini amb més optimisme. Albert Llovera, per la seva banda, afronta el seu segon Dakar amb un bon equip, un bugui MD adaptat, el suport econòmic de Qatar i un copilot de garanties.
En motos, Joan Pedrero continua sent pilot oficial, però ara de Sherco. Una marca petita on tindrà tota l'atenció. Ell i el francès Alain Duclos. El Top 10 és l'objectiu. També el de Gerard Farrés, líder d'un equip Gas Gas nombrós (ell, Marc Guasch, el debutant i expilot de trial Dani Oliveras i Miguel Puertas) i competitiu. La marca gironina ja és la quarta amb més representació en el Dakar (vuit motos) rere les intocables KTM, Yamaha i Honda.
Laia Sanz s'ha fixat com a meta acabar dels 25 primers en el seu retorn a Honda. Per a la resta el somni és acabar: són els manlleuencs Oriol i Gilbert Escalé ( 19 anys). Són debutants, com David Batalla (Salou, 30) i Marc Pedrola (Tarragona, 47) i Enric Martí (Sudanell, 41). Serà el tercer de Rosa Romero (Sant Hipòlit de Voltregà, 44), la dona de Nani Roma (Barcelona, 49), que ha deixat a casa la vella Bultaco, convençut que no és el seu terreny.
Pep Vila, amb un Iveco de 900 CV
Es va perdre el Dakar del 2013 però torna amb motivació per millorar el sisè lloc del 2011, si Gerard de Rooy i Hans Stacey, els dos pilots de l'equip Iveco que lluitaran pel podi, no li fan perdre gaire temps. El camió és un 4x4 molt competitiu i evolucionat, amb 900 cavalls i 8.500 quilos de pes, però la competència és terrible. La categoria de camions té vuit marques més o menys involucrades: Kamaz (els camions russos són sempre favorits), Iveco, Tatra, Man, Ginaf, Daf, Liaz i els japonesos d'Hino. També en equips oficials, Moi Torrallardona serà copilot amb Rene Kuipers (Man), igual com Ferran Marcó i Marc Torres, acompanyants del nord-català Jo Adua (Iveco). Entre els 6x6, Jordi Juvanteny i Enric González tornen a aspirar a la victòria.
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024