Guerra psicològica

Les constants referències a “la gestió” i “l'entorn” deixen entreveure l'embolic de les ordres d'equip, que en la recta final de la cursa va acaparar l'atenció dels mitjans i va atiar la tensió entre Roma i el seu company, amic i rival Peterhansel. El català va aclarir que abans de la sortida “no se n'havia parlat, la cursa estava oberta”, i que l'ordre del cap de l'equip, Sven Quandt, tres jornades abans del final, va ser “abaixar el ritme” per assegurar el triplet dels Minis. La polèmica va venir perquè el francès va fer entendre que “els de dalt” li havien tallat les ales. Però la convivència entre Roma i Peterhansel –compartien una caravana– no se'n va ressentir: “El millor és que l'Stéphane i jo parlem i ens diem les coses. Jo li vaig dir que s'havia equivocat i ja està. Tot plegat era un arma més que volia utilitzar contra mi”, va assegurar el nou rei del Dakar en cotxes.

Feina ben feta

Roma prefereix quedar-se amb la satisfacció personal del triomf. Un èxit que va voler compartir amb Michel Périn –“el que va fer va ser extraordinari”– i amb el Mini –“érem onze Minis i vam acabar tots; el cotxe em sorprèn cada dia més, però no hi cap secret, només molta feina”.

Ara ja toca pensar en el 2015. Peterhansel canviarà d'aires i Roma serà la primera espasa de Mini, amb un contracte a llarg termini. “No el vam firmar abans del Dakar, però ho farem en els propers dies. Tinc el suport de Mini i és el lloc on vull estar”, va revelar. I hi estarà durant força temps encara, perquè això “no és qüestió d'edat, sinó de sensacions”. En el moment més dolç de la seva carrera, Roma va fer l'ullet al futur: “Sóc molt jove; tinc encara molts anys! D'aquí a deu anys encara m'hi veig, corrent el Dakar.”