Viu a Seva des de fa un parell d'anys, quan va deixar la casa dels pares. Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 11-12-1985) va tancar dijous passat l'epíleg d'entrevistes d'un Dakar per a la història, amb un 16è lloc absolut que ha tingut més repercussió que tots els seus títols mundials de trial i enduro junts.
Ens passem de frenada si diem que Laia Sanz lluitarà pels primers llocs del Dakar?
Tampoc tant, perquè jo no pensava fer-ho tan bé, i ha sortit així. I puc millorar. I sí, és pressió, perquè igualar el 16è és molt difícil. Però em vull superar i si he pogut fer el 16è, amb més entrenament i més experiència encara puc fer un passet més.
Durant la cursa s'adonava que l'estava fent grossa, o no volia distreure's?
La planificació mental es basava en un objectiu, acabar dels 25 primers i, sobretot, estar cada dia entre els 25 o 30 primers. Perquè si un dia fas el 50, recuperar i tornar a sortir a davant costa. Però el primer dia ja vaig quedar sorpresa perquè sortint la 50a i sense córrer gaire vaig fer el 25è. I el segon, el 20è, i cada dia anava millorant. Allà no perceps l'impacte que té. Sí que el dia que vaig quedar setena em van començar a arribar missatges al mòbil, i ho vius una mica més. Però sobretot me n'he adonat quan he tornat i he sentit el que es deia de mi.
Les llàgrimes de Valparaíso, per què eren?
D'emoció, pel bon resultat. Però també pel que havia patit no en el Dakar sinó durant tot l'any. Quan ho passes malament i després obtens un bon resultat ho assaboreixes més, és més emotiu. L'any passat vaig haver de picar molta pedra, i quan et surt bé el Dakar et vénen molts pensaments al cap.
En dues etapes va perdre gairebé 3h30. En un Dakar perfecte, hauria quedat a 4h30 del guanyador i a 2h30 del podi. És una diferència salvable?
Tota no, però en part sí. Aquest càlcul no el pots fer perquè de problemes, en té tothom. Vaig fer la 16a i crec que sí, que tinc marge de millora. Sí, vaig tenir problemes, però això no ho miro. Tinc marge perquè he de fer més hores de moto. Però si amb una moto bona ja he fet aquest pas, amb més entrenament en puc fer un altre.
La seva moto era diferent que la de Joan Barreda?
Sí. La seva té millors suspensions, el motor corre una mica més... Et pot donar algun minut cada dia, però no puc demanar més. D'altres anys, em mirava les motos de davant i no pensava que hi pogués haver tanta diferència, que fer un bon resultat depengués tant de la moto. Ho he descobert ara. Arriscant fins i tot un pèl menys i tenint la sensació de córrer menys feia dels 15 primers còmodament. M'ha anat bé que el 2013 no vaig fer tant trial i sí més enduro i motocròs, tot i que en motocròs sóc molt dolenta. I també que vaig tenir la moto un mes abans. És poc temps, un mes, però és millor que estrenar-la al podi de sortida. Fa sentir-te còmode des del primer dia.
Està disposada a assumir el risc d'anar a fons per buscar un resultat millor?
No. Però és que no crec que calgui. Cal millorar tècnicament i fer quilòmetres per anar més ràpid però mantenint el marge. Hi ha pilots que van al límit.
El seu objectiu és tenir una moto pota negra aquest 2014?
Hi ha 20 o 25 pilots que són oficials i que tenen motos bones com la meva. Com està ja m'agrada, ja puc millorar. El que em fa més falta és, com fan aquests, poder fer quilòmetres, tenir la moto de ral·li tot l'any a casa. Em fa falta més això que tenir una moto millor.
Aquesta és la base de negociació amb Honda?
Hem de parlar. Al final del Dakar vam quedar que en parlaríem però deuen tenir moltes coses a decidir.
Aquest Dakar marca un abans i un després en Laia Sanz?
Una mica sí. Em veuen diferent, ara. L'any passat vaig fer un 12è en una etapa però semblava que era perquè s'havia perdut tothom. Però jo no em vaig perdre! I aquest any, excepte dos dies, he estat sempre dels 20 primers, amb dos dotzens llocs, un setè... i arribant bé físicament. Amb la sensació de córrer menys. I fent el dinovè temps un dia que no t'ha convençut gaire. L'any passat, els bons ni els veia. I aquest any, arribava als proveïments de gasolina i els bons tot just marxaven. És a dir, no m'avantatjaven tant. El dia que vaig fer el setè millor temps se'm va trencar el sistema de passar planes del llibre de ruta i l'havia de passar amb la mà. Hauria pogut fer quatre minuts menys, i el primer em va agafar un avantatge de 14, en 400 km de pista ràpida i de dunes. A la sorra també he anat ràpida. He rodat quilòmetres amb el motxiller de Desprès, que és ràpid, o amb Viladoms algun dia, o amb Hélder Rodrigues. L'any passat ni els veia i ara he rodat amb ells. Això et fa veure-ho tot més en positiu. Tens una etapa de 600 km a davant, surts i veus que no et passa ningú, ja vas amb una altra dinàmica. Vas més ràpid, sense el perill de la pols, navegues millor... Vas més còmode.
Té un punt d'injust que una cursa tingui tanta repercussió comparat amb 15 mundials?
Bé... sí, hi ha hagut molt més ressò des que faig el Dakar, quan el trial és un esport molt dur. L'entrenament, gairebé és més dur que els raids. És cada dia, moltes hores a dalt de la moto. El Dakar sí, són quinze dies i dorms poc, però recordo haver patit molt en alguns trials. Per mi és gairebé més d'admirar l'esforç que requereix el trial però, ja se sap, el Dakar és molt mediàtic. Hi ha gent que em coneix des que he fet el Dakar, i quan vaig córrer el primer ja tenia deu títols mundials.
Tinc la teoria que, entre els homes, Laia Sanz serà millor pilot de raids que de trial?
És que crec que... ja ho sóc. Un setzè lloc en el Dakar és estar en l'elit. I no tinc l'experiència d'altres. En el trial sentia que havia arribat al límit competint entre els nois. No per guanyar títols femenins, però quedar setzena en el mundial amb els nois és molt més complicat. En raids puc estar més a prop dels de davant.
Jutta Kleinschmidt va guanyar un Dakar, en cotxe. Andrea Mayer va ser quarta, però en moto vostè ja ha fet millors resultats. És possible que una dona guanyi el Dakar en moto?
No seré pas jo. Hi ha una diferència física que, agradi o no, existeix. I també perquè hi ha masclisme i no tenim les mateixes oportunitats que els nois. Insisteixo: a igualtat de condicions, jo no arribaria a guanyar, però és que no tinc les mateixes oportunitats que poden tenir els de davant. Ni em porten a tantes curses com ells ni tinc el suport d'una marca que tenen ells. Estic en desavantatge.
Però tenir una pilot en aquest nivell és una bona estratègia de màrqueting...
Sí, però això fes-ho entendre a les marques. Jo ho penso i sembla que hi ha més gent que també ho creu, però a les marques de motos els costa.
El físic marca més la diferència en trial, enduro o raids?
En el trial i l'enduro. En el Dakar has de ser molt resistent, però és molt de coco. Has de ser un pilot complet, calculador, navegar bé, gestionar bé la cursa. En el trial, per pujar un escaló de tres metres necessites potència de cames. Jo tenia bona tècnica, però no puc tenir els abdominals de Toni Bou. L'enduro també és molt explosiu, però en els raids, tot i que són moltes hores a la moto, si et prepares bé pots estar a prop. Hi havia etapes que arribava prou sencera.
Es parla que la posició de conducció seva és molt bona.
Diuen que em poso bé, sí. El trial ajuda molt. Qualsevol trialer agafa una moto del que sigui i va bé. També la tècnica ajuda a desgastar-se menys en etapes molt exigents, amb pedres.
Què li ha tocat més la fibra de tot el que li han dit?
El que diuen els altres pilots és el que et fa més il·lusió. Que la Laia ha fet un gran canvi, que ha estat ràpida i competitiva. I també, que puc millorar.
Té 28 anys i al Dakar hi ha pilots en el podi de cotxe amb més de 50. El seu escenari vital inclou aquesta longevitat?
Jo vaig fent, perquè mai no se sap. Fa deu anys no m'hauria imaginat que hauria fet quatre Dakar i aquest últim tan bo. Em veia fent trial i ja ho veus. Hi pot haver lesions, poden faltar suports... Has de viure dia a dia. L'ideal seria continuar algun any en moto i passar al cotxe. En cotxe tens una carrera més llarga, però tal com estan les coses no és fàcil, necessites un gran suport.
Trial, enduro, Dakar, X-Games... Però quan pot també fa curses de resistència i ral·lis en cotxe. No li caurà la casa al damunt...
No, no hi sóc mai. Tinc la sort que faig el que m'agrada i que em puc permetre fer alguna cosa més i ho aprofito. Si surt l'oportunitat de córrer en cotxe, que és la meva passió, l'aprofito. Si puc, me'n vaig a entrenar-me amb els amics en cotxe. Sóc molt activa.
De quan li ve l'afició pel cotxe?
De petita. El meu pare em portava a fer virolles i jo devia tenir sis anys. El cotxe m'agrada tant o més que la moto, però és molt més difícil tenir oportunitats. Entrenar en moto és més fàcil. Amb cotxe és tot a base de diners. No sé si mai tindré l'oportunitat, però m'agradaria. El cotxe no és tan exigent físicament, és menys perillós i si les coses et van bé pots fer una carrera llarga. Podria fer moltes coses que m'agraden.
Li causaré algun problema si li pregunto si Catalunya ha de poder decidir el seu futur?
Sí que me'l causaràs...
