A punt de començar la novena temporada a Moto GP, Dani Pedrosa suma 25 victòries i 84 podis en 133 curses en la categoria gran. En el seu cas, les xifres diuen molt però no ho expliquen tot.

Sempre amb la primera o la segona millor moto, fa anys que a Pedrosa se'l fiscalitza més en la derrota que no pas se l'elogia en la victòria. No haver guanyat cap títol de Moto GP n'és la causa, un títol que se le resisteix, presoner d'una constitució física (1m60, 52 quilos) que multiplica fins a cotes inimaginables per a la immensa majoria de seguidors i aficionats la dificultat de pilotar aquestes màquines. “Pel seu físic”, deia Lorenzo en una de les últimes curses, “és molt difícil que pugui aguantar el cos a cos.” Condemnat per les inèrcies, les físiques a la pista i les mentals fora d'ella.

No se l'ha de descartar mai –les dues vegades que liderava el mundial a mitja temporada les caigudes l'han arraconat de la posició de privilegi–, però cada any que passa la motxilla pesa més. “Hem progressat molt, en la pretemporada. Però com sempre, hi ha marge de millora.”