A punt de començar la novena tem­po­rada a Moto GP, Dani Pedrosa suma 25 victòries i 84 podis en 133 cur­ses en la cate­go­ria gran. En el seu cas, les xifres diuen molt però no ho expli­quen tot.

Sem­pre amb la pri­mera o la segona millor moto, fa anys que a Pedrosa se'l fis­ca­litza més en la der­rota que no pas se l'elo­gia en la victòria. No haver gua­nyat cap títol de Moto GP n'és la causa, un títol que se le resis­teix, pre­so­ner d'una cons­ti­tució física (1m60, 52 qui­los) que mul­ti­plica fins a cotes ini­ma­gi­na­bles per a la immensa majo­ria de segui­dors i afi­ci­o­nats la difi­cul­tat de pilo­tar aques­tes màqui­nes. “Pel seu físic”, deia Lorenzo en una de les últi­mes cur­ses, “és molt difícil que pugui aguan­tar el cos a cos.” Con­dem­nat per les inèrcies, les físiques a la pista i les men­tals fora d'ella.

No se l'ha de des­car­tar mai –les dues vega­des que lide­rava el mun­dial a mitja tem­po­rada les cai­gu­des l'han arra­co­nat de la posició de pri­vi­legi–, però cada any que passa la mot­xi­lla pesa més. “Hem pro­gres­sat molt, en la pre­tem­po­rada. Però com sem­pre, hi ha marge de millora.”