La festa dels de sempre, ara amb més convidats
Motociclisme. Tot i les pors pel domini d'Aleix Espargaró en els entrenaments, les motos Open acaben lluny de les Factory en el debut, però el potencial d'evolució de Ducati inquieta
Losail va ser una mena de matx nul. No per a Marc Márquez ni per a Valentino Rossi –els dos pilots més reforçats–, sinó per acabar d'aclarir si és possible una nova jerarquia basada en el reglament Open. Per descomptat, a la vista del GP de Qatar, la resposta hauria de ser negativa, però en una cursa gairebé per eliminació no convé ser tan taxatiu.
D'entrada perquè, tot i guanyar, Marc Márquez no estava al cent per cent. En segon lloc, perquè ser una cursa nocturna marca molt l'adherència a un asfalt ja particular. I també perquè els dos primers líders, Jorge Lorenzo i Stefan Bradl, van anar a terra prematurament. Sí, piloten motos Factory (oficial la Yamaha, privat l'Honda LCR). El que sembla clar és que, com a mínim a principi de temporada, les privades de regla Factory (Lorenzo, Rossi, Márquez, Pedrosa, Bradl, Bautista, Smith i Pol Espargaró) tenen velocitat i ritme per lluitar pel podi. Una altra cosa és que hi acabin.
Perquè quan Bradl va anar per terra (volta 9) hi havia sis pilots lluitant per tot: l'alemany, Rossi, Márquez, Smith, Pedrosa i Bautista. Del primer al sisè, menys d'un segon. I ja faltava Lorenzo. Un any enrere, al cap de vuit voltes, el sisè (Bradl) era a set segons i mig del primer, i en el grup capdavanter no hi havia baixes. Un altre món. Diumenge, amb Lorenzo i Bradl a la pista, els cinc primers haurien acabat junts.
El ritme ho marca tot
Les victòries i els podis no s'aconsegueixen amb una volta ràpida, sinó amb ritme. Deixant de banda Márquez (9 voltes en 1:55) i Rossi (8 voltes), el següent que va visitar l'1:55 va ser l'Honda Grsini d'Álvaro Bautista (6 voltes), però el seu ritme ja era d'1:56 baixos, més o menys el mateix que Pedrosa, a qui hauria apartat del podi si no hagués caigut a dues voltes del final. També era ràpida la Yamaha Tech 3 de Bradley Smith, que igualment va tastar l'asfalt, quan venia de fer sis voltes en 1:55 i 1:56 baixos. Quan va caure, Bradl no s'acostava a 1:55 i de les Ducati, qui millor ritme va tenir va ser la Pramac de Iannone, més que les oficials de Dovizioso i Crutchlow. Però sempre a 1:56 mitjos. Malgrat tot, és la fàbrica italiana i les seves motos Open, amb tots els seus mitjans, les possibilitats d'evolució de motor –que les Factory no tenen– i la sofisticada electrònica 2.0 de Magnetti Marelli, de qui continuen tenint recança a Yamaha i HRC. Mig segon de ritme no és un mur.
Aleix sempre hi és
Entre les Open, el primer classificat va ser Aleix Espargaró –quart–, a davant de les Ducati. Però el ritme del català va ser d'1:56 mitjos (només cinc voltes per sota d'1:56.5) i va acabar patint per l'empenta final de Dovizioso. El seu company Colin Edwards va rodar en 1:57 i l'M7 Aspar de Hayden –1:56 a l'inici de cursa– va quedar-se aviat sense goma.
UN ANY ENRERE
En circumstàncies similars i sense baixes, el 2013, el sisè ja rodava a set segons i migMarc Márquez aspira al Laureus
Marc Márquez sabrà avui mateix si obté el premi Laureus com a millor esportista revelació del 2013. Els rivals del pilot de Cervera són la selecció de criquet de l'Afganistan, l'atleta alemany Raphael Holzdeppe, el ciclista colombià Nairo Quintana i els golfistes Justin Rose (anglès) i Adam Scott (australià). Els Laureus s'atorguen (en les categories individual masculina, femenina i discapacitat, equip, retorn, revelació i acció esportiva) avui a Kuala Lumpur, des d'on Márquez considera “tot un honor” el simple fet de ser finalista. Malgrat tot, la seva presència a Malàisia és simptomàtica que podria ser-ne el guanyador.
L'audiència televisiva cau un 60 per cent
La cara B de l'inici del campionat és la caiguda de l'audiències pel fet d'oferir les curses en un canal de pagament (Movistar TV) i no passar-les en obert fins més enllà de la mitjanit. De Movistar TV no hi ha dades, però Telecinco va passar de 4,5 milions d'espectadors el 2013 (en directe) a 1,7 diumenge (en diferit), i d'una quota de pantalla del 25% al 15%. A Itàlia, després d'un any de cohabitació entre obert (Mediaset) i pagament (Sky TV), l'audiència va caure de 4,8 milions a 3,2. Al Regne Unit, la BBC ha deixat pas a BT Sport (pagament) amb una caiguda dramàtica: d'1,6 milions (2013) a només 187.000.
Notícies
Dimecres,11 setembre 2024