Barret a l'aire
Marc Márquez trinxa el cronòmetre a Texas i encapçala una primera filera cent per cent Honda, amb Pedrosa i Bradl
Aleix Espargaró, quart, supera les Yamaha oficials
Marc Márquez va pel camí de repetir el balanç del 2013 a Austin, Texas, on va guanyar la seva primera cursa de Moto GP i va quedar com a candidat al títol. No s'entreveu ningú capaç de contrarestar el seu ritme ni la seva velocitat. Ha estat el més ràpid en totes les sessions i si bé en la Q2 és on Dani Pedrosa –el seu rival més qualificat– se li va acostar més (a menys de tres dècimes) la sensació és d'estar a davant d'un pilot imperial capaç de trencar la cursa quan i com vulgui.
En el primer intent autèntic de la qualificació el campió ja va situar-se on només ell havia arribat (2:03.051) i en el segon, el 2:02.886 –rècord de la pista– va ser una realitat. Exclusiva d'ell, d'altra banda, perquè si bé Pedrosa s'hi va acostar en aquell moment (2:03.062), ja no va poder millorar, mentre que Márquez es reservava un parell de trons (2:02.815 i 2:02.273, ja amb el rellotge a zero) perquè els texans el saludessin amb el barret a l'aire.
Parlant de ritme, el del líder de Honda ja es va veure en la tercera sessió lliure: cinc de les seves deu voltes ràpides en 2:03 (i algunes, en 2:03 baixos). Només Pedrosa (2 voltes), Bradl, Dovizioso i Smith (1 cadascuna) van voltar en 2:03. Per tant, el seu ritme era de 2:04.
Aleix es rebel·la
La cavalcada de Márquez pot ser un fet si Yamaha no toca una tecla miraculosa en el warm-up d'avui. Ni Jorge Lorenzo ni Valentino Rossi no van estar mai a prop de les Honda, que monopolitzen la primera fila amb Stefan Bradl al costa de les oficials. Fins a la Q2, cap Yamaha oficial no va rodar en 2:03. La primera que ho havia fet era la Tech 3 (norma Factory) de Bradley Smith. I l'última, va ser la d'Aleix Espargaró (una Open), que va haver d'accedir a la Q2 via Q1, pels pèls, perquè en l'últim moment Scott Redding va quedar a 74 centèsimes del català.
Però en la tanda definitiva Aleix va aconseguir una volta perfecta (2:03.240) que –tot i el matís de disposar d'un pneumàtic supertou més– va deixar en evidència l'equip Yamaha Factory. No tant per la diferència (dues o tres mil·lèsimes no són res) sinó pel fet de saber que l'equip NGM no havia trobat la posada a punt adequada perquè Aleix evités la Q1. Sí que ho va fer el seu germà Pol que, tot i baixar de 2:04, es va quedar a set dècimes de la millor Yamaha i a una del seu company d'equip, Bradley Smith.
Tito, en l'últim sospir
S'hi va posar tard i es va guardar les cartes pels últims deu minuts, però les va jugar bé. Tito Rabat va deixar sense pole a Johann Zarco quan el cronòmetre del francès semblava intocable (2:10.401). I no s'hi va posar per poc. En el gir anterior acabava de fer la seva millor volta (2:10.688) i la va trinxar de mig segon. Falta saber com es concreta en ritme de cursa però de moment, Rabat té una pole que l'obliga a sortir bé perquè darrere seu hi ha 13 pilots en 7 dècimes i fa tot l'efecte que el grup capdavanter de Moto 2 tornarà a ser nombrós, potser multitudinari.
Hi serà, segur, Maverick Viñales, molt constant i consistent durant tot el cap de setmana i sempre en els primers llocs. El seu millor temps el situava segon a mitja sessió, darrere Zarco, però en després no el va poder millorar. I potser també estarà en el grup Jordi Torres, si troba un parell de dècimes de millora.
Primera fila per a Rins, però Miller queda lluny
Jack Miller (KTM) va volar a Austin i va obtenir la posició preferent de Moto 3 en rebaixar de mig segon el seu millor registre anterior. El 2:16.342 de l'australià és, a més, rècord de la pista. Miller va manar d'inici i durant tota la qualificació va tenir gairebé un segon de marge sobre el següent, que era Àlex Rins (Honda) fins que quan vfaltaven dos minuts per ael final una gran volta d'Efrén Vázquez (Honda) també va ser capaç de baixar de 2:17. En l'últim moment també ho va fer el català, però va ser insuficient per recuperar el segon lloc. Àlex Márquez (Honda) semblava que podria estar amb ells perquè va marcar el seu temps abans de mitja sessió, però en els intents posteriors no hi va haver manera. Isaac Viñales va viure una circumstància semblant. Situat entre els cinc primers, va quedar relegat al final de la sessió.
Notícies
Dimecres,11 setembre 2024