Més negoci que el petroli
Segon triomf seguit de Marc Márquez, que aprofita l'error de Lorenzo en la sortida i ja l'avantatja de 44 punts en el campionat
Pedrosa i Dovizioso escorten el campió en un podi que a Yamaha ni ensumen
Marc Márquez ni s'imaginava que després dels dos primers grans premis de la temporada tindria 44 punts d'avantatge sobre Jorge Lorenzo, el rival a priori més sòlid. 50 a 6. Podia comptar que guanyaria les dues curses, podia somiar en un zero del bicampió de Yamaha, però en cap guió entrava que el veterà Lorenzo cometés un error tan de principiant com escapar-se en la sortida. I no per poc. En aquest inici d'any Lorenzo és un manyoc de nervis, empastifa contra Bridgestone perquè no li agraden els compostos que a la resta els van més o menys bé i, de moment, guarda les formes a l'hora de parlar del seu equip. Però no està centrat. El seu error d'ahir és enorme, en un aspecte que s'ha de controlar. I mentrestant, Márquez traient petroli de Texas.
Gairebé un monòleg
La confusió que va causar Lorenzo va ser majúscula, però el pas lent pel carrer de boxes va tornar la cursa al seu punt just. Lorenzo es va reincorporar últim i Márquez i Pedrosa es van escapar des de l'inici. La primera volta del campió gas a fons va ser en 2:03.636. Excepte en la Q2, cap altre pilot n'havia fet una de millor en tot el cap de setmana. Ja està dit tot.
En aquests paràmetres, fins i tot sorprèn que Dani Pedrosa gairebé calqués les voltes 3 i 4 del seu cap de files. Però en la 5 la diferència ja va superar el segon i en la 10 ja era de 2.3. Pedrosa va llançar la tovallola. Amb intel·ligència, perquè rere seu hi havia un món de més de vuit segons. I el tercer no era ni Rossi, ni Bradl. Era la Ducati Pramac de Iannone, que a mitja cursa va anar cap enrere.
Fora dels dos primers, ningú va tenir un ritme estable. Rossi va semblar que faria seu el tercer lloc però va començar a tenir problemes en la roda de davant –comuns a la majoria de Yamaha, d'altra banda– i d'amenaçar Iannone (volta 4) va passar de girar en 2:05 al 2:07 i va caure al sisè lloc, devorat per Bradl i Dovizioso (volta 10). En aquest moment, Lorenzo (a 2:05) ja estava en els punts.
Els germans Espargaró no van poder brillar. De seguida es va veure que la segona fila d'Aleix era fruit del pneumàtic extratou. En cursa de seguida va recular fora dels deu primers, a 2:06 de ritme. Fins i tot més lent, fins que la remuntada de Lorenzo li va posar en risc el novè lloc. Pol, per la seva banda, va superar el seu company Bradley Smith quan la goma estava a to, però poc després que tots dos superessin Rossi (volta 11), el seu 2:05 mitjà va deteriorar-se gairebé d'un segon.
No només Lorenzo va estar de pega. Cal Crutchlow, tercer a l'inici, va tornar a tenir problemes electrònics i, després de passar pel box, va tenir una dura caiguda.
Al final, rere les Honda, Dovizioso –engripat– va marxar cap al podi, Bradl i Smith van lluitar al límit pel quart lloc i Lorenzo va entrar desè, a 49 segons. Sense els 25 perduts per la sanció hauria fet podi, molt lluny de les Honda.
Dovizioso, primer podi d'una Open
Es veia a venir i ja ha passat. Ducati ha pujat per primera vegada al podi amb una moto de reglament Open. Va ser Andrea Dovizioso. Desterrats ja els temors sobre el tracte del pneumàtic en les segones meitats de les curses, tan sols era qüestió d'aplicar ritme –que el tenen– i esperar errors (Lorenzo) i problemes (Rossi). És el primer podi de Ducati des de San Marino 2012 (Rossi) i, si es repeteix dues vegades més (o una, si fos victòria), Ducati perdrà algun dels privilegis de la regla Open: només podrà utilitzar 9 motors per moto (ara 12), tindrà menys gasolina (de 24 litres a 22,5) i perdrà el pneumàtic supertou extra per la qualificació. Restriccions, totes, irrellevants davant la possibilitat de continuar evolucionant els motors, que continuarà intacta. El podi de Dovizioso és només el primer avís de les possibilitats d'una fàbrica acollida al reglament Open.