Marc Márquez prepara la conquesta d'un nou territori
Motociclisme. Veient com ha arrasat el campió del món en nous circuits com el d'Austin, no hi ha dubte que la seva permanent condició de favorit queda reforçada
Per habitual, qualsevol nou repte que assoleix Marc Márquez ha deixat de sorprendre. El d'aquest cap de setmana és tornar a manar en un circuit nou. L'any passat va ser Austin –des dels test de pretemporada a totes les sessions del gran premi– i ara és al nou GP de l'Argentina, que torna al mundial després de 15 anys d'absència en el nou circuit de Termas de Río Hondo (construït el 2008 i modernitzat fa dos anys), una població situada al nord-oest de l'Argentina, prop de San Miguel de Tucumán.
Fins al 1999 la cursa s'havia disputat a l'autòdrom Óscar Gálvez, de Buenos Aires, on l'ara mànager de Márquez, Emili Alzamora, va escriure la pàgina més brillant de la seva carrera com a pilot guanyant el títol dels 125 cc. Per descomptat, dels pilots que competeixen en el mundial, l'únic que va disputar aquella última cursa a Buenos Aires va ser Rossi, en 250 cc.
Lorenzo i la mala maror
Márquez, amb dues victòries i dues posicions preferents en l'inici, de l'any, ha igualat l'arrencada de Mick Doohan el 1995. Si el Tro repeteix, batrà l'australià, que no va guanyar la tercera cursa d'aquell any.
Honda té un conjunt motor-xassís molt superior a dia d'avui i Marc Márquez també està un pas a davant del seu –per ara– únic rival, Dani Pedrosa. Com a aval a la seva trajectòria, el pilot de Castellar del Vallès es convertirà en el tercer pilot amb més punts sumats en la màxima categoria, rere Rossi (3.884) i Doohan (2.298), a qui pot atrapar aquest mateix any (en suma 2.079).
El que havia de ser el gran adversari de Marc Márquez, Jorge Lorenzo, està fet un embolic. A Yamaha han intentat calmar-se i no fer sang en l'incomprensible error del mallorquí en la sortida del GP de les Amèriques perquè saben que no li estan donant el material que mereix. De fet, les motos de Tech 3 i fins i tot la NGM d'Aleix Espargaró semblen tan competitives com la Factory, però sigui com sigui, s'imposa una reacció immediata per posar-se a l'alçada de Ducati, com a mínim. Això, a dia d'avui, significa fer podi.
Tito, les sortides i Mack
En la categoria intermèdia, el favorit, Tito Rabat, ha descobert que a més d'un problema que ha de controlar –evitar els embolics i els errors en les primeres voltes, que obliguen a remuntar– li ha sorgit un rival amb el qual no s'hi comptava tan aviat. Amb pista nova per a tothom, tanta expectació hi ha per veure el líder com el seu perseguidor, Maverick Viñales, que ja ha començat a donar la raó a Sito Pons quan el va fitxar.
En Moto 3 l'efecte Miller no hauria de ser tan acusat perquè l'australià no podrà fer valer la seva experiència. Amb tot, a Àlex Rins i a Àlex Márquez (que dimecres va fer 18 anys) els cal algun argument tècnic més per fer front a les KTM i no haver de pilotar tan al límit de la caiguda –com Márquez a Austin– per ser al podi.
Márquez, el millor campió en 20 curses
Els rècords de Marc Márquez no tenen aturador. De tots els campions de la màxima categoria, el pilot de Cervera ja ha aconseguit ser qui més punts ha sumat en els seus 20 primers grans premis (384). Rere seu, la llegenda dels anys 60 i 70, Giacomo Agostini (365) i dos dels últims mites nord-americans, Kenny Roberts (361) i Eddie Lawson (303) i el referent absolut del segle XXI, Valentino Rossi (300). Per comparar, John Surtees (294), Wayne Rainey (289), Freddie Spencer (257), Jorge Lorenzo (231), Casey Stoner (205) o Mick Doohan (177) queden lluny.
Notícies
Dimecres,11 setembre 2024