En un altre hemisferi
Nova victòria de Marc Márquez, la tercera en tres curses, després d'un tram inicial mogut però amb el desenllaç habitual, en què va entrar amb molt avantatge respecte a Pedrosa i Lorenzo
Si la categoria Open serveix perquè, com a mínim en la primera meitat de cursa, hi hagi sarau, benvinguda sigui, perquè al final el pes de la gravetat continua sent el mateix. El que porta les motos de fàbrica al davant; Marc Márquez, al primer lloc, i Dani Pedrosa, al segon.
El domini del campió del món en aquestes primeres tres curses del mundial és aclaparador, però el seu company d'equip no bada i es manté a dinou punts del cerverí, que és on ha de ser per si comet algun error. Ara mateix, en l'espai de les suposicions és on se situa tota la intriga del campionat. Perquè el talent de Márquez així ho dicta i perquè la Yamaha, ara per ara, no dóna per a més.
Esperar el moment
Si a Austin la cosa va ser més aviat avorrida, ahir, a la riba del llac Río Hondo, la trama inicial va ser més entretinguda per la particularitat del traçat, ample i amb revolts que ho abracen tot.
Amb traçades encara per descobrir, com va quedar provat en la primera volta. Lorenzo va sortir primer, però es va passar al cinquè revolt i va haver de recuperar la posició. Márquez va saltar la pole en la tercera i després en la cinquena i, dos girs després, en la setena. Tot per la primerenca empenta de Iannone, Dovizioso i Bradl. I també de Rossi, que en el tretzè revolt, el que dóna vida al circuit argentí, l'últim pròpiament dit abans d'enfilar la meta, va fer un entrepà de Pedrosa empenyent-lo cap a allà on passava Lorenzo. Un embolic que va propulsar el mallorquí, que al tercer gir ja avantatjava d'un segon qui el perseguia més de prop (Iannone). Márquez, en canvi, a 1,5 segons d'ell, començava una petita remuntada de tres voltes fins a situar-se segon, ja amb Lorenzo en el punt de mira.
Rere el mallorquí, controlant el pneumàtic i el consum –Márquez i Pedrosa portaven dur al davant, a diferència de Lorenzo que calçava el tou–, va rodar deu voltes, les que van servir per veure la pugna de Pedrosa per desempallegar-se de Bradl i Iannone –a Rossi, l'alemany l'havia tret de traçada–. I aquí va perdre qualsevol possibilitat de triomf, el de Castellar, perquè quan es va situar tercer, quan faltaven setze voltes per al final, ja perdia 3,5 segons respecte als dos primers.
Una situació que es va mantenir fins que Márquez va veure que el seu company començava a rodar per sota de l'1:40. Va ser llavors, quan faltaven nou voltes, en la frenada de la contrarecta i amb un avançament net a Lorenzo que, una volta més tard, ja era a 0,7 segons del d'Honda. No hi havia dubte de qui guanyaria i semblava que tampoc n'hi hauria per determinar la resta del podi. Però Pedrosa, fent les últimes set voltes en 1:39 baixos –rècord de cursa inclòs–, va tenir temps per cruspir-se Lorenzo en el penúltim gir, en el tretzè revolt, on el mallorquí i Rossi l'havien encalçat en la primera volta.
Quant als germans Espargaró, cara i creu. Bé Pol, que va acabar vuitè i va superar Doviziosom, si bé no va poder avantatjar el seu company Bradl. I malament Aleix, que va caure en l'inici de la segona volta, si bé va poder continuar i acabar entrant als punts, dues voltes abans del final.
58 podis en 99 grans premis
Marc Márquez arribarà aquest cap de setmana a la seva cursa número 100 en el mundial, efemèride que es donarà a Jerez. El pilot de Cervera, que com Valentino Rossi el 2001 ha començat el campionat amb tres victòries en les tres primeres curses –l'italià, en la quarta, va acabar tercer–, acumula fins ara 58 podis en 99 curses (58,6%), 35 dels quals han estat victòries –totes des del 2010, és a dir, en 70 curses, un 50% exacte–. Ara bé, tot i l'autoritat de les xifres, el cert és que el triple campió del món no ha pogut guanyar mai a Jerez, on acumula dos zeros, un tercer lloc (2009) i dues segones posicions, la primera fa dos anys i l'altra l'any passat. Aleshores, en la seva estrena a Moto GP, va entrar rere el seu company d'equip Dani Pedrosa i davant de Jorge Lorenzo, en aquell avançament al límit en el darrer revolt, batejat en l'edició passada amb el nom del campió mallorquí i que va ser l'acció més polèmica de tota la temporada.