El cotó fluix andalús
Motociclisme. Jerez, on Marc Márquez no ha guanyat mai, acotarà de manera bastant definitiva la distància que hi ha entre ell, Lorenzo i un Pedrosa sempre excels al traçat gadità
Marc Márquez ha guanyat les tres primeres curses del campionat, ha assolit les tres posicions preferents, ha estat el més ràpid en deu de les quinze sessions fetes d'entrenament i ha liderat les proves en 39 de les 68 voltes. En el seu cas, però –i ja és gros, perquè les seves són com el paper i ho aguanten tot–, les estadístiques acaben sent un afegitó.
Perquè al final les motos són sensacions, són la capacitat de sortir vencedor en la lluita mental que cada pilot té, primer amb ell mateix i després amb la resta. I és aquí on Márquez competeix en un altre campionat.
Cent grans premis
O com a mínim fins ara, en un campionat en el qual ni Jorge Lorenzo ni Dani Pedrosa hi pertanyen.
En el cas del mallorquí, l'errada en la sortida d'Austin –que va ser la culminació de la caiguda de Losail, un zero imputable i reconegut pel mateix pilot admetent que havia tibat massa per l'escassa temperatura del pneumàtic– en va ser la prova evident. En el cas del company d'equip de Márquez, no hi ha indicis palpables que Pedrosa se senti cohibit quan surt a pista, però de moment, i tot i les seves paraules de diumenge –“És una llàstima el meu inici, perquè sabia que podia guanyar”–, tampoc n'hi ha que sigui capaç de seguir-li la roda. Serà el cas i estarà preparat per fer-ho? Lorenzo s'haurà refet? Aquest diumenge a Jerez se n'hauria de treure l'aigua clara.
Perquè si no és el circuit preferit de Pedrosa, poc hi falta, i perquè és també un dels predilectes de Lorenzo. I, encara més, perquè Marc Márquez no hi ha guanyat mai.
A Moto GP, Pedrosa no presenta una targeta com la de Jerez en cap altre circuit. Vuit curses i sempre al podi, començant pel debut en la categoria i acabant per l'any passat. Una cursa que sobresurt en el calendari del primer títol de Márquez per l'avançament que va fer a Lorenzo en l'últim revolt. El mallorquí, com el de Castellar, hi ha guanyat en dues ocasions, a Andalusia, però també hi va caure el 2009, quan era quart i intentava atrapar Stoner. En canvi, Márquez hi té dos zeros –el segon any de 125 cc, quan se li va desenganxar el silenciador, i el primer a Moto 2, quan Jules Cluzel el va engaltar, amb terra mullat, al final de la recta principal–. I el 2012, quan més proper era del triomf, Pol Espargaró el va passar abans que les gotes escapcessin la cursa amb els dos terços complerts. Diumenge, en el que serà el seu gran premi número 100 en el mundial, mirarà d'estrenar-se.
I Rossi?
És clar que ningú té les xifres de Valentino Rossi, a Jerez: vuit victòries i dotze podis en divuit presències. Ara bé, l'últim podi és del 2010, el darrer triomf del 2009 i, veient el seu comportament i el de la Yamaha a Austin i Río Hondo –Losail, per ser nocturn, sempre s'ha d'agafar amb pinces–, és complicat visionar-lo pugnant pel triomf.