Un conill del barret
Motociclisme. Marc Márquez obre mig segon de forat respecte a Lorenzo i Pedrosa i bat el rècord de Jerez gastant un pneumàtic tou més que els seus rivals en una última volta atòmica
Aquesta podria ser una crònica repetitiva de les tres qualificacions anteriors, però mereix un mínim de prudència. Perquè Marc Márquez va obtenir la quarta posició preferent consecutiva –a una del rècord de Rossi el 2002–, però aquest cop amb una variable diferent respecte a Jorge Lorenzo –que era qui la tenia fins a pocs minuts del final– i Dani Pedrosa. A diferència del mallorquí i el vallesà, el campió va esprémer els 15 minuts de la Q2 per utilitzar tres pneumàtics tous diferents, amb dos canvis de moto. I li va sortir bé, fins al punt que va fer els millors parcials en tots els sectors, va baixar el seu temps de mig segon i va batre el rècord de la pista que tenia Jorge Lorenzo des del 2008, quan encara es permetien pneumàtics de qualificació extratous però, això sí, les motos encara eren de 800 cc.
Tot això, amb l'asfalt a 50 graus (a 52 el tenien els de Moto 2), en unes condicions similars a la de la cursa que, segur, es farà amb majoria de pneumàtic dur i patint per la degradació. Amb tot, Márquez va tornar a vorejar el desastre, no ja pel recital de derrapades impossibles –ja hi estem habituats–, sinó quan va haver d'equilibrar la moto amb el taló al revolt Lorenzo.
Pedrosa i Lorenzo, però, tenen bon ritme. De fet, abans del gir extrem de Márquez estaven tots tres en una dècima. El company de Márquez havia estat el més ràpid en el tercer lliure, amb 10 voltes en 1:39. I Lorenzo n'havia fet 9. Però és que Márquez en va fer 13 (i més que ningú a 1:39 baix), i si va quedar al darrere és perquè no va baixar a 1:38. Tot dependrà avui de com cuiden la goma.
Un punt darrere dels tres tenors, Rossi i Aleix Espargaró. Es fa difícil saber el profit que hauria pogut treure el català del pneumàtic extratou addicional, perquè quan feia el segon intent, va anar per terra. Tot i això, surt de la segona fila. En canvi, Pol Espargaró va aconseguir una doble fita: sortir per primer cop des de la tercera fila –fins ahir el seu millor lloc era l'11è– i fer-ho davant del seu company Bradley Smith.
Sembla mentida, però Márquez buscarà avui la seva primera victòria a Jerez. Hi ha competit cinc vegades, amb dos segons llocs (2012 en Moto 2 i 2013 en Moto GP, dues retirades (2011 i 2010) i un tercer lloc (2009, 125 cc) com a resultats. De posicions preferents, ja n'havia aconseguit dues, el 2012 en Moto 2 i el 2010 en 125 cc.
Tito Rabat pateix i Àlex Rins es retroba
Per primer cop aquest any Tito Rabat no sortirà des de la posició preferent. Ni tan sols des de la primera fila. El líder de Moto 2 es va perdre la sessió lliure del matí amb problemes constants en el motor i surt sisè, tot i que no semblava gaire preocupat. El seu company, Mika Kallio, va fer el millor temps, tres dècimes més ràpid que Sandro Cortese, i apunta el camí del català. Entre el tercer (Salom) i el vuitè (Viñales) hi ha menys d'una dècima. És a dir, res que un retoc en el warm-up d'avui no pugui arreglar. Viñales, com Jordi Torres –amb problemes per inclinar la moto en els revolts–, va caure al principi de la sessió. El company del pilot de Rubí, Nico Terol, es va fer mal al maluc i és dubte per avui.
En Moto 3, Àlex Rins (foto) sembla haver redreçat el rumb extraviat a l'Argentina i torna a estar a primera fila, però gràcies a la seva segona millor volta, perquè Isaac Viñales li va calcar la millor volta. De fet, el pilot de Llançà va tenir el millor temps durant bona part de la sessió. La segona fila és completament catalana, amb Àlex Márquez en el sisè lloc. En tot cas, tots sembla que juguen en una lliga diferent que la del líder, Jack Miller, que no tan sols els va deixar tots a sis i set dècimes, sinó que va ser capaç de fer quatre voltes en 1:46, i els seus quatre perseguidors només una.