Pel davant i pel darrere
Marc Márquez suma el cinquè triomf consecutiu, aquest cop remuntant del desè lloc al primer en 12 voltes
Pol Espargaró acaba quart, el seu millor resultat a Moto GP, i supera Pedrosa i Lorenzo
Llàstima que a Kenny Roberts ja li van dir el marcià, perquè aquest és l'epítet que més li escau a Marc Márquez. Un pilot d'un altre món, d'un altre planeta, d'una altra dimensió. Ahir va guanyar la cinquena cursa consecutiva en la cinquena cita del campionat. I la qüestió ja ha deixat de ser quan serà campió sinó si serà capaç de vèncer en les 18 curses del campionat i obligar-nos a bussejar en el diccionari de superlatius.
El Tro –deixem-ho així, de moment– va afegir una victòria diferent al repertori. A Austin i a Jerez Márquez va guanyar amb la gorra, dient adéu des de l'inici. A l'Argentina va donar peixet al grup capdavanter fins que li va convenir marxar. I a Qatar –convalescent de la lesió al peroné– s'ho va jugar tot amb Rossi en l''última volta. Ahir va reaparèixer el Marc Márquez de Moto 2, el guanyador que ve des del darrere. Nou posicions i fins a tres segons de diferència va haver d'eixugar després que ell i Lorenzo sortissin de la pista a l'ensems en la primera volta.
Li sobren 16 voltes
La cursa de Moto GP tenia 28 girs. Márquez va passar meta per primer cop desè i en el 13è pas ja era líder. Vuit pilots van sucumbir a un pilotatge que, de tan a prop del límit com semblava, tenia aires de videojoc. Acoblat al seient, al carenat, a l'asfalt –o a tots tres elements alhora– Márquez va avançar Dani Pedrosa (volta 2), Lorenzo i Dovizioso (tots dos en la volta 6), Bradl (9), Pol Espargaró (10) –que era tercer– i, després d'un petit respir, es va cruspir Valentino Rossi (12) aprofitant un error de l'italià, tot un veterà a qui la pressió va superar. Memorables –per la dificultat i per l'execució, idèntica– els avançaments a Lorenzo, Bradl i Pol, a l'esquerra de l'essa de final de recta, deixant córrer la moto cap a l'exterior de la dreta per guanyar l'interior de l'esquerra en una posició de mal pronòstic però de resultat impecable en els tres casos. Només es va estalviar l'avançament a Iannone, que es va eliminar sol.
Quedaven quinze voltes. I el líder va fer créixer el forat a una mitjana de tres o quatre dècimes per volta fins que la diferència va arribar als 3.5 segons. La superioritat de Márquez s'explica amb una dada: entre la volta 6 i la 25 va encadenar 20 voltes de llibre entre 1:33.8 i 1:34.1, que només va interrompre en la volta 8 per fer el millor gir de la cursa (1:33.548), que també constitueix un nou rècord de la pista. Com un metrònom. Com el millor Dani Pedrosa. En la segona meitat de la cursa, només Rossi i Bautista van poder fer un 1:34.0, i de manera puntual.
El millor Pol
Bautista va completar un podi que va ser de Pol Espargaró entre la volta 2 –quan va superar Stefan Bradl– i la 17. El català, amb confiança des de dissabte i amb ritme de 1:39 baix, va arribar a situar-se segon avançant Andrea Dovizioso –que va arrencar molt bé però es va enfonsar ràpidament– en la cinquena volta abans de sucumbir primer a Marc Márquez i després a la pressió del castellà, que el va portar a passar-se de frenada. Amb tot, és el millor resultat de Polyccio, a tocar del podi en la seva cinquena cursa en la màxima categoria.
Pedrosa, fora del podi
Pol Espargaró va poder protegir el quart lloc de l'atac de Dani Pedrosa. Si el pilot oficial de Honda no s'hagués entretingut més del compte rere Jorge Lorenzo –no el va superar fins a la volta 19–, probablement hauria pogut arribar al podi, que en el moment de situar-se cinquè tenia a 2.3 segons, i que no va poder trepitjar per primer cop aquesta temporada (tercer a Qatar i Jerez, segon a Austin i l'Argentina). No va ser la millor versió de Pedrosa, afectat, segur, per una recuperació incompleta de l'operació al braç que li van fer fa dues setmanes. Per això mateix, que Jorge Lorenzo no el pogués mantenir a ratlla és una mostra més que el mallorquí no arrenca.
Entre les Open Aleix Espargaró va tornar a dominar. Rere Dovizioso –a qui fins i tot havia avançat– i de nou al davant de les motos de fàbrica de Smith (Yamaha Tech 3) i Crutchlow (Ducati) però en una posició poc lluïda (novè), en part per una sortida de trajectòria en la primera volta que li va fer perdre els capdavanters.
El pilot més jove que encadena cinc victòries
Quan Mike Hailwood va guanyar el GP de les Nacions a Monza, el 9 de setembre del 1962, tenia 22 anys, 5 mesos i 7 dies. Han hagut de passar gairebé 52 anys perquè el llegendari pilot anglès sigui rellevat. I ha hagut de ser Marc Márquez, l'home dels rècords. Feia, a més, 22 anys que ningú signava la proesa d'encadenar cinc victòries d'inici d'un campionat, des que Mick Doohan ho va certificar el 1992. Ni Stoner, ni Lorenzo, ni Rossi ho van aconseguir. En la perspectiva de Márquez hi ha John Surtees (7 victòries seguides d'inici), el mateix Hailwood (8) i Giacomo Agostini, que té el rècord de victòries seguides d'inici d'un campionat (amb 10). Per reblar el clau, cinc victòries seguides és la sèrie rècord d'un pilot català en la màxima categoria. La marca anterior (4) era d'Àlex Crivillé, l'any que va guanyar el títol (1999). Amb 42 punts d'avantatge, Márquez és capaç de tot.
Lorenzo, rere Rossi i Pol
Primer va perdre la confiança en una moto que no anava com volia i va en camí de perdre la identitat. Jorge Lorenzo va acabar sisè, un resultat discretíssim que ho és més si es tenen en compte les dificultats que va tenir per guanyar posicions des del novè lloc. Però el resultat en ell mateix mereix una anàlisi. Lorenzo opta per mantenir el xassís antic, mentre que Rossi no té inconvenient a pilotar el nou. Cinc segons i mig va ser la diferència a final de cursa, que avala l'elecció de xassís de l'italià i gairebé obligarà Lorenzo a resignar-se a pilotar-lo d'aquí a quinze dies a Mugello. És el resultat del ritme del mallorquí, amb molts problemes per baixar de l'1:38.5. Però és que fins ahir, en cap cursa ‘normal' –Austin i la penalització no es poden comptar– Lorenzo no havia estat mai la tercera Yamaha en la meta i ahir Pol Espargaró –en la imatge– el va superar de principi a final, com ja havia passat en la qualificació. 3.3 segons va ser la diferència al final de cursa a favor del català, capaç de rodar en 1:34.5 o menys en la segona meitat de cursa, mentre el mallorquí gairebé no podia baixar d'1:35. Tampoc ajuda gaire a Lorenzo que Dani Pedrosa, semiconvalescent d'una operació, també el deixés a tres segons. No porta bé la situació i cada cursa que no la redreça és un cop per a la seva moral.
Notícies
Dissabte,24 agost 2024