A les sis de la tarda, amb 400.000 aficionats atapeint les grades de l'oval de 2,5 milles (4 km), començarà la 98a edició de les 500 Milles d'Indianapolis, la cursa que paralitza la ciutat, gairebé tot l'estat d'Indiana –la televisió enfosqueix el senyal– i l'afició a la velocitat dels Estats Units, el Brickyard. Així es coneix el que oficialment és l'Indianapolis Motor Speedway, en referència al fragment de rajols d'una iarda que interromp l'asfalt. Hi serà novament Oriol Servià (RLL Racing), que sortirà des de la sisena fila (18è millor temps) amb l'aspiració de sempre: no perdre volta amb al líder, cuidar la mecànica en la mesura que sigui possible, evitar incidents i arribar a les deu últimes voltes ben situat. Són aquestes últimes 25 milles, aquest 5% final de la cursa, on es juguen les garrofes.

Ho sap bé Servià, que ja és un gat vell de les curses –farà 40 anys el 13 de juliol– i prendrà la sortida per sisena vegada en la cursa més famosa del món. No ho farà en la millor posició –en l'edició del centenari, el 2011, es va classificar tercer i va sortir des de la primera fila–, però la qualificació té un valor relatiu en una cursa que es decideix per l'estratègia –decidir bé i tenir sort en el moment de fer les aturades a boxs és clau– i en els rebufs, perquè quan es gira a 230 milles per hora (370 km/h) és vital esgarrapar-ne una més als rivals. La primera fila és per a Ed Carpenter (Carpenter Racing), Jim Hinchcliffe (Andretti) i Will Power (Penske), 28è, 21è i líder de l'Indy Car, respectivament. Carpender va aconseguir una mitjana de 231,067 milles per hora en les quatre voltes de qualificació, però per trobar pilots més de dues milles per hora més lents s'ha de recular al 24è i 25è lloc, i són ni més ni menys que Alex Tagliani i Townsend Bell, dos pilots de llarga trajectòria.

Servià és conscient que obtenir el seu millor resultat implica fer podi –el 2012 va ser quart havent sortit 27è, una mostra clara que tot es decideix al final–, però també sap que aquesta cursa és tan peculiar que la correlació de forces del campionat Indy Car no sempre li és aplicable. El palmarès recent de les 500 Milles és curull de guanyadors que en el campionat són actors secundaris. No cal anar lluny per trobar un exemple: Tony Kanaan, vencedor el 2013, va acabar 11è en el campionat, amb tres tercers llocs més com a millors resultats. Des del 2008, només un guanyador de les 500 Milles (Dario Franchitti, 2010) es va acabar imposant en el campionat.