JORDI TORRES
PILOT DE L'EQUIP MAPFRE ASPAR DE MOTO 2
“Hem tornat a la moto del 2013”
Després d'un primer terç de campionat perdut, el pilot de Rubí i el seu equip volen millorar partint de la moto de l'any passat, canvis fets a Mugello i que aquí s'han de notar
No podem estar més enrere: res no ens ha anat bé fins ara. Montmeló ha de ser un punt d'inflexió. Hi ha bones sensacions
No era, aquest, el començament de mundial que esperava Jordi Torres (Rubí, 1987). Ni ell ni el seu equip. Però les lamentacions no fan per a ells, i a Montmeló volen aixecar el vol. De moment, ahir, exceptuant Rabat, el vallesà va acabar a mig segon de la hipotètica primera línia. “Moto 2 significa trigar com menys temps millor a fer una volta, no anar més ràpid. Els conceptes són diferents. I els pilots que ho han entès són els que manen.”
Després del final de mundial, amb dos podis en les últimes tres curses i el triomf assolit prèviament a Sachsenring, segur que no esperava aquest inici.
La veritat és que no. Per com vam acabar, jo i l'equip, amb el doblet a Xest, l'inici ens satisfà molt poc. A poc a poc sembla que estem trobant el camí i les possibilitats de la nostra moto per arribar al límit. Anem una mica tard, sí, però penso que aquí començarà una nova temporada per a nosaltres. Tenim equip per estar al davant i hem de confiar-hi.
Quin era l'objectiu inicial que s'havia plantejat, després d'acabar el 2013 desè (126 punts)?
Lluitar pels sis o set primers llocs en les curses i, sobretot, ser constants. Mai havíem pensat a lluitar pels triomfs, perquè en una categoria tan difícil com aquesta no ho pots fer. Ara estem una mica lluny dels que lluiten habitualment pel podi, però continua sent el nostre objectiu. Hem treballat per fer-ho i penso que és el que ens mereixem.
La pretemporada ja no va anar gaire bé, a diferència de la del 2013.
És així. Tant el Nico com jo vam començar a anar cap avall en la pretemporada. Cada any es renoven moltes peces de la moto, pel sol fet de ser material nou. Les canvies per inèrcia, perquè hi ha la confiança que anirà millor. Però ja vam veure que hi havia moltes coses que no ens quadraven gaire bé. Hem fet molts canvis de geometries, canvis de posició, de reglatges, de suspensions, etc. Ho hem fet tot i no anava bé, i a Mugello vam decidir canviar-ho tot. Des del mètode de treball fins a modificar la moto quasi completament, tornant a les coses de l'any passat que ens anaven bé.
El test de Phillip Island, de gomes, ha fet més nosa que servei?
Sabia que aquell test no ens serviria de molt perquè és un traçat molt particular, amb revolts que només hi ha allà. Però teníem el test de gomes estipulat de Dunlop i no es podia canviar, tot i que és cert que segurament ens hauria anat millor fer el test de tres dies de Jerez. Quan vam ser a Jerez vam veure que teníem, a més a més dels nostres problemes, tres dies de desavantatge respecte a la resta.
Pensa, pel que diu i pel fet de córrer a Montmeló –el circuit del mundial on més ha corregut–, que demà serà un punt d'inflexió?
No ho penso, és que ho ha de ser. No podem estar més enrere: res no ens ha anat bé fins als entrenaments de Mugello. Per tant, aquí només podem fer-ho millor. Tenim bones sensacions, és el circuit de casa i és un circuit que m'agrada molt. I si la moto encara no està al 100%, jo hi posaré la resta: necessitem resultats i els necessitem de seguida. Sé que he de millorar, però per equip i recursos hem d'estar lluitant al davant.
Aquest pas endavant fet a Mugello, exactament per on va?
Vam tornar al 2013. Vam posar coses noves sobre la base de la moto de l'any passat. I ara ens toca, a poc a poc, anar ajustant. Fins a Mugello fèiem canvis totals, de cinc o sis coses noves i sense tenir bones sensacions amb la base del 2014. El xassís del 2014 no té res a veure amb el del 2013, amb rigideses i flexibilitats diferents. En haver tornat enrere la moto és una altra, per això una mica el treball d'ara és començar de nou. Però amb confiança, perquè les sensacions són unes altres.
Amb tots aquests problemes, però, no està tan lluny del tercer classificat del mundial.
Perquè no hem fet tantes curses. Ara bé, a partir d'ara, els que tenen les coses a lloc no solen fallar i això fa que tampoc no en quedin tantes, per recuperar terreny. El nostre objectiu és reforçar el camí que hem trobat. No miro la classificació perquè, al final, si no estàs per guanyar el títol la classificació no serveix per a res. Si no lluites habitualment pel podi, a mi m'és igual acabar tretzè que setè.
I el nivell de la categoria, com el veu, aquest any?
Cada any puja. Quan vaig córrer amb invitació el 2010, tot era molt boig. Amb el pas del temps tot es va recol·locant i ara el camí de Moto 2 està fixat. Moto 2 no és ser el més ràpid, ni ser el que frena més tard, etc. Moto 2 significa trigar com menys temps millor a fer una volta, no anar més ràpid. Els conceptes són diferents. És, simplificant, fer com menys metres millor perquè les motos no corren gaire. Però per això són molts els factors que fan que es trenqui aquesta igualtat tan extrema.
Una igualtat, però, que sembla que s'està perdent, en cursa. Les curses són més estirades.
Abans hi havia més munió de pilots perquè es corria més lent. Ara això no passa perquè hi ha pilots que roden a un límit al qual la resta no arriba, per allò que deia que la categoria ha trobat el seu camí. Cada vegada hi ha més gent que entén això de trigar menys a fer una volta, i d'aquí ve que es baixin tant els temps i s'estirin les curses. Abans no s'entenia i tot era més boig, imprevisible; més lent i més de grup.
Tot, però, continua partint d'una bona sortida.
Això no ha canviat: has de sortir com més endavant millor i has de sortir a fons, per evitar-te problemes i poder-te procurar pista amb pocs pilots davant per fer el teu ritme –si no n'hi ha cap, perfecte–. L'inici és bàsic.
Què ha de fer demà per marxar cap a casa satisfet?
No diré aquesta o aquella posició, sinó divertir-me sobre la moto. En tot el que hem fet fins ara, no m'he divertit, només he patit. No he estat còmode, no he derrapat on voldria, no he frenat on voldria, etc. No puc deixar els frens quan vull o no puc fer el pas pel revolt com tinc pensat fer-lo. Vull anar còmode, bé sobre la moto, tornar a sentir-me com l'any passat. Després em divertiré i el resultat serà bo o molt bo.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.