Un reforçament mental
Dani Pedrosa és el primer pilot a batre Marc Márquez en la lluita per la posició preferent
Tant ells com Lorenzo tenen un ritme molt similar
Com l'any passat, Dani Pedrosa sortirà avui des de la posició preferent. Una alegria, un veritable salt endavant en el seu cas, perquè, ho recordava dissabte i s'autoexigia després, la qualificació salvatge habitualment se li ennuega. Molt, condicionant-li severament les curses.
Gairebé vorejant el temps fet el 2013 (1:40.893), el pilot de Castellar tindrà avui una altra oportunitat d'esmenar els seus inicis precaris de cursa, sortint com ho solia fer fa un parell d'anys, la segona part del tracte per tal de lluitar amb propietat per la victòria.
No li ho posaran gens fàcil ni Jorge Lorenzo ni Marc Márquez, rere seu en la primera fila. El mallorquí, tot i no marcar la pole, estava satisfet perquè, deia, han trobat la configuració adequada per “fer-ho com a Mugello”. Quant a Márquez, sempre primer en la taula de temps en les sis curses precedents, va acabar amb un regust amarg la qualificació perquè, en l'últim intent –va ser l'únic a procurar-se tres sortides a pista–, va cometre una errada al final de recta, en la frenada, que li va tancar la direcció i el va enviar a terra. Tot i això, cap preocupació: ahir tenia ritme, un pas per volta lleugerament superior a Pedrosa i Lorenzo i molt millor que un Valentino Rossi, de nou, un pas al darrere dels altres tres grans.
Pedrosa troba pista
Si ells van controlar la qualificació, ben diferent va ser la sessió de l'italià. Desè temps en la primera volta bona, va allargar quasi tres minuts aquesta sortida i, després, encara en posició de quarta fila, va haver d'arriscar molt per assolir el cinquè lloc. Ho va salvar, cert, però en cap moment es va sentir a gust. Tot el contrari que Pedrosa, molt ràpid ja en la primera sortida (1:41.360) i encara més veloç, amb pista lliure, en la segona, tot i cometre una petita errada. L'un i l'altre, pols oposats en la particular lluita que mantenen contra els quinze minuts finals.
Cara i creu
Al costat de Rossi, hi haurà un Aleix Espargaró molt efectiu a una volta i que, a diferència de divendres, va poder treballar al seu gust i no al que li permetia la moto –en els darrers instants va saltar del vuitè a un momentani cinquè lloc, abans que passés Rossi per meta.
I és que el seu equip, ell i els tècnics de Magneti Marelli, proveïdors de la centraleta única, es van reunir llargament després dels primers lliures i, de nou, ahir el de Granollers va tornar a tenir el control de tracció al lloc, i no com en les últimes tres curses, quan pilotar la seva Yamaha havia estat un veritable sofriment. Avui serà complicat, però se l'espera en posicions altes: té la màquina a punt i pocs el guanyen en ganes.
Més complicat serà diumenge per al seu germà Pol, sempre enfonsat en la qualificació i que, tot el matí, va haver d'anar molt al límit per trobar un ritme d'1:43 alts –amb un parell o tres de sortides de pista incloses–, quan els pilots capdavanters, es van moure regularment per sota (Márquez) o per sobre (Lorenzo i Pedrosa) de l'1:42.5. I si aquesta no ha de ser la seva referència, mirar la taula de temps del seu company d'equip Bradley Smith, situat a l'1:43 baix, tampoc porta a pensar en positiu.
La meitat de les curses
Marc Márquez, a banda de buscar la setena victòria seguida, té l'oportunitat d'engrandir el seu espectacular percentatge en Moto GP. Fins avui ha guanyat la meitat de les curses que ha disputat: 12 de 24. No ho tindrà fàcil. Pels rivals i perquè Montmeló, tant a Moto 2 com l'any passat, no li ha acabat d'anar mai del tot bé. Això sí, tampoc malament: en els últims quatre anys hi enllaça quatre podis.
