Bracejant cap a la glòria
Ni la pluja destrona Marc Márquez, que afegeix una variant més a la seva sèrie de vuit victòries
Només li planta cara la Ducati de Dovizioso, que acaba al podi davant de Pedrosa i Aleix Espargaró
Fa un any Marc Márquez va acabar el triplet del juny (Mugello, Catalunya i Assen) amb un zero, un tercer lloc i un segon (36 punts) i després va dir adéu a tothom amb cinc victòries i tres segons llocs en les vuit curses següents. Per tant, s'entén que tingués una prevenció cap a l'inici de l'estiu. Ara, amb tres victòries i una sèrie de vuit de seguides de tots els colors –la d'ahir, amb l'aigua com a novetat protagonista– i 72 punts d'avantatge respecte a Rossi i Pedrosa, ja pot pensar a divertir-se. La glòria del segon títol pràcticament arribarà sola.
La versió humida del Tro no va ser triomfant fins superada mitja cursa. Amb les motos configurades per a pluja, el cerverí va manar d'inici. Només Dovizioso el va seguir. Aleix Espargaró, que havia sortit malament però es va posar a to de seguida, perdia més d'un segon per volta i, darrere seu, Pedrosa, Iannone, Lorenzo i Crutchlow, encara més.
I Rossi? Il Dottore va subestimar el seu instint per un dia. Havia demanat goma de sec –i Pol Espargaró, a l'aguait, l'havia imitat–, però es va espantar perquè en la volta de reconeixement va ploure una mica i va entrar a canviar de moto. Poques voltes més tard es va adonar de l'error. Va deixar de ploure i, entre la volta 5 i 6, tothom va entrar a canviar la moto. Si sortint del pit lane Rossi va ser capaç de remuntar fins al cinquè lloc, és fàcil deduir que hauria pogut guanyar en cas d'haver-se refiat del seu primer cop de cap.
Vorejant el desastre
Excepte Lorenzo i Smith, tots els capdavanters van canviar de moto en la volta 6. Tornant a la pista, però, Márquez va anar llarg en un revolt i va tenir sort de mantenir-se dret damunt l'aigua. Dovizioso –gran pilot sobre asfalt mullat– es va escapar i va arribar a tenir 4.1 segons (volta 9). Però cinc voltes més tard ja tenia el català al clatell, a sis dècimes. En la 15a es va aclarir tot. Márquez es va situar líder i, tot i que no es va escapar, Dovizioso va entendre de seguida que la victòria de Ducati haurà d'esperar. El segon lloc ja té valor, perquè no s'assolia des del 20 de maig del 2012, amb Rossi, a Le Mans.
Simultàniament, Pedrosa va avançar Aleix Espargaró i l'interès va aixecar d'inici una expectativa de doblet a Honda. L'avantatge de Dovi es va reduir de nou segons a set en tres voltes, però l'italià no va cometre l'errada imprescindible perquè hi hagués sarau i el català es va conformar amb el seu 90è podi en nou temporades en la categoria reina. A Doohan (95) el té a tocar. Rossi (152) és d'un altre món.
Lorenzo no hi és
Havia avisat que si plovia no se sentiria bé, però la comparació amb Rossi torna a deixar molt malparat Jorge Lorenzo en la mateixa pista que fa tot just un any el va acomiadar com un heroi per haver acabat cinquè amb l'anestèsia del quiròfan fresca. Arrencant va guanyar tres llocs (del novè al sisè) però mai més no va anar fi. Primer, es va equivocar entrant a canviar de moto una volta més tard del compte i va caure en la zona del 12è lloc lluitant amb Pol Espargaró, que no és justament un especialista quan l'asfalt s'humiteja. Però ni quan es va eixugar va treure el cap i va signar un 13è lloc anònim, engolit per les motos Open. De les curses que ha acabat, és el seu pitjor resultat des de Jerez 2003 (15è), quan encara no era res més que un pilot debutant en els 125 cc.
I NO EN TÉ PROU
Aleix Espargaró, una èpica sense podi
En el seu gran premi número 150, Aleix Espargaró va estar més a prop que mai del podi, però, amb l'asfalt sec, lluitar contra Dani Pedrosa era impossible. Ho va intentar –i ho va aconseguir– fins a l'últim tram de la cursa, quan les humitats ja no hi eren i Pedrosa va poder canviar el mapa electrònic per guanyar potència (les Open no tenen aquesta possibilitat). De fet, Aleix Espargaró va creuar tercer la meta entre les voltes 1 i 6 i entre la 8 i la 17. Havia renunciat al pneumàtic extratou de sec per posar un dur de pluja al darrere, que, si la pista s'eixugava, havia d'aguantar bé fins al final. Però a mitja cursa l'aigua s'havia evaporat i Pedrosa l'havia avançat tres cops a cop de gas. El vallesà s'hi havia tornat amb molt de risc, una vegada i una altra, en la zona de la xicana, però sabia que, quan no pogués, l'Honda de fàbrica se li escaparia. Així va ser a partir de la volta 18 i Aleix no va poder culminar amb el seu primer podi en Moto GP –en té un en 250 cc, el 2011– el gran premi de la seva primera pole. A Qatar també va ser quart, però va ser per eliminació dels rivals i mai va lluitar pel podi.
Pitjor li va anar a Pol, que va calcar l'estratègia de Rossi (muntar pneumàtics de sec), se'n va penedir just abans de la sortida, va arrencar del pit lane i va acabar per terra (volta 15) després d'haver rodat com a màxim 12è.