Catalunya serà el 2015 el país amb més pes en el campionat del món d'automobilisme i motociclisme. Al GP de F-1, el de Moto GP i el Ral·li Catalunya s'afegirà una cursa del mundial de ral·licròs, una disciplina ja antiga però desconeguda que ara s'ha revitalitzat amb la categoria de campionat del món.

En essència, el ral·licròs és espectacle, intensitat i brutalitat. Per a la categoria reina de les tres que es disputen, s'agafa un turisme del mundial de ral·lis, se li augmenta la cilindrada de 1.600 centímetres cúbics a un màxim de 2.058, se'l deixa respirar millor (la brida que limita el pas d'aire de l'admissió passa de 33 mm a 45 mm) i, amb uns quants retocs més, la potència es dobla: passa dels 300 o 315 cavalls d'un VW Polo, Citroën DS3 o Ford Fiesta de ral·lis, a més de 600. Acceleren de 0 a 100 km/h en dos segons, gairebé com un F-1. Són, en essència, vehicles similars als utilitzats en els X-Games, i hi ha més varietat que en el mundial de ral·lis. Els VW Polo, Citroën DS3, Peugeot 208, Audi S1, Ford Fiesta ST i Skoda Fabia tallen el bacallà.

Competeixen en una pista curta, d'asfalt i terra, on és difícil veure'ls més d'uns pocs metres sense derrapar o saltar. El còctel es completa amb mànegues intenses perquè són molt curtes, de quatre voltes (cada pilot n'ha de disputar quatre), de les quals surten els 12 millors –els que puntuen per al mundial–, que disputen les semifinals i la final, totes a sis voltes.

L'altre al·licient del ral·licròs és el nom dels protagonistes. Després de sis curses, el líder del mundial és Petter Solberg (Citroën), campió del món de ral·lis 2003. No és l'únic campió del món. També hi competeix Jacques Villeneuve (Peugeot), campió de la F-1 1997, i Mattias Ekström (VW), campió del DTM 2004 i 2007, que compagina els dos campionats. També hi ha pilots de ral·lis destacats, com Henning Solberg, François Duval i un munt de pilots joves procedents dels ral·lis i de les pistes.

La cursa es disputarà el 20 de setembre –en el tram decisiu del campionat– i s'utilitzarà la zona de l'estadi, amb grades fixes, visibilitat òptima i que permet encabir, entre la pista de GP, camins de servei i zones de terra, els poc més de mil metres que ha de tenir la pista. Barcelona serà la segona ciutat més gran a tenir una prova del mundial, després d'Istanbul.