L'ordre natural
Márquez oblida l'ensopegada de Brno i aconsegueix l'onzena victòria del curs després d'una lluita intensa amb Lorenzo, al qual avança amb una altra maniobra marca de la casa
El quart lloc de Marc Márquez a la República Txeca va ser només un descans estival del lleidatà abans de reprendre el camí cap al títol amb un balanç gairebé immaculat. Ahir ho va demostrar amb una nova victòria que restableix l'ordre natural de la categoria i que el converteix en el quart pilot de la història que guanya, com a mínim, onze grans premis la mateixa temporada.
Márquez va tenir un os molt dur en un Jorge Lorenzo combatiu com mai aquesta temporada. El mallorquí va liderar la major part de la cursa des del primer revolt, i no va afluixar la corda fins a la penúltima volta, després d'una maniobra agressiva de Márquez –dos interiors consecutius en què es van tocar els carenats– que podria portar cua: “Arran d'aquesta maniobra deixen de ser amics”, deia l'excampió Àlex Crivillé en la retransmissió televisiva. Tot just fa un any era Lorenzo qui prenia la cartera a Márquez en l'últim revolt del mateix gran premi.
Lorenzo i Márquez
El mallorquí va sortir disposat a fer valer la seva hegemonia en aquest circuit, on va aconseguir tres victòries entre el 2010 i el 2013. En el primer revolt ja havia superat Márquez i s'havia
situat líder. Una corrua de pilots –Lorenzo i Márquez sense deixar mai les seves posicions– va situar-se en fila, amb Aleix Espargaró cavalcant fins al tercer lloc abans del final de la primera volta. El vallesà no va
poder mantenir el ritme del davant, i amb poques voltes quedava despenjat del grup que va acabar lluitant
pel tercer lloc del podi, format per Dani Pedrosa,
Valentino Rossi i Andrea Dovizioso.
A l'equador de la prova, Lorenzo i Márquez havien obert un forat respecte dels seus perseguidors, però la batalla entre tots dos encara no havia començat. El de Cervera no havia ensenyat el morro en cap moment, fins que a set voltes del final va passar a l'atac i es va situar líder per primera vegada després de fer la volta ràpida de la cursa (2:01.980). Dos girs després, Márquez va tenir una derrapada
sobre el piano amb la roda del darrere que hauria acabat en fuetada amb un pilot sense la seva habilitat. Ho va salvar sense problemes. Tot feia preveure que el final que s'acostava seria calcat al de la temporada passada en aquest mateix escenari.
La maniobra
Márquez, de manera
incomprensible, feia un error de traçada dues
voltes després i Lorenzo aprofitava l'ocasió per
recuperar el lideratge. En la penúltima volta arribava el moment clau de la cursa. Márquez, segon, va provar un primer interior en un revolt d'esquerres. Els dos carenats van
quedar enganxats un instant, sense més conseqüències. Lorenzo en va sortir líder, però va obrir-se un pèl massa en el següent revolt, de dretes. El lleidatà va ullar el forat que li deixava el mallorquí i no va pensar-s'ho ni un moment. Hi va ficar la
moto i, després d'un segon toc de carenats, el va superar i li va prendre el primer lloc. Després de la cursa, Márquez va explicar que volia entrar líder en l'última volta, amb l'objectiu d'evitar que es reproduís la situació de l'any passat. Ho va aconseguir sobradament, ja que, a més, Lorenzo va quedar baldat per la maniobra i ja no va tenir capacitat de reacció. El de Cervera obria forat i completava les últimes voltes amb la tranquil·litat de saber que la seva onzena victòria de la temporada ja no se li podia escapar.
Valentino Rossi, Dani Pedrosa i Andrea Dovizioso van tenir una lluita aferrissada pel tercer lloc del podi, que finalment va anar a parar a les mans del primer. El d'ahir va ser el gran premi número 246 en la categoria reina del nou vegades campió del món, nou rècord històric amb el qual supera els 245 del brasiler Alex Barros. Pedrosa va entrar una
dècima de segon més tard i es va haver de conformar amb la quarta posició.
Pol Espargaró va aconseguir la sisena posició i el seu germà Aleix, sisè, també va acabar entre els deu primers.
AL LÍMIT
Márquez va fer dos interiors consecutius en què es va tocar amb LorenzoQuart pilot amb 11 victòries o més
Marc Márquez es va convertir ahir en el quart pilot de la història que aconsegueix o supera les onze victòries la mateixa temporada. L'últim que ho havia aconseguit era Valentino Rossi, que el 2005 en va aconseguir onze, les mateixes que havia obtingut el 2001. Els altres dos pilots que havien arribat a aquesta xifra o l'havien superada eren l'italià Giacomo Agostini, que va guanyar onze proves el 1972, i l'australià Mick Doohan, que el 1997 es va convertir, amb dotze, en el pilot amb més victòries en una sola temporada. Márquez té l'oportunitat d'igualar i superar el rècord del pilot australià –encara queden sis proves– si bé cal destacar que Doohan va aconseguir dotze victòries de només catorze grans premis possibles, quatre menys dels que es disputen aquesta temporada.