Córrer com abans

L'any passat, Gutiérrez va tancar in extremis la seva participació, amb un equip francès que li va trucar per mirar de compensar amb l'experiència del català l'amateurisme dels membres de la formació. Tot plegat es va fer una mica “en precari” –diu– i, amb vista al 2014, “volia fer alguna cosa especial i diferent”.

Dècades enrere, els equips de les curses de resistència eren de dos pilots, i a Gutiérrez li va passar pel cap que una bona manera de “fer-la grossa” seria córrer com abans i muntar un equip amb només dos pilots. D'entrebancs reglamentaris no n'hi havia, perquè el promotor de la cursa, Creventic –que d'ençà del 2011 ha convertit les 24 Hores de Barcelona en una prova internacional– permet els equips de dos pilots, per bé que –a la pràctica– són de tres com a mínim,el nombre habitual en les 24 Hores de Le Mans.

De fet, cal remuntar-se al 1995 per trobar l'últim equip inscrit amb dos pilots en la prova reina francesa de la resistència. Ara bé, el 2009 també n'hi va córrer un, encara que de manera fortuïta. Resulta que Narain Karthikeyan –dos anys després va debutar en la F-1 amb l'equip HRT– va relliscar quan anava al lavabo minuts abans de la sortida i, en caure, es va luxar l'espatlla. No va poder córrer i va deixar tota la feina a André Lotterer –fa quinze dies va córrer el GP de Bèlgica, amb Caterham– i Charles Zwolsman.

Així doncs, Gutiérrez només necessitava un company de viatge per a l'aventura, i a principis d'any li ho va proposar a la Laia. “De seguida va dir que endavant!”, diu Gutiérrez. “És que no em costa gaire d'embolicar-me”, afegeix la pilot de 28 anys. Faltaven el cotxe i l'equip, però Seat i l'escola Monlau Competició van abraçar el projecte de l'estranya parella amb entusiasme, amb el suport de KH-7 com a patrocinador del repte, que es va presentar ahir a la seu del RACC.

Esforç físic i mental

La marca de Martorell va cedir un dels nous León Cup Racer amb què es disputa un campionat monomarca d'àmbit europeu. Amb 330 CV, és tot un aparato, idèntic al de la copa tret d'un dipòsit de benzina de 100 litres, que els permetrà fer d'una tirada les dues hores que duraran cadascun dels relleus. “És un cotxe de curses de veritat”, diu Sanz, per bé que la victòria absoluta és fora del seu abast, perquè els potents vehicles GT dels equips forans –Mercedes SLS, Ferrari 458, Audi R8, Porsche, Aston Martin...– són força més ràpids. Amb tot, Gutiérrez confia que la pluja prevista per al cap de setmana els doni un cop de mà. “Si plou, anirem pujant”, avisa.

Acostumada a les llargues etapes del Dakar, Sanz –la setmana que ve lluitarà pel seu tercer mundial d'enduro, el setzè en les dues rodes– no tem la durada dels relleus, però sí haver de fer-ne tants: “Seran 24 hores en tensió contínua; no podrem desconnectar.” Serà, doncs, un repte físic, però també mental. Ara, si vol venjança, ho té fàcil: que s'emporti Gutiérrez al Dakar de motxiller –vet aquí una altra estranya parella– i veurà el pa que s'hi dóna!