TONI BOU
VUIT VEGADES CAMPIÓ DEL MÓN DE TRIAL
“El títol més especial va ser el primer”
Toni Bou visita la redacció de L'Esportiu per celebrar el seu vuitè títol mundial, que el converteix en el millor pilot de trial de tots els temps
Es declara enamorat dels esports de motor i no descarta participar en competicions d'enduro
Tothom em felicita més que mai, això vol dir que Jordi Tarrés va marcar una època en el trial mundial
M'agrada participar i fer xous ‘indoor' a tot arreu perquè són una gran eina de promoció del nostre esport
Vivim una etapa daurada, però hem de ser conscients que els èxits del motor català no seran per sempre
El pilot de Piera Toni Bou (1986) s'ha refermat aquest 2014 com una de les grans llegendes del motociclista català en superar amb vuit títols aconseguits la llegendària xifra de set títols mundials de trial de Jordi Tarrés. Per celebrar-ho, el campió va visitar la redacció de L'Esportiu per explicar-nos coses del seu passat, present i futur. Per exposar la rellevància del trial a Catalunya, només una dada: dels 40 campionats mundials que s'han disputat (1975-2014), disset han estat guanyats per quatre pilots catalans (Jordi Tarrés, Marc Colomer, Adam Raga i Toni Bou).
Entre campionats del món a l'aire lliure i els ‘indoor'ja en suma setze. El sorprèn l'impacte que ha tingut aquest últim?
L'he viscut d'una manera molt diferent. Totes les felicitacions que rebo demostren que Jordi Tarrés va fer una cosa molt important per al trial i que haver-lo superat fa que tothom doni més mèrit a aquest campionat que als anteriors.
Ara queda molt lluny, però intueixo que el títol que més va celebrar va ser el primer, el 2007.
Sí, evidentment. Per a qualsevol esportista que guanya un campionat del món, el primer cop és irrepetible. Fas realitat un somni que has perseguit durant tota la vida i després, encara que ho tornis a fer, la sensació ja no és la mateixa. És únic.
Per arribar a ser campió del món va sacrificar moltes coses de la seva joventut?
No tinc la sensació d'haver-ho fet. No em va costar gens acostumar-m'hi perquè això és el que realment m'agrada. Com que he gaudit del trial tota la vida, ha sigut fàcil adaptar-me a l'alta competició. Probablement no he tingut mai tant de temps lliure com els altres joves per sortir amb els amics i fer altres coses, però dedicar la vida al trial ha valgut la pena.
És molt monàstica la vida d'un pilot que guanya any rere any el campionat del món?
En el meu cas considero que no. Faig una vida normal tot i que hi ha coses que no puc deixar passar. Físicament m'haig de cuidar molt i mentalment s'ha d'estar sempre ben preparat. Sempre ho he sabut portar.
Les lesions li han complicat l'existència aquesta temporada. En algun moment va veure perillar el títol?
Vaig tenir una lesió important a les costelles, amb tres fissures, just abans del Gran Premi del Japó. Allà sabia que era impossible aconseguir la victòria, però vaig salvar la doble jornada amb dos segons llocs que van ser com una victòria. Adam Raga ens va “robar” sis punts en un cap de setmana i això va fer que ser campió fos més difícil i que hi hagués emoció pràcticament fins al final.
Competir amb dolor, en un esport tan exigent, no deu ser agradable.
No m'imaginava que em pogués fer tant de mal; la primera setmana va ser la pitjor de l'any, però vaig estar durant un mes fent les zones amb dolor.
El trial és un esport de risc. Recorda alguna situació que l'hagi atemorit?
De por no n'he tingut mai; he anat tenint lesions puntuals, això sí. Em vaig trencar el peroné i el canell, però m'he pogut curar bé. L'any passat em vaig clavar una branca a les costelles a Anglaterra i fins que no em vaig fer les proves vaig estar preocupat perquè no sabia si havia entrat a dins de tot.
Amb el vuitè títol a la butxaca ha modulat la seva posició, molt crítica, respecte al canvi de reglament de principis de temporada?
Segueixo pensant que és un gran error i que la federació internacional ha de fer marxa enrere. El trial és un esport massa amateur per aplicar una normativa que exigeix tant en els controls que estan a les zones. Això l'únic que ha fet és que baixés molt el nivell ja que és un reglament que no ens deixa parar a les zones i els controls no s'atreveixen a aplicar-ho perquè és massa estricte. Això fa que parem en zones on teòricament no podríem fer-ho i que després siguin massa fàcils de fer.
Fins a quin punt arriba l'amateurisme al trial?
Hi ha molts professionals en la gent que envolta aquest esport, gent que fa molt bé la seva feina, però per exemple no tenim controls professionals, només n'hi ha a Itàlia. Al mundial no en tenim. Hi ha grans premis on en saben molt però sempre et trobes amb controls que simplement no en saben.
Tots els grans pilots del mundial són catalans, però la repercussió arriba més enllà de Catalunya?
Ara mateix els països on més se segueix el trial i on més es practica són Anglaterra, França i Itàlia. Aquest any mateix he fet moltes proves a França de xous indoor i estic encantat. N'he fet una quinzena. Sembla que estigui creixent més allà que no pas aquí.
El mercat dels EUA és inexplorat encara?
Anar allà és una opció. El finlandès Tommi Ahvala, que va ser campió del món (1992), s'hi guanya molt bé la vida fent exhibicions. És un mercat que encara s'ha d'obrir perquè no han descobert el nostre esport. Els millors pilots de motocròs i enduro extrem són d'allà, però els de trial els tenim aquí.
Com a campió li comencen a demanar coses extravagants?
Sempre s'intenta innovar. A Tolosa l'any passat, per exemple, vaig fer el rècord de pujar una paret plana i arribar gairebé als quatre metres. El problema és que et demanen més a l'estranger que no pas aquí.
Percebo una certa crítica a la situació actual de trial a Catalunya...
Falta explotar un esport amb tants de campions. S'ha de dir que la crisi d'aquests últims anys no ens ha ajudat.
És un problema tan greu com sembla per al trial la restricció que tenen per entrenar-se al bosc a Catalunya?
La normativa està simplement mal feta. Tal com està redactada només es pot anar amb moto a la muntanya per camins de 4 metres i és evident que a la gent que fem trial això no ens serveix de res. S'haurien de fer àrees restringides de trial, llocs específics on es pugui practicar aquest esport.
Oficialment la federació catalana i els pilots ho han demanat?
Les marques són les més interessades i s'ha demanat una llicència verda o fer alguna cosa, però és un tema extremadament complicat i s'avança molt a poc a poc.
Per als que volen seguir el seu camí, doncs, l'única solució és començar amb bicicleta?
Jo vaig començar amb bicicleta de trial i és el que recomano a tothom, però també es pot agafar una moto i provar-ho. No hi ha res escrit per això.
Hi ha grans esportistes que quan guanyen tants campionats del món comencen a albirar reptes en altres modalitats. Sé que és una qüestió recurrent, però on es veu en el futur?
Tot el que porta benzina m'agrada. Aquest és el meu punt de partida i no descarto més endavant provar alguna altra cosa. Sempre m'ha agradat moltíssim l'enduro indoor i l'enduro extrem i no amago que m'agradaria provar-ho de cara al futur.
Ho practica en el temps lliure o fa altres esports?
Bé, de fet tinc poc temps lliure però sí que ho faig, tot i que m'agradaria fer-ho encara més.
Amb el trial a l'aire lliure, l'‘indoor', les exhibicions i tots els viatges, què prefereix fer quan no va amb moto?
També has de comptar les pretemporades, que són molt importants; tenim molt poc temps lliure. A banda d'això, sóc molt futboler i m'agrada estar amb els amics, la parella, anar al cinema i aquestes coses.
Imagino que la preparació d'un pilot no és només practicar les zones?
El gimnàs és cada vegada més important. Hi entrenem sobretot exercicis d'equilibri i de prevenció de lesions.
Si fem un cop d'ull a totes les modalitats del motociclisme ens trobem en l'edat d'or a Catalunya. Que hi hagi tants campions és casualitat?
Sense l'afició que hi ha per tots els esports de motor des de sempre això seria impossible. També hem de ser conscients que això no serà per sempre i que ho hem d'aprofitar. Tenim sort que, encara que la crisi no ens ajudat, hi ha un bon planter i sobretot molta afició. Els joves que comencen a Catalunya, a més, tenen molts campions del món al seu costat i com en tots els esports aprendre dels millors és la millor escola.
Montesa és una marca llegendària que ara pertany a Honda. Com s'hi troba?
Agraeixo molt a Honda sobretot que hagi mantingut el nom de la marca, que és històrica a Catalunya. Als pilots ens agrada i a Honda també.
Més enllà de l'esport, Catalunya viu un moment socialment i políticament històric. Com ho viu?
Em sento català, però també sé que sóc espanyol. En qualsevol cas, la meva obligació és competir per a aquest equip, en el qual sempre he estat a gust.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.