Mig segle ple de referents
L'aniversari. El palmarès de les 49 edicions disputades permet resseguir l'evolució de la competició pel que fa a la tècnica, l'organització i els pilots que van marcar cada època
D'aquí a dos anys en farà cent que el RACC es va inventar la Volta a Catalunya Automobilística. Temps en què els pneumàtics, els frens, els fars, el xassís, la fiabilitat en general eren tan precaris –d'asfalt, valia més ni parlar-ne– que sortir viu del desafiament era de mèrit i acabar la prova, de nota. Aquella heroïcitat va ser precursora d'una fal·lera per l'esport del motor que, fins i tot en la foscor del feixisme, va forjar l'esplendor actual. I el RACC –com altres clubs esportius– va anar creant proves, fent-les créixer i, en l'època moderna, fent-les puntuables per als grans campionats. Fa 57 anys que es va disputar el primer ral·li Catalunya, una de les dues potes de l'actual cursa del mundial. L'altra, el ral·li Costa Brava, havia arrencat quatre anys abans amb la Penya Motorista 10 per Hora.
El Catalunya ha viscut tres fases. Del 1957 al 1964, encara amb l'aïllament propi de la dictadura, es disputava per coeficients segons la cilindrada. Després d'un parèntesi, el 1973 es reprèn amb la concepció de ral·li com el coneixem avui. I apareixen les primeres llegendes del país: Cañellas, Zanini o Salvador Servià, l'últim català que l'ha guanyat.
El 1988 i la fusió amb el Costa Brava marquen l'inici de l'etapa mundialista, tot i que la primera edició puntuable va ser el 1991. Fins al 2004, amb base a Lloret i els apreciats trams de les Guilleries i Girona, i a partir del 2005, amb base a Salou i l'amplitud de Port Aventura.
L'última etapa ha consolidat els grans noms del palmarès: Sébastien Loeb (vuit victòries) i Citroën (nou). Però la dècada dels setanta va ser la d'Antonio Zanini (cinc victòries entre el 1975 i el 1982) i la dels vuitanta, la de Lancia. Entre el 1983 i el 1990 tan sols Servià (Opel) va trencar el monopoli italià, i ja és curiós perquè l'ara director del Circuit de Barcelona-Catalunya va obtenir els seus grans èxits amb la marca italiana.
Cinquanta-set anys donen per molt. També per haver perdut alguns d'aquells guanyadors, i no només els més veterans, com Jorge de Bagration, Tampoc Philippe Bugalski i Colin McRae són entre nosaltres, en el seu cas, per accidents lluny de la competició.