[D]
0
Més motor
prats de lluçanès - 13 novembre 2014 0.00 h

NANI ROMA

PILOT DE MINI AL DAKAR

“No em conformo amb dos ‘touaregs'”

El primer pilot català guanyador del Dakar en moto (2004) i en cotxe (2014) té ben assumit el rol de cap de files: “Un esportista mai es conforma. Treballo per ser millor, i ser millor vol dir guanyar”

“El que faig ho faig per a mi mateix, no busco ser una llegenda ni res”

El Dakar segueix sent una aventura. Surts a l'inconegut, no saps com seran les dunes ni les pistes, i és molt difícil de navegació
L'arribada de Peugeot és bona per al Dakar, i lluitar contra Peterhansel i Sainz és un repte personal per a mi
Guanyar en motos, passar als cotxes i tornar a guanyar no és una cosa matemàtica. Ara el Dakar és molt tècnic
No tinc la sensació d'haver fet una cosa molt i molt especial [guanyar en moto i cotxe], sinó d'anar complint objectius
- prats de lluçanès

Joan Nani Roma (Fol­gue­ro­les, 17/2/1972) és el vigent campió del Dakar en cot­xes, i el pròxim mes de gener afron­tarà la 19a par­ti­ci­pació en la prova reina dels raids –desena amb qua­tre rodes– al volant del Mini ofi­cial amb l'eti­queta de favo­rit, amb permís dels Peu­geot. Amb la pre­pa­ració enlles­tida i a punt de pro­var el seu nou Mini aca­bat de fer, Roma va rebre L'Espor­tiu a la masia for­ti­fi­cada del Lluçanès on viu amb la seva dona, Rosa Romero –pilot ama­teur de raids en moto, que també cor­rerà el pròxim Dakar–, els tres fills de la pare­lla i en Duc, un juga­ner pas­tor ale­many.

Porta el Dakar tan ben pre­pa­rat com l'any pas­sat?
En prin­cipi, sí. La diferència és que l'any pas­sat vaig gua­nyar totes les cur­ses que vaig fer. Aquest any, al Mar­roc vaig tenir un pro­blema mecànic, però les altres sí que les he gua­nya­des. Estem bé, hem pre­pa­rat bé el cotxe. Tenim un bon cotxe, les evo­lu­ci­ons que hem fet no seran tan bèsties com l'any pas­sat –vam can­viar el xassís, les rodes ana­ven sota el seient i el cotxe era molt dife­rent de con­duir–, però sí que hem fet peti­tes coses interes­sants. Hem tre­ba­llat bé, hem fet la feina, el cotxe nou ja està fet. Hem fet els deu­res i veu­rem com ens va l'exa­men.
Aquests dos mesos que fal­ten fins al Dakar, quin és el pla?
Ara tot és entre­nar-se física­ment. Tenim un entre­na­ment mecànic a Frank­furt i un entre­na­ment físic de tot l'equip, que és impor­tant per a la cohesió i per tre­ba­llar junts. Però, bàsica­ment, entre­nar-se [dos o tres dies per set­mana tre­ba­lla al CAR de Sant Cugat, amb Lluís Cap­de­vila] i estar con­cen­trat al màxim.
Amb la marxa de Stéphane Peter­han­sel de Mini, ara n'és el cap de files sense dis­cussió?
Sí, sí, evi­dent­ment que sí. No és una cosa nova per a mi, ja ho vaig ser de KTM i BMW quan cor­ria en moto. És un rol que assu­meixo amb ganes i no és una cosa que m'ata­bali gaire. A la vida jo sem­pre he inten­tat fer les coses el màxim de bé que he sabut, m'he entre­nat al màxim, i és el que faré. Si algú em gua­nya perquè és millor, el feli­ci­taré. Ara bé, si algú em gua­nya, haurà de fer-ho molt i molt bé, perquè jo faré el màxim. Qui s'ha de sen­tir pres­si­o­nat és qui no ha fet la feina prou bé.
Fins a quin punt creu que Peu­geot els ho posarà difícil?
He de pen­sar i penso que una marca com Peu­geot seran molt com­pe­ti­tius. La gent diu que tenen pro­ble­mes, i segur que en tenen, perquè fer una cosa nova mai és fàcil, però amb els pilots i el pres­su­post que tenen, seran com­pe­ti­tius. Penso que és un bon repte per a nosal­tres. Pri­mer, és molt bo per al Dakar, que una marca com Peu­geot hi entri. I segon, és un repte per­so­nal interes­sant, poder llui­tar con­tra el Car­los [Sainz], l'Stéphane [Peter­han­sel] i Peu­geot és diver­tit.
I tenir aquests dos ‘toua­regs' [el tro­feu del Dakar] a casa, ja l'omple o ara en vol més?
Quan vaig tenir-ne un ja em va omplir molt, però sem­pre bus­ques rep­tes nous, i aquest cas és el mateix. Tenir-ne dos és maco, però tenir-ne tres encara ho seria més. Mai ens con­for­mem. Conec pocs espor­tis­tes que siguin con­for­mis­tes. Tre­ba­lles per acon­se­guir més, per ser millor. I, per a un espor­tista, ser millor vol dir gua­nyar. Inten­ta­rem tor­nar a gua­nyar. Gua­nyar, gua­nya un, i en dues set­ma­nes de cursa no és fàcil, però ho inten­ta­rem, segur.
Si no m'equi­voco, Cyril Des­pres serà el pri­mer que segueix els pas­sos de l'Stéphane i seus, i can­via la moto pel cotxe. Sorprès o s'ho espe­rava?
Ho ha fet bé. Per pas­sar de la moto al cotxe, el que cal és fer-ho amb una marca ofi­cial, que et doni un bon mate­rial i l'opor­tu­ni­tat de fer test. Per tant, ho ha fet molt bé. Cyril feia molts anys que anava en moto i l'any pas­sat va tenir un Dakar molt dur. Ha estat molt bé que hagi tro­bat aquesta opor­tu­ni­tat per dei­xar les motos i aga­far un nou pro­jecte en les qua­tre rodes.
N'han par­lat? Segur que li ha dema­nat con­sells.
És a Peu­geot, el mateix equip que el Peter­han­sel; ja n'hi donarà ell! Ens hem tru­cat algun cop, i sí, n'està molt con­tent.
I Marc Coma [l'altre vigent campió del Dakar, en moto], creu que aca­barà fent el salt?
No ho sé. Si ho fa, que ho faci amb un equip ofi­cial, si pot, perquè si no és molt més com­pli­cat: et fal­ten mit­jans i no hi arri­bes. Fins i tot així és difícil. No sé com li anirà, al Cyril, però gua­nyar en moto, pas­sar als cot­xes i tor­nar a gua­nyar no és una cosa matemàtica, hi ha un tre­ball al dar­rere. Ara el Dakar és molt tècnic, molt de saber con­duir el cotxe.
De fet, el Dakar del 2014 va ser el més dur de Sud-amèrica i el del 2015 diuen que encara ho serà més. Està tro­bant el seu espai, el Dakar, a Sud-amèrica?
Segur, l'ha tro­bat. Els orga­nit­za­dors ja han entès com que­den les espe­ci­als, perquè els reco­nei­xe­ments els fan a l'hivern i la cursa és a l'estiu. Els pri­mers anys els cos­tava d'enten­dre-ho. Penso que sí, ara el Dakar està ben esta­blert allà.
I segueix sent una aven­tura, o està tot massa pla­ni­fi­cat?
Crec que segueix sent una aven­tura. Quan em pre­gun­ten sobre l'aven­tura, la qüestió és: per a tu, què és una aven­tura?
Bé, sor­tir allà al desert...
Això mateix; per tant, ho és...
...vull dir, amb la brúixola i tal.
No, aven­tura també és aga­far una maleta, anar a un aero­port, tro­bar el pri­mer bit­llet i anar-se'n a qual­se­vol lloc. Això també és una aven­tura. L'aven­tura, per a mi, hi segueix sent. Que es dife­rent que abans? Segur. Que al prin­cipi sor­tien només amb una brúixola? Sí, però les eta­pes eren de dos-cents quilòmetres en línia recta al Ténéré. Ara és una cursa superràpida, supertècnica, que de vega­des pas­ses 400 quilòmetres i només avan­tat­ges de vint segons el segon. Els punts GPS no els veiem, per tant, és molt difícil de nave­gació, can­viem mil cops de nord a sud. Surts a l'inco­ne­gut, no saps com seran les dunes ni les pis­tes. Sí que surts amb apa­rells tec­nològics, però els tenim molt capats. Quan Citroën cor­ria el Dakar [a mit­jan anys noranta], duien uns apa­rells que feien que allò fos tot ral·li, però ara tot això està fora. Ara la nave­gació és molt impor­tant, ara és molt com­pli­cat de nave­gació. És dife­rent que abans, dife­rent que els pri­mers Dakar que vaig fer, però segueix sent una aven­tura.
I la clau tor­narà a ser tro­bar el com­promís entre ata­car i con­ser­var?
La clau del Dakar sem­pre és saber tro­bar aquest punt. És el més difícil, sobre­tot els pri­mers dies, que tot­hom va a fons. És un com­promís impor­tant tro­bar l'equi­li­bri entre rapi­desa, segu­re­tat i no per­dre't. És el que el meu copi­lot [Mic­hel Périn] i jo inten­ta­rem fer.
En moto i cotxe, al Dakar només hi han gua­nyat l'Hubert Auriol, l'Stéphane Peter­han­sel i el Nani Roma. No sé si exa­gero, però això el con­ver­teix en una lle­genda del Dakar.
No sé si lle­genda o no, però sí que és veri­tat que ho ha fet poca gent! Dels cen­te­nars de per­so­nes que ho han pro­vat en les dues cate­go­ries, ho hem fet molt pocs. Sin­ce­ra­ment, no m'ho miro així. A la meva vida, jo he inten­tat bus­car objec­tius. He tin­gut la sort de tenir una vida espec­ta­cu­lar. Tot el que m'està pas­sant, mai ho hau­ria pogut ima­gi­nar.
Quan començava al Dakar, jo seguia molt l'Hubert Auriol, gua­nya­dor en moto i també en cotxe, i després va arri­bar l'Stéphane i també va fer-ho. I jo pen­sava: ‘Caram, aquests paios!' I ara jo també ho he fet. Però no tinc la sen­sació d'haver fet una cosa molt i molt espe­cial. He tin­gut la sen­sació de com­plir els meus objec­tius, que és el que busco. El que faig ho faig per a mi mateix, no busco ser una lle­genda ni res.
Home, quan a un li fan una cari­ca­tura al ‘Crackòvia'...
...sí, deu ser algú impor­tant, oi? Depèn, perquè amb els que tens al cos­tat, de vega­des! És molt diver­tit i, avui dia, ja saps el que diuen: per bé o per mal, que par­lin d'un! Està molt bé tot el que m'està pas­sant, el que hem fet, el que podem fer encara i, escolta, per molts anys!

“Peugeot ens ha fet rumiar més”

“Ja fa anys que amb l'Stéphane [Peterhansel] en parlàvem: el dia que una marca agafi el reglament bugui punt per punt i en faci un, tindrem un ensurt.” Aquell dia ja ha arribat, perquè Peugeot ha escollit la tipologia bugui per al seu retorn al Dakar.

El reglament bugui va ser una pensada de la FIA per donar una oportunitat de fer-ho bé a petits equips. “Amb un pressupost reduït, podien fer un cotxe per guanyar etapes”, explica Roma. El problema ve quan una marca oficial treu el suc d'aquest reglament.

“A nosaltres [els motors dièsel] ens han penalitzat amb 60 quilos més de pes; als motors de benzina [els Toyota] els han donat un mil·límetre més [de brida d'admissió] i els han tret 50 kg. I després hi ha reglament bugui, un cotxe que pot arribar als 1.200 kg –el Mini en pesa 1.900–, amb els mateixos o més cavalls que nosaltres; compte!”, avisa.

La mare dels ous és que els buguis són de dues rodes motrius i no 4x4, com els Mini. Però si demostren ser més competitius, tal vegada Mini haurà de contraatacar amb les mateixes armes: “Potser sí, perquè també cal veure per on ens fan passar. Quan sigui fora de pista, enmig de forats, rectes, trencat... allà els buguis aniran molt bé. Quan siguin pistes i dunes, ens anirà bé a nosaltres.”

Però Roma ho veu positiu, tot plegat: “El fet que Peugeot vingui amb un bugui fa que els nostres enginyers també rumiïn més. Pensen solucions que abans no pensaven, perquè tots els cotxes [capdavanters] eren Mini. L'arribada de Peugeot ha activat tothom. Ara, si al final et foten un quart d'hora cada dia, potser estarem més emprenyats!”

“No és l'edat, sinó les sensacions”

Nani Roma –el seu germà petit va inventar aquest diminutiu perquè li costava pronunciar Joan– té 42 anys i es veu fort per anar a totes en el Dakar un bon grapat d'anys encara. “Ara com ara, no hi veig el final. Estic molt motivat. M'ho passo molt bé fent el que faig, amb la vida que tinc i fent aquesta feina”, assegura convençut.

De fet, pel que s'estila en el Dakar, el Nani és un jovenet: “Un paio com el Carlos [Sainz] té deu anys més que jo i és allà, donant guerra com un boig”, remarca.

“No crec que sigui una qüestió d'edat, sinó de sensacions. Hi ha un moment que dius: ‘Estic cansat d'això i plego'. Però ara com ara em segueix agradant viatjar, competir, prendre riscos, l'adrenalina...”, hi afegeix.

Que l'edat té un pes relatiu en el Dakar ho demostra el seu antic company de Mini Stéphane Peterhansel, que amb 49 anys assumeix un nou repte amb Peugeot. Roma i ell ja no compartiran caravana en el Dakar...

“L'altre dia ho dèiem: haurem de quedar per fer un cafè dins la caravana! Amb l'Stéphane tenim molta afinitat. Compartíem moltes coses, no només a nivell professional. Ens veurem pel bivac i –si s'escau– menjarem junts, igual com amb el Carlos”, explica.

Peterhansel és un referent per a Roma –“Quan vaig començar a córrer en moto l'any 1991, ell ja va guanyar el seu primer Dakar”–, però no s'atreveix a qualificar-lo de mestre. “Vaig tenir la sort de compartir amb ell els anys a Mitsubishi [en passar de les motos als cotxes el 2005]. Allò em va anar molt bé perquè en vaig aprendre molt, de la manera de fer les coses. Mestre no ho sé, però sí que és una persona que m'ha aportat coses. Ara els nostres camins s'han separat, però serà divertit lluitar cos a cos amb marques diferents; em ve de gust.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a