Sents algun soroll de més... En aquest cas, arribes a la sortida, saps que són 170 km, veus el temps que pinta malament, a la sortida ja t'avisen que del km 80 al 120 hi ha un fangar de ca l'ample i dius: “És que ni l'últim dia.” Estàs cagat, sí, sí, això no canvia amb els anys. Cada encreuament te l'has de mirar dos cops, cada forat els veus tres
vegades més gran del que ho és... Tot pesa molt, arribats a aquest punt.

Sento vertigen en el moment que m'aturo, miro i me n'adono, cosa que encara no he fet gaire. Quan vas a dins de la inèrcia, no, però en el moment que pares i rumies una mica [agafa
aire] t'ho mires des de molt
enlaire.

L'any passat va ser molt especial, emotivament. Després d'haver-me perdut el del 2013 per la lesió, amb Honda i Cyril [Desprès] al davant, va ser emocionalment dels més forts. Però el d'aquest any té molta feina al darrere. Ha estat difícil de gestionar. Pel que fa a satisfacció, t'omple molt, però emocionalment va ser més gran l'anterior.

Era clar que havíem de córrer, no hi havia alternativa. Vam fer un canvi de xip i ens vam fotre a córrer, tant com vam poder. I a forçar la màquina, la nostra i la de tots. No era el pla previst, però quan has de jugar aquestes cartes saps que augmenta molt el teu risc, i fas augmentar el dels altres. N'hi ha per a tothom. Però a córrer, i a córrer tots.

De problemes en vam tenir, però vam sobreviure. El dia que és de caos total, has de sobreviure. I així va ser. Ja la vigília [de l'etapa de l'altiplà salat d'Uyuni] li havíem donat una mica la volta perquè Barreda va perdre temps i els dotze minuts d'avantatge es va quedar en sis. Ja començava a donar fruits tota la feina prèvia que havíem fet. Però la diferència és que nosaltres vam passar El Salar i els altres, no.

La veritat, de navegació, poca. Jo m'esperava un Dakar més difícil de navegació. Tens informació, intentes tenir-ne més..., però jo crec que aquest any l'organització ha centrat els esforços a tenir recorreguts diferents i això s'ha reflectit en la qualitat de l'itinerari. Ha estat un recorregut molt natural, no gaire treballat. Agafar la pista principal que va d'aquí a on sigui. També hem de ser conscients que Atacama no és el Sahara i dóna per al que dóna. Però la percepció que tinc és que no s'ha treballat tant la ruta.

Ha estat bé que tots ens hàgim respectat molt. Tothom ha corregut el que ha pogut i no hem entrat en una dinàmica destructiva, que no hauria ajudat a ells ni a nosaltres. Està molt bé que hi hagi fair play, que es respecti. Li hem de donar molt de valor a això, perquè amb l'arribada d'equips tan potents, amb tanta inversió, el més fàcil hauria estat que aquest fair play hagués sortit pels aires. Mantenir aquests límits és el que fa el Dakar una mica diferent de tota la resta.

Era el dia que no volíem sortir a córrer i faltaven dos minuts. Em vaig adonar que algú em volia donar la mà, em giro i, ostres! el president. El vaig saludar: “Gràcies pel suport que donen al Dakar”, “encantat de conèixer Bolívia i ja està”. Vam intercanviar tres paraules. Fins a aquell moment, no sabia ben bé què passaria amb l'etapa, però quan vaig veure Evo Morales allà ja vaig tenir clar que sortiríem.

Sortint d'El Salar hi havia el control i allà les motos van arribar molt justes, ja no anaven bé, i no érem gaire conscients de què passava. Un cop allà ja ho vam veure, que era la sal, que anul·lava la feina del radiador. Tot un desastre. No engegarem, vaig pensar. Després, alguna KTM es va engegar, el Vili [Viladoms] va centrar els seus esforços a engegar la meva moto i quan ho vam aconseguir de seguida vaig veure que aquell motor anava molt just i vaig marxar a 20 per hora, a punta de gas, aquesta va ser la clau. En el següent enllaç, em vaig aturar a netejar la moto, vaig parar a comprar oli de motor, en vaig afegir dos cops, i aquell motor va arribar al final de la cursa. Aquesta va ser la clau, poder cuidar el motor una mica, anar a punta de gas, tot i perdre temps.

El que necessiti. Amb ell ja havíem treballat prèviament junts a KTM i quan es va presentar l'oportunitat vaig ser dels primers defensors que li donessin una altra oportunitat a KTM. I ho ha tornat amb escreix, primer amb resultats i quan no
ha pogut ser amb resultats, ho ha fet amb treball per a l'equip. Estic content de poder estar amb ell.

Cada fàbrica i cada equip segueix el camí que li sembla. Quan KTM va veure que la injecció de gasolina era el camí i que incorporar-la no comportava riscos, ho va fer. El Dakar és això. Has d'anar amb les coses molt provades. La tecnologia, l'anem incorporant d'aquesta manera.

T'explicaré el que hi ha, sense cap problema. De fet, el meu discurs no ha canviat. M'he trobat molt bé físicament. I estic molt fort. I cada vegada és més difícil guanyar. Però ha arribat un punt que, havent aconseguit la cinquena victòria, se'm presenten oportunitats que he de valorar. Abans del Dakar hi havia hagut alguna petita conversa, però sobre la taula, en ferm, no hi havia res. La situació és aquesta, i vull estar molt tranquil, ser molt conscient i tenir el cap molt clar. Hi ha un parell de possibilitats d'anar-hi en cotxe i vull estar molt fresc per prendre aquesta decisió, perquè no hi ha marxa enrere. Si decideixo passar al cotxe, la moto s'ha acabat, però s'ha acabat per sempre. No és un pas fàcil. I, en cas que em quedi en les motos, també he de valorar si aquestes oportunitats hi poden tornar a ser més endavant. Per això demano aquest parèntesi per prendre aquesta decisió. Necessito tenir una foto tan àmplia com sigui possible.

El que no faré és un salt al buit, ho tinc claríssim...

Bé, però ell està en un projecte oficial, a mitjà o llarg termini, i estic convençut que en recollirà els fruits. S'han de valorar moltes coses, més de les que la gent es pot pensar, i una és aquesta: com estic d'involucrat amb KTM, quin és el meu futur. Poder guanyar un sisè Dakar també és un element que he de valorar. I a dia d'avui, és més probable que em vegis l'any que ve amb moto que amb cotxe.

Ho saben tot. Amb KTM hi ha contacte gairebé diari.

Ells voldrien que continués amb la moto, lògicament.

Estic en una situació que, mentre jo vulgui, continuaré. I el dia que vulgui plegar no em posaran bastons a les rodes, al contrari. Em posaran facilitats. El problema no serà en l'aspecte contractual.

M'agradaria haver-ho decidit abans no comenci el mundial, la primera setmana d'abril, a Abu Dhabi. Això és el que m'agradaria a mi, però hi ha moltes coses que no depenen d'un mateix. No m'agradaria començar a Abu Dhabi, per inèrcia, i després estar en un altre projecte. I en cas de fer el canvi, conec el Dakar, conec les pistes i tinc unes habilitats determinades, però la resta seria nou. Necessitaria fer tests i fer curses per adaptar-m'hi, i un projecte a mitjà o llarg termini, no d'un any.

És que hi ha molts factors més. S'ha de parlar amb Red Bull, que encara no ho he fet. Parlo cada dia amb KTM, però la setmana vinent ens hem de veure.